Els misteris de la riera de Jafre

Capítol I: La Cova Negra

Al massís del Garraf, autèntic bressol de l’espeleologia catalana, existeixen infinitat de cavitats, algunes d’elles utilitzades pels nostres avantpassats amb diversos propòsits.

De entre elles, hi ha una que sempre a sigut un important centre d’atracció dels estudiosos sitgetans: la cova Negra. Cavitat situada al terme de Sant Pere de ribes a la emblemàtica riera de Jafre.

Tot va començar quan l’amic Jordi de Vallès ens va proposar anar a situar correctament l’avenc dels Arcs, ubicat a la esmentada riera de Jafre. Tot això per anar preparant els propers llibres del Catàleg Espeleològic de Catalunya, obra magna de la espeleologia catalana. Com la ressenya sembla que situa l’avenc prop de la cova Negra, aprofitarem per fer-li una visita.

A les recerques bibliogràfiques prèvies trobo coses com que la cova havia estat objecte d’una troballa de 38 cartutxeres i 60 baionetes de quan les guerres carlines.

Al llibre de “Historia de Sitges, I. Època antiga” diu a la pàgina 68 que a la cova es va trobar “variscita” probablement provinent de les mines de Can Tintorer de Gavà, període calcolític.


A les pàgines 81-82: “La cova Negra es troba al terme de St Pere de Ribes, a la riba esquerra de la riera de Jafre, més amunt de la penya Marcer. L’any 1956 va ser explorada per membres del Museu Víctor Balaguer, té 40,15 m de recorregut total, amb una primera galeria de 8 m, un replà i una nova galeria d’11 m. Els materials es van trobar en un sol paquet d’argila i consistien en una destral de basalt, una placa de pissarra, un fragment de molí, 4 denes de collaret de variscita i terra cuita, diversos sílexs, un fragment d’una falç de sílex i un ullal d’os. La ceràmica correspon almenys a 9 vasos diferents, la major part feta a mà, així com ceràmica ibèrica corresponent al segle III aC. Es trobaren restes de diversos individus, sobretot dents.”

Al parc natural del Garraf la tenen inventariada com a cova natural d’enterrament e inhumació col•lectiu -2200/-50, amb un estat de conservació dolent.


Així que, el Josep Lluís Moldes i jo ens dirigim a intentar trobar aquest forat i de pas visitar la cova Negra. A ultima hora se ens afegeix l’amic Carlos González (Carlitos).

Format aquest trio prospector, i sota una pluja persistent, ens adrecem a la Cova Negra deixant l’automòbil sota les penyes de Can Marcet.

El camí esta ben senyalitzat i en 13 minuts hi arribem a la cova. En Carlos i jo fem la topografia d’aquesta cavitat. A la entrada veiem un núm. 4 dins d’un cercle però no li donem importància, més endavant esbrinarem que si la té.

Carlos escala sistemàticament totes les xemeneies que trobem al primer tram. La primera gatera que hi trobem a la dreta resta plena d’aigua, i encara que ens fiquem a dins, a poc ens impedeix la progressió.

Continuem la visita i observem una possible continuació en forma de galeria superior, al final de tot, per precaució no la escalem, ja que pensem que s’hauria de fer amb mitjans d’escalada artificial. Per tant aquesta acció la ajornem, però la veiem interessant ja que aquesta galeria no consta a les dues topografies precedents.

Entretant, el Josep dona una ullada a les proximitats per si trobava l’avenc dels Arcs, la recerca es infructuosa.

Reunits a la balma d’entrada de la Cova Negra tornem cap a casa mullats però contents.

Avisat el nostre amic sitgetà, Josep Antoni Pastor (Germà Suplici) avesat en les escalades subterrànies, va anar a fer una ullada a la cova Negra i voltants. També li va ploure, però va albirar la continuació que li havien indicat i va veure quin material li faria falta per fer la ascensió. També va mirar si trobava l’avenc dels Arcs amb resultat negatiu.

Algunes setmanes més tard, ens reunim un nombrós grup del G.E.B., amb un amic de l’Espeleocorb, en total érem set: Josep Cuenca, Josep Lluís Moldes, Enric Porcel, Josep Pastor, Manel Pintos, Maria Aguilera, i Jordi Trujillo. Els objectius eren fer l’escalada de la cova Negra i fer la recerca més acurada de l’avenc dels Arcs.

Ens diem que amb el Cuenca (el talismà) no tindríem problemes de trobar l’avenc, ja que es conegut el seu bon olfacte per trobar cavitats, i que si no trobem aquest segur que sortirien altres forats.

El dia també es plujós, per variar. Manel i Josep entren carregats amb els estris d’escalada (taladre i moltes andròmines) a la cova Negra, mentre que els cinc restants ens anem a fer recerca per la riera de Jafre, centrant-nos en l’ampli meandre que hi ha en direcció a Olivella. La recerca no dona el fruit esperat i no es troba l’avenc, encara que com ens temíem trobem altres cavitats.

Tornant a la Cova Negra, en Manel i en Josep ja han fet la seva feina, no esperàvem menys de dos experts espeleòlegs, la escalada esta feta (una E+4,20 m). Se han empleat 5 MM.

El germà Suplici es troba a la galeria superior i hem convida a pujar, diu que hi ha un pas estret que no ha pogut superar. També localitza un grafit (G.E.C.)que indica que no som els primers en arribar-hi a aquest punt, deduïm que han pujant amb el mètode de fer castells, ja que no hi ha cap buril ni clavilla.

Pujo a dalt i amb el seu ajut fem la topografia, del que resulta ser una petita galeria molt concrecionada que per una banda torna enrere comunicant amb la galeria inferior, i per l’altre continua ascendent fins un pas molt estret que dona a la base d’una xemeneia, jo tampoc el puc passar. Així que cridem a la nostra trenca-gateres Mari perquè pugi i ho intenti. Tal com esperàvem la Mari passa la estretor i comprova que la xemeneia fineix (E+2,50 m), arribant al major desnivell de la cavitat (+8 m).

Tornant a la zona d’entrada, la Mari i jo acabem de explorar la gatera que a la anterior visita es trobava inundada, avancem uns metres, però no es pot continuar degut a la forta estretor. Albirem la continuació, però seria necessària una desobstrucció.

El recorregut total de la cavitat ascendeix a 68 metres.