Les fotos d’Andrea Ferrario

L’espeleòleg Andrea Ferrario de Uboldo, Itàlia, és un dels nous espeleo- fotògrafs actuals mes interessants.

Espeleòleg des del 2000, ens confessa que nomes fa un parell d’anys que tracta de fer fotos “decents” a les cavitats.

De la seva producció, mostrada en la xarxa he escollit deu imatges de les que mes m’agraden, que certifiquen la qualitat de la composició i  mostren un gust pel joc de ombres i llums que donen volum a les seves composicions.

Agraïm les facilitats donades per l’Andrea per tal de que puguem contemplar el seu treball.

Bona feina!.

Krubera Voronja, noves exploracions

Entre les noves descobertes del 2010 cal destacar l’aprofundiment de la via Nekujbyshevskaya que ha estat explorada fins els - 1.697 m. Un gegant dins d’altre.

Un grup de cinc espeleòlegs dirigit per Yuri Kasia han continuat explorant aquesta branca que surt de la principal als -250 m i s'estén cap al nord-oest, en la direcció oposada a la tendència general de la via principal.

A partir de la profunditat de -750 metres, torna a sud-est i es dirigeix cap als trams profunds de la via “normal”.

El 2009, l’expedició ukrainesa arribà a la profunditat de -1.557 metres. Enguany després de passar un sifó de 2 m de llarg que constituia el final anterior, s’han aprofundit 140 metres més fins a un estret sifó a la cota -1.697 m.

La longitud total de la cavitat ara és de 16.058 m mentre que la profunditat segueix sent la de - 2.191 m.

La cronica de l’expedició, en rus, es pot veure en aquest enllaç.

Incrusto en el format closr, navegable i ampliable, la topografia actualitzada d’aquesta extraordinaria cavitat que continua consolidant-se en el primer lloc mundial de profunditat.


Alçat

 



Planta




Informació facilitada per Alexander Klimchouk

Gravats rupestres de Catalunya i Andorra

Cercant per la xarxa per completar l’article sobre cavitat andorranes, he trobat una interessant pàgina que documenta els gravats rupestres de Catalunya i Andorra.

El seu autor és en Jordi Casamajor, que ha estat espeleòlegs durant deu anys, i molt amablement ens ha donat autorització per reproduir alguna de les seves imatges.

Com podreu veure en la seva pàgina, és tracta d’un treball meticulós on son centenars les localitats catalogades, moltes d’elles amb varies fotografies fins a totalitzar, 1076 imatges (en el dia d’avui). Presenta un sistema d’arxiu que ordena numèricament els fitxers, també es pot accedir per les successives dates d’incorporació i fins i tot mostrar-ho com una presentació de diapositives.
Segons les seves pròpies paraules :
“...trobareu bàsicament fotografies i comentaris sobre conjunts d'inscultures, gravats rupestres, monuments megalítics, fites i creus de terme, que l'autor ha descobert, estudiat i visitat. La majoria de gravats es troben ubicats als Pirineus. Els espais on trobareu més gravats documentats són Andorra, l'Alt Urgell, la Cerdanya i els Pallars. També s'inclouen alguns conjunts de la resta de Catalunya que l'autor també ha referenciat. Cronològicament, els gravats més antics que hi veureu corresponen al neolític tardà i al calcolític (circa 3000 a.C.). Els segueixen gravats d'època ibera, tardoromana i medieval, fins arribar als més moderns que corresponen a principis de segle XIX.”

Us presento una selecció d’imatges que corresponen a cavitats:

318 – 319 Cova de la Foranca, a la Batllia, Baixa Cerdanya. En aquesta galeria s'hi troben gravades les dues creus.

377 -378 Cova dels Pujols, parròquia de Sant Julià de Lòria. Al sostre d'aquesta petita cavitat trobarem el conjunt de "grafittis".

379 – 380 Balma de la Margineda, parròquia de Sant Julià de Lòria. En aquest conjunt arqueològic es troben les restes de pintura rupestre.

403 – 404 Canya dels Eucassers, 2273 metres. A Andorra, s'anomenen amb aquest nom les cavitats i les coves petites. A l'interior d'aquesta canya es troba una creu de terme entre Encamp i Canillo.

481 – 484 Cova de Casa Vella localitzada a la comarca de l'Alt Urgell, hi ha representat un interessant conjunt de gravats rupestres.

D’aquesta cavitat ens explica una anècdota ben curiosa:

“Vam parlar amb un padrí de la contrada que la coneixia, fins hi tot el seu padrí hi va nèixer, viure, i també hi va morir al despendre's un gran bloc de pedra que va esclafar les dependències habitades”

Bona feina!

Coves i Avencs del Principat d’Andorra

Els anys 70 un grupet de la SIE varem dedicar varies jornades a explorar algunes petites cavitats andorranes. Malauradament en un trasllat i reducció dels nostres locals és feu neteja i és llençaren arxivadors i...arxius. La neteja va anar més enllà del que fora desitjable i va desaparèixer una bona part de les topografies realitzades en cavitats de poc recorregut que l'encarregat del trasllat va considerar poc interessants.

Avui només us presento la topo de la Cova de la Margineda que vam publicar en la memòria del 25 aniversari (1961-1986).

D’acord el carst andorrà potser no es gaire espectacular, però de ben segur te interès cultural,  faunístic, arqueològic, etc.

En la recerca documental he descobert l’existència d’una sèrie d’articles sobre les coves i avencs d’Andorra, publicats per la Associació per a la Defensa de la Natura d’Andorra, en la seva revista Aigüerola al llarg dels anys 1996-2000.

Aquest sis articles signats per Antoni López i col•laboradors ens presenten diverses cavitats que ens plau reproduir integrament a continuació.


Binder 1

Binder2

Binder3

Binder4

Binder5

Binder 6

Agraïm als editors l’autorització expressa per incloure aquests documents en l’Espeleobloc.

Centenari de la mort d’en Norbert Font i Sagué (4)

N.Font i Sagué, excursionista
“Les impressions d’istiu”


La revista Muntanya (891, octubre 2010) ens lliura un nou article sobre Font i Sagué, en aquesta ocasió novament Enric Aragonès ens presenta la faceta excursionista d’en Font, destacant que tot i la seva dedicació a l’excursionisme científic amb una finalitat practica, tant sigui fer estudis geològics, explorar cavitats, valorar la possibilitat d’explotar recursos hídrics, etc., no es pogué sostreure a l’atracció de les grans altures i practicà un autèntic excursionisme de muntanya.

S’inclou una selecció d’articles publicats per en Font a La Veu de Catalunya el 1903 actualitzats a la normativa del català actual.




Articles anteriors d’aquesta sèrie:
21.04.2010
19.06.2010
16.10.2010

Memòria Camino de Ario 2010

Rebem d’en Daniel Ballesteros la memòria espeleològica que els companys asturians del G.E. Polifemo han dut a terme en el Camí d’Ariu en el Cornión, massís occidental dels Picos de Europa.

Seminari de gestió ambiental de la ICHN, Montsec (Àger)

La Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, és una societat científica que té per finalitat promoure l’estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers i els sistemes naturals.

Hem rebut de la Clara Racionero, Secretaria Tècnica de la ICHN la invitació per assistir al X Seminari de gestió ambiental de la ICHN, que es farà a Àger els dies 11 i 12 de desembre, amb el títol "El Montsec: patrimoni natural i propostes per a una gestió sostenible".

 
Al programa adjunt trobareu totes les dades.
 

L'assistència al seminari és gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament trucant al telèfon 933 248 582 o enviant un correu electrònic a ichn@iec.cat fent constar el vostre nom, cognoms i adreça electrònica.

Esperem que el seminari sigui del vostre interès.

Tot seguit incluim unes proves de filmació en alta definició fetes per en Marc Navarro al Graller Gran del Corralot.




Informació subministrada per l'Enric Porcel.

Presentació FlashBlackCorb a Barcelona‏

Rebut d’en Rober Ferrer per a la seva difusió.

En Ponis, guia i geni del lloc de les coves de Collbató

Estret de Roques és un magnific bloc d’en Josep M. Cervelló que ens aporta la seva visió de geòleg, cartograf, espeleòleg, etc. en definitiva d’amant de les ciencies de la terra. Sempre amb una reflexió enriquidora que ens fa compartir el seu interés per tants aspectes del nostre patrimoni natural i cultural.

Us recomano que la visiteu periòdicament, no es prodiga en temes estrictament espeleològics, però gaudireu d’una informació sempre interessant.

Avui ens plau incloure integrament un dels seus posts, publicat el 22.11.2010, que ens ha remés expressament per que contribuim a la seva difussió.

"En Ponis, guia i geni del lloc de les coves de Collbató
Feia alguns mesos que no ens veiem. La darrera vegada ens el vam trobar, el Bernat i jo, pel camí de la cova Gran, arreglant una antiga cisterna, ara plena de pedres. Altres vegades me’l trobava refent un marge de pedra seca o cercant aquells bocins del passat que semblava atreure com si fos un iman.

Aquell dia li va donar al Bernat un tros de metralla de quan la guerra i vam parlar del nostre amor en comú: les coves de Collbató. Quan jo corria més per Collbató pujava a veure’l a dalt de la cova del Salnitre on sovint el trobava en plena classe magistral dirigint un grup de visitants, explicant llegendes de tota la vida acabades d’inventar o fent anar els milions d’anys amb alegria i generositat.

La setmana passada vaig tornar a Collbató i vaig anar cap a les coves. Un cartell amb la seva foto a la paret i anunciant un homenatge em va fer donar un salt al cor. Vaig preguntar el perquè d’aquell acte i em vaig trobar una resposta amb veu entretallada i mirada que s’anava fent humida: En Ponis havia mort el 4 d’agost d’una malatia sobtada.


El coneixia des que vaig aparèixer per allà l’any 1985. S’obrien al públic altre cop les coves del Salnitre i el Servei Geològic de Catalunya ( ara IGC) m’havia encarregat un estudi sobre els continguts per a l’educació ambiental i el turisme de divulgació geològica. M’hi vaig passar moltes hores, moltes d’elles nocturnes, recorrent aquells passadissos subterranis, recollint mostres i interpretant el registre sedimentari. A vegades em deixava les claus de la porta i estava ben sol en aquell món subterrani i em sentia un privilegiat de gaudir en solitari d’aquells llocs immòvils i silenciosos.


A vegades el Ponis em feia companyia, m’ajudava a traginar les mostres, escoltava les meves dissertacions geològiques, m’explicava coses dels racons més amagats, m’ensenyava troballes seves, desxifràvem gravats i escrits antics a les parets de la cova… Sempre col.laborava quan li portava grups de gent per a ensenyar la cova i em deixava fer de guia.


Va prestar tota la seva col.laboració en la commemoració del centenari de la visita de E.A.Martel a les coves l’any 1896. Un dia, ens vam colar entre els blocs de la sala de la Catedral i allà sota vam trobar uns fulls de diari de la Veu de Catalunya de l’any 1924, que segurament estaven destinats a embolicar les mostres arqueològiques durant els treballs que J. Colomines va dur a terme aquell any, durant els quals va identificar allà la ceràmica cardial neolìtica que se’n va dir “montserratina”. -Això és una peça de museu com les peces que s’hi embolicaven, em va comentar. Estaria bé que algun dia compartissin vitrina les restes de ceràmica o de treballs en òs del neolìtic i el full de diari destinat a embolicar-les i que , abandonat sobre el terra de la cova, va estar-hi 60 anys en un punt estret i fora del trajecte habitual.

Compartíem la preocupació per la malatia verda de la cova, l'efecte contaminant de l'habilitació turística, en especial per una il.luminació no adequada al medi. Va seguir amb atenció els estudis sobre climàtica subterrània i sobre l’impacte ambiental de les visites i la il.luminació que vaig dur a terme els anys noranta, i més tard els que van fer unes investigadores de la UPC.

La notícia de la seva mort m’ha deixat tan trasbalsat com va trasbalsar tot Collbató. En Josep Matalonga, Ponis, era tot un personatge, digne hereu de la tradició trisecular de guies de cova de Collbató i serà recordat com a guia i geni del lloc de les coves del Salnitre de Collbató.

Josep M. Cervelló"