dissabte, 20 de febrer del 2010

Republicano - Cabito


Plano Guía
Sistema Republicano - Cabito
Villaluenga del Rosario. Cádiz
(2009) Plegadís 480x680 mm amb 8 planes, 11 fot. col., 1 topo.
Ed. Federación Andaluza de Espeleología y Descenso de Cañones. Màlaga
ISBN: 13: 978-84-613-8202-6

Fotografies: Diego Mendoza. Ricardo Tamayo Luis Vázquez. Baltasar Felguera
Disseny, Jorge Durán

Original publicació impresa a una sola cara, tipus pòster, però plegada, on es presenta la topografia del Sistema Republicano - Cabito a Cadis que dóna 2.467 m de recorregut i - 256 de fondària.








Ja, anys abans, la Federació Andalusa edità aquest tipus, tant pràctic, de monogràfics de cavernes, però amb format més gran i imprès a les dues planes.


La Cueva del Agua
Iznalloz. Granada
Ed. Federación Andaluza de Espeleología
Maquetació, Federico Ramírez Trillo
Text, Manuel J. González Ríos


La Cueva del Gato
Sistema Hundidero - Gato
Topo. i fig., Grupo de Exploraciones Subterráneas de la Sociedad Excursionista de Málaga
Ed. Federación Andaluza de Espeleología
Foto., Diego Sedeño. Alfonso Parra. GES de la SEM
Text, Jesús J. Cuenca. Federico Ramírez
Disseny, Federico Ramírez

divendres, 19 de febrer del 2010

Els cursos de bioespeleologia a Catalunya

Recull dels cursos exclusivament monogràfics de Bioespeleologia realitzats entre els anys 1966 i 1994:

-Gener 1966: Cursillo de iniciación a la Bioespeleologia.

Va ser el primer curs monogràfic i va ser organitzat i realitzat al Museu, llavors anomenat Museo de Zoologia. A més dels conferenciants del Museu, hi va col.laborar també el Dr. Enric Balcells.
Aquest curs no es va numerar, però ha de ser considerat com el primer monogràfic de bioespeleologia portat a terme.
-Gener-febrer 1968: I Curset de Biospeleologia. Primer curs, 1968 –en realitat va ser el segon-.

Organitzat pel Grup d'Espeleologia de l'Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell i impartit a la seva seu. Tots els conferenciants van ser del Museu.
-Novembre 1969: II Cursillo de Biologia Subterránea. Segon curs, 1969 –en realitat va ser el tercer-.

A més dels conferenciants del Museu, hi va col.laborar també en Joan Ullastre, en una sessió de geologia dirigida cap a la biologia subterrània.

-Abril 1975: Curset d'iniciació a la Biospeleologia. Tercer curs, 1975–en realitat va ser el quart-.
Va ser organitzat pel Departament de Biospeleologia de l'Escola Catalana d'Espeleologia. Les sessions teòriques es varen impartir al local de l'Escola, mentre que les pràctiques foren al Museu. En realitat,la realització i la organització va ser compartida Escola-Museu.

-Març 1977: Curset de Biospeleologia. Quart curs, 1977 –en realitat va ser el cinquè-.

Va ser una col.laboració entre l'Escola Catalana d'Espeleologia i el Museu de Zoologia. En aquesta ocasió, els conferenciants van ser, a més del Museu, de varis altres orígens; Universitat i particulars.
-Març-abril 1992: Cinquè curset de Biologia Subterrània: Introducció a la Biospeleologia. –en realitat va ser el sisè-.

Organitzat i realitzat en la seva totalitat pel Museu. La conferència d'inauguració la va donar el Dr. Francesc Español. Va ser una de les seves darreres activitats docents, i ens la va dedicar als seus alumnes i admiradors de sempre.
-Octubre 1994: Sisè curset de Biologia Subterrània: –en realitat va ser el setè-.

Organitzat i realitzat en la seva totalitat pel Museu. En aquesta ocasió, els conferenciants van ser, a més del Museu, de varis altres orígens; Universitat i particulars. Va ser el més extens de tots, amb un total de deu sessions. Com a detall complementari, cal dir que l’any 2006, el Museu va preparar un nou curs, oficialment el setè – en realitat hagués estat el vuitè-. Per insuficients inscripcions, es va tenir que suspendre.

dijous, 18 de febrer del 2010

Tuta dels Morts. Alta Garrotxa


Tuta dels Morts

Municipi: Montagut (Garrotxa)
Coordenades: X = 465720, Y = 4686025, Z = 670
Espeleometria: Recorregut: 28 m. Desnivell: +10,5 m.



Situació i localització

Al vessant dret de la gorja de Sant Aniol d'Aguja, en un punt situat aigües amunt del salt de la Capa i a cosa de 25 m de desnivell per sobre la llera del riu.

Malgrat això, l'accés no es fa des del riu, ja que la cavitat està gairebé penjada.


Partint des de Sant Aniol d'Aguja, creuarem el riu i pujarem al coll de Clarioles. Aquí el camí es bifurca: seguim per l'esquerra a superar els cingles pel pujant d'en Llebre. Arribem a les feixes de Can Llebre, mas avui enrunat. Ara el camí davalla fins arribar al riu. Fins aquí és l'itinerari clàssic que utilitzen els barranquistes que van a fer les gorges de Sant Aniol. Nosaltres creuem el riu i pugem per l'altre vessant per un corriol que surt de l'esquerra d'un cingle que mor al riu. Sovint el camí s'acosta a la vora del cingle que seguim per damunt. El cingle gira 90 graus; el camí es fa més perdedor i hem d'estar atents a trobar un baixador que ens permetrà assolir una cornisa penjada al cingle. El baixador comença a manera de tartera fins arribar a la cornisa, molt aèria. Per aquesta cornisa fem camí enrere respecte al cingle que hem seguit pel damunt. En general, la cornisa és herbosa però amb fort pendent cap a la timba; cal tenir cura. En un pas compromès per sobre d'una llastra de roca relliscosa trobarem una corda per agafar-nos. Superada la cornisa, entrem a un bosquet totalment inaccessible tret de l'itinerari per on venim. La cova es troba ja ben entrats en el bosquet i a la seva part baixa, just quan el vessant s'aboca sobre la gorja de Sant Aniol. De Sant Aniol d'Aguja fins a la cova hi ha dues hores llargues de camí.






Descripció

La cova comunica amb l'exterior per dues boques properes i un forat impenetrable. Tota ella té un traçat ascendent Està relativament concrecionada, especialment cap el final, encara que algunes concrecions presenten símptomes de decalcificació. La galeria te unes dimensions bastants regulars al llarg dels seus 28 m de recorregut, tret del final, on es fa més baixa de sostre. Des de la boca se sent la forta remor dels salts d'aigua de la gorja.









Curiositat

Aquesta cova surt esmentada a la novel•la La Punyalada, de Marià Vayreda, que tracta dels bandolers que tenien en aquesta cova tan inaccessible un dels seus amagatalls. Però, d'aquest tema, en Paco Miret en farà una bona repassada.

Ferran Cardona
Fotografies, Francesc X. Samarra

Ja soc aquíiiiii ...! ( en P.M.) Però, no en patiu por! Ja que només us diré que, aquesta caverna, més coneguda pels excursionistes que pels espeleòlegs, de fet aquesta és la primera topografia, s'identifica amb la del mateix nom de l'obra de Vayreda que enllacem amb versió original, autèntica, sense normalitzar.


Marià Vayreda, 1853 - 1903

El conte muntanyenc -- excursionista La cova dels Trabucaires de Roser Urgellès (1980). Té similituds amb alguns relats de la novel·la.


Jordi Grau a l'any 1989 estrenà una pel·lícula basada en aquesta obra d'en Vayreda.

I l'any 2009 sortí el CD de l'Opera rock catalana amb el mateix nom de La Punyalada

Jordi Cos. Jeroni Pagan. Josep Maria Vaqué

dimarts, 16 de febrer del 2010

Recerca bioespeleològica a la cova de Castellolí

En diverses ocasions ja s’ha informat en aquest bloc, del treball de recerca bioespeleològica que l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona –CSIC- està portant a terme amb l’estudi genètic dels coleòpters cavernícoles catalans del gènere Troglocharinus.


El Projecte, sota la direcció del nostre company, Dr. Ignacio Ribera, i el treball de laboratori, del que se n’ocupa la Valeria Rizo, espeleòloga i biòloga italiana destinada temporalment a aquest centre, està en la fase d’obtenció del material necessari per l’estudi. No es convenient, tot i que n’hi ha, utilitzar material capturat ja fa anys i conservat en sec o en líquid que no sigui adequat. Es necessari obtenir de nou les captures de totes les espècies que entrin en l’estudi per assegurar que les comparacions entre els seus ADN tinguin garanties.

Dintre de les varies sortides de cacera, la darrera ha estat a les coves de Castellolí, també anomenades cova del Pas de Castellolí, i coves de can Llucià. El plural aplicat, es deu a les diverses boques que presenta la cavitat al llarg de la cinglera, si bé en la majoria es tracta tot de la mateixa cova que es comunica.

En l'anterior post del 29 de gener, ja s'informava de la col•locació de trampes. El passat dilluns dia 15 de febrer hi hem tornat en Jordi i en Lluís a la fi de recollir-les. El resultat ha estat bastant bo. Entre les trampes i el rastreig portat a terme, n'hem aconseguit els suficients exemplars com per pode fer un bon estudi, i a més, alguns isòpodes oniscoids i triconiscids; diplurs campodeids i coleòpters Pterostichinae Laemostenus.

No hem visitat tota la cavitat, només les galeries que presentaven millors condicions d'humitat, entre elles les zones de les trampes.

P'abajo


P'abajo, nº 4
Revista de Espeleología, G. E. Flash. Madrid
(2009) 35 p., col., 297x209 mm.

 




Alguns dels continguts de la publicació van més enllà dels convencionalismes generals de les revistes d'espeleologia. Aquest numero de P'abajo s'utilitza, primordialment, com el mitjà d'expressió i opinió dels escriptors d'aquest Grup i col·laboradors.
Així, ens expliquen, relaten, les seves experiències a les cavernes i el seu món de relació espeleològica amb els seus entorns, que resulten paral·lels i molt semblants als d'altres contrades.
També fan difusió i divulgació de l'espeleologia en diferents apartats de la revista.
Personalment, a més, m'agrada que junt als noms del protagonistes faixin figurar el seus renoms personals. Tradició, la del renom public, que generalment, a les nostres latituds, s'anat substituint de vegades, per malnoms generalment desconeguts pels apel·lats.





Espeleòleg, nº 1
Butlletí d'informació i relació de l'Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
(1966) 31 p., 2 topo. (ciclostil), 315x214 mm.



Potser, el primer en utilitzar alguns d'aquests conceptes a les revistes d'espeleologia fou Espeleòleg (1966). Al seu primer numero, al lloc de l'editorial i en part del seu contingut, ja es fa constar i es desenvolupa el seguen concepte: Però aquesta publicació és ben diferent de les citades. És un mitjà d'expressió en el qual hi té cabuda la part "humana" de l'Espeleologia (simbolitzant amb aquest terme la part no "esportiva" ni "científica").