dimecres, 3 de novembre del 2010

Vacances a Urbasa (Navarra) Setembre 2010


Set hores de còmoda autopista, amb les aturades reglamentàries, separen Barcelona del Parc Natural d’Urbasa, prop de Pamplona. Ens disposem a passar les nostres vacances al setembre del 2010 a un petit bungalow al Càmping Bioitza, al bell mig del paratge on, per cert, no hi ha ni cobertura de mòbil ni possibilitat de connexió a internet. O sigui una meravella.


Tenim una llarga llista d’avencs i coves i volem aprofitar al màxim els dies de que disposem, així és que… anem per feina.


Cova Basaura,  la cova amb l’entrada més perfectament rodona que hem vist mai. Fem el pou i el recorregut fins al llac,  però ens trobem un passamà amb la corda trencada, per tant, optem per fer les galeries circulars fins al sifó. És una cova de dimensions considerables, amb passos estrets,  galeries amples, caus de blocs i colades, tot i que té poques formacions.


Cova Agileta i Laminatitur,  en aquestes coves, a prop del càmping, hi anem a deixar-hi unes “trampes”  de “quesito” a veure si d’aquí a alguns dies hi trobem alguns coleòpters.

Argileta
Laminatitur

Arleze. L’entrada es situa al capdavall d’una immensa dolina, on una rampa de 100 mts. et porta a la grandíssima boca d’entrada. Continua un ramal amb petits ressalts i grans colades.

Tximualeze. Sempre que l’avenc està al mig d’un prat, el trobem protegit per una tanca circular de pedra per evitar que el bestiar hi caigui, cosa que facilita moltíssim la localització. Ens trobem en un dels avencs mes importants de la zona, tant per la seva fondària, 165 m. com per la seva bellesa.



Dos mesos abans de la nostra partida, varem escriure a l’Ajuntament de Zudaire  perquè ens donessin el permís per transitar per la carretera de les Améscoas, i poder accedir a l’Akuandi, Cristinos i La Catedral, totes tres, d’obligada visita.

Akuandi té tot el que es pot demanar a una cova, després de la petita entrada i la rampa que sembla caracteritzar les coves que hem visitat en aquesta zona, desemboca a una sala amb un petit ressalt  i amb un pou de 15 mts. i desprès de fer un recorregut d’uns 500 mts. arribem fins a dos llacs, pràcticament secs, però amb una gran quantitat i varietat de formacions entre l’un i l’altre, amb una preciosa bandera i un sostre ple de macarrons finíssims.



Cristinos.   La petita boca dins una dolina amaga l’entrada més peculiar que ens hem trobat, perquè han “fabricat” una escala de cargol amb pedres planes i fang per poder-hi accedir sense la necessitat de cap corda. Un cop a dins, deixem el riu que es perd cap avall i nosaltres remuntem un petit ressalt que també han preparat amb escales de pedra. Finalment, arribem a la meravellosa sala del llac on les columnes i gorgs són d’un color blanc i or bellíssims.


La Catedral, és un altre d’aquests avencs que estan envoltats de pedres. La instal•lació de baixada al pou d’uns 20 m. es munta a una biga -sí, una biga d’obra- , amb una aparença insegura. Un cop a dins, trobem unes estalactites grandioses.

Avui anem de cacera: Primer, fins a la cova de Laminatitur, a veure què hi ha a les trampes. A totes tres hi trobem petits coleòpters vermells, tots iguals; després, anem a l’Agileta i de les tres trampes, una està deshabitada, l’altre hi ha els mateixos coleòpters vermells i a la última trobem un “pseudoescorpí” molt petit. Ho guardem en els petits pots de vidre que ens va preparar en Jordi Comas, com si d’un tresor es tractés.

Sima del Aibol, l’avenc està junt a la carretera, la caseta d’informació i d’una barbacoa. La petita entrada, dóna pas a un pou bastant aeri d’uns 15 m. fins a una sala bastant gran, plena de brossa, per desgràcia. Allà la galeria s’obre a banda i banda: cap a una, hi ha un recorregut d’uns 200 m. plens de fang i sediments que formen un riu; i l’altre banda, baixa per una rampa de fang, uns 10 m. i també acaba amb dos meandres plens de fang.

Ens veiem en l’obligació de fer la “bona obra” de les vacances, així és què anem a la caseta del guarda perquè ens doni sacs. A la tarda hi tornem a baixar i en tres hores aconseguim treure tres sacs de deixalles, des d’una pilota de futbol, bosses, envasos de tota mena, vidres, fins a un bidó de llauna. En fi, el que bonament podem.



Cogotes de Anderaz. De bon matí agafem la carretera de Otsaportillo, també cal permís per a circular-hi. La boca es un enfonsament al mig d’una petita dolina i després de baixar el pou d’uns 30 m. arribem a una sala gran amb quatre ramals, el més important és ple de blocs caiguts i molt de fang durant uns 300 m. Al final hi ha una sala de gran alçada per on es podria endevinar una altra entrada taponada. Un altre ramal té boniques formacions, l’altre té uns gorgs totalment buits, i l’últim manté un petit rierol.



P1001. El primer pou són 40 m. a plom, directes, sense cap reinstal·lació, tot i que alguna seria molt convenient. Després d’una baixada molt pronunciada totalment de fang i fulles, arribem, com no, a una gran sala. A l’esquerra no es va enlloc, endavant s’acaba amb un derrubi, que si tinguéssim una topo fiable, podria ser la continuació de la cova Agileta. A la dreta, passem per un petit pas amb un sostre cobert de macarrons i anem a una baixada pleníssima de formacions de tota mena i colors i, d’allà, a un altre pou de 30 m. per acabar en un llac de fang.


A més a més de totes aquestes activitats espeleològiques, hem de remarcar la bellesa del paisatge que varem gaudir fent unes excursions extraordinàries.


El hayedo encantado”, “El laberinto de piedra”, el naixement del riu Urederra, “El balcón de Pilatos”, la cova turística de Mendiluko, l’excursió fins a l’entrada de la immensa cova Leze, la ruta de les cabanes de carboners, la caminada fins a l’ermita de San Adrián des del port de Lizarraga, passant per Portupekoleze i per la calçada romana de ¡¡¡ Tarraco a Asturies ¡¡¡ …

… i les ciutats, Pamplona, Vitòria, Sant Sebastià, Biarritz, Zarautz, Estella….. de tot això no us posem fotos, sinó que us animem a fer el viatge.



Ja de tornada quedem amb en Jordi Comas per donar-l’hi les nostres troballes a les coves i, finalment, després d’una observació exhaustiva, el seu dictamen ha estat:

"Els Coleòpters són Euryspeonomus (Urbasolus) eloseguii Español i Troglorites breuili Jeannel.
El Pseudoscorpí possiblement pot ser Neobisium (Blothus)???, però se l’hauria de mirar un especialista.Una cosa interessant, alguns dels coleòpters Leptodirini estan infectats per uns fongs (Ascomycets Laboulbenials) i és la segona vegada que es troben, i sols se’n coneixen d’aquesta espècie, que es diuen Diphymices urbasoli Santamaria."

Ep !!! no està gens malament, en una propera ocasió que tornem a Urbasa posarem més trampes, no sigui cas que hi trobem alguna nova espècie…qui sap.


Montse Roca i Juli Serrano

3 comentaris:

  1. Avui dia es pot considerar com a fet "extraordinari" el que algú s'interes-hi per la fauna cavernicola.
    Aquest exemple s'hauria de repetir en totes les activitats de tothom.
    Molt bé per la Montse i en Juli!
    Lluís

    ResponElimina
  2. Per visitar totes aquestes cavitats, d'on us heu documentat?, hi ha algun llibre sobre les cavitats de la zona?

    ResponElimina
  3. En resposta a aquest anònim del 3 de novembre de 2010, et podem informar que acaba de sortir un llibre amb totes les cavitats de la zona URBASA-ENTZIA. Nosaltres l'acabem de comprar i es força intersssant. Es diu "Sintesis espeleologica de urbasa-entzia" i el mail per la informació es sintesisespeleo@gmail.com
    Julio Serrano

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.