L’arnés ideal

Quan es comença en l'espeleologia o anem a canviar l'arnés, ens sorgeix el dubte de quin es l'arnés mes adequat per aquesta pràctica. En aquest article intentarem veure, quines son les claus, per una bona elecció.

A grans trets, caldria distingir dos tipologies de arnés:

- Per un costat tindrem arnesos mes o menys lleugers, que seran els mes adequats per petites verticals o cavitats que impliquin el pas de estretors amb l'arnés posat. Aquests arnesos tenen una sola cinta al voltant de la cintura i les dos cintes dels camalls.

- En segon lloc tenim arnesos mes robustos y que afegeixen una tercera cinta, aquesta ens donarà un plus de comoditat en verticals llargues. Les cintes en alguns casos van protegides amb un material plàstic per evitar el desgast en els fregaments.

I generalitzant, que hem de buscar en tot bon arnés?

Anem a desglossar-ho:

- El punt de ancoratge ha de ser el mes baix possible, això ens permetrà aprofitar al màxim les gambades, quan pugem per la corda.

- Les cintes han de ser amples donat que estarem una bona estona penjats del arnés, això ens donarà comoditat i al mateix temps reduirà el risc que afecti la circulació sanguínia. En cas de estar estàtics molt temps en una posició, pot arribar a esdevindre mortal.

- La part posterior del arnés, es la mes propensa a sofrir el desgast, una bona protecció plàstica ens allargarà notablement la vida útil del arnes.

- Una altra part que cal que sigui el mes resistent possible, es la zona de unió del maillon amb l'arnés, ja que pateix bastant el desgast.

- Les sivelles ens han de permetre regular amb comoditat l'arnés i sobretot no afluixar-se en el decurs de l'activitat, doncs ens suposarà una incomoditat i fins i tot en grans verticals podria esdevenir un problema greu.

- Disposar de un bon porta-material, ens permetrà tenir els estris necessaris a ma en tot moment. Però al mateix temps pot ser un inconvenient, dur massa estris, en passos estrets.

David Poca