Les meves cròniques espeleològiques a l’Avui

L'Avui és un diari d'informació general publicat a Barcelona.Considerat com un rotatiu de signe catalanista, fou el primer que s'edità en llengua catalana després de la dictadura franquista. Va començar a editar-se el dia de Sant Jordi de 1976 per iniciativa de Jaume Vilalta i Gonzàlez, Josep Maria Puig i Salellas i Josep Espar i Ticó, entre d'altres.

L’amic Jordi Mir Parache, filòleg, escriptor, excursionista, estudiós de l’obra d’en Pompeu Fabra i activista cultural català, hem proposà col•laborar (gratuïtament) amb articles d’espeleologia en una pàgina especialitzada en excursionisme que sortiria els divendres i que ell coordinaria a l’Avui.

Era una tasca arriscada per diversos motius,d’entre els que destaquem els dos principals::

Primer per la llengua. Encara que a les generacions actuals els hi sembli mentida, nosaltres hem hagut de seguir tot l’ensenyament fins i tot en la universitat obligatòriament en castellà. L’aprenentatge de l’escriptura en la nostra llengua ha estat fruit d’un voluntarisme heterodox seguint lectures i manuals tan aviat com aquest es posaven al nostre abast. Per tant evidenciem un dèficit competencial en l’escriptura en català.

Segon pel públic objectiu. Escriure majoritàriament per a excursionistes i en una època en la que teníem clar que calia aconseguir una Federació pròpia, independent de la Federació d’Entitats Excursionistes, era anar contracorrent de l’esperit bàsic de la pàgina.

                                

Es clar que aquest reptes en certa manera eren també un estímul, per fer país, per créixer personalment, etc.

Sigui com sigui, vaig dir que si i amb una freqüència aproximadament mensual hem publicaren una cinquantena d’articles. Escriure per un diari, en una secció acotada per la maquetació, fa que els 3.000 / 3.500 espais inicials difícilment es podien respectar. De vegades calia retallar i no sempre jo hi podia intervenir, finalment redactava a dos nivells, el que “necessariament” constituïa l’essència de l’article i el que es “podia” suprimir. Alguns articles no s’arribaren a publicar mai.

Per a mi fou una experiència alhora complicada i interessant. L’Avui tenia problemes econòmics, la pàgina d’excursionisme vivia amb dificultats i l’encaix d’una secció d’espeleologia favorable a una singularitat que s’allunyava del muntanyenc estricte ho feia complicat. Finalment s’anà apagant fins desaparèixer.

Aquest articles es publicaren mes o menys regularment durant els anys 1978-1982. La majoria no han resistit el pas de temps, i nomes tenen un cert interès històric. Conservo una bona part, que son els que en format scribd us ofereix-ho a continuació:

Aquestes reproduccions les presento tal qual es publicaren i mantenen les errades i faltes tipogràfiques del seu moment. He preferit aquesta opció per tal de no desnaturalitzar la versió •original”, circumstància que espero que sabreu disculpar.