Pierre-Olaf Schut, del que ja varem publicar una ressenya del seu interessant llibre sobre l’historia cultural de l’espeleologia, ens ofereix de nou una reflexió sobre l’evolució de la nostra ciència-esport.
En aquesta ocasió en la revista Staps condensa en 16 pàgines les seves tesis i les posa a l’abast de tothom en l’article Spéléologie et spéléisme. De la science au plein air (1930-1945).
Us presentem el resum traduït al català i seguidament tot el document complert en format scribd.
Resum
"Després de ser institucionalitzat com una ciència en 1895, l'espeleologia manté la seva identitat com una pràctica acadèmica fins a la dècada de 1930. En aquell moment, es veu assetjat pels seguidors de les activitats a l'aire lliure, inclosos exploradors i alpinistes, que contribueixen a la seva evolució.
La reunió de professionals diferents dóna lloc a una autèntica barreja de cultures, cadascun amb un element del seu entorn original. Així l’espeleologia es va apropant a les denominades activitats a l'aire lliure sense perdre la perspectiva científica.
El propòsit d'aquest treball és destacar la barreja cultural que condueix a la redefinició de la pràctica.
El nostre enfocament és posar al dia les cultures de cada un i avaluar la transformació de l'espeleologia com a resultat. Fem èmfasi en la influència recíproca que els espeleòlegs tenen en la pràctica dels nouvinguts. Aquesta evolució s'analitza a través dels discursos dels diferents actors i grups identificats. Per això ens referim a un corpus de publicacions, llibres i correspondència d'aquests."
Li agraïm a Pierre-Olaf Schut l’autorització per reproduir el seu treball...i la seva delicada cortesia, ja que ens la ha tramés en català!. Esplèndid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.