dimecres, 7 d’abril de 2010

El Laboratori subterrani de Moulis

Nota històrica inicial:

El primer laboratori biològic subterrani del món va ser inaugurat l'abril del 1897 a les Catacumbes de París, sota el Museu d'Història Natural, en el lloc anomenat l'Orangerie (un hivernacle per arbres tarongers). En Viré organitzà una sala d'uns 20 m 2 a les galeries del sota terra, amb una serie de taulells amb aquaris i terraris. L'any 1910 unes fortes inundacions deixen molt malmès el laboratori, abandonant-se el local i el projecte.

A partir d’aquí, les dades que es presenten escrites a continuació i també varies de les fotografies s’han tret de la publicació Le Laboratoire Souterrain de Moulis, edició en b/n -a excepció de la portada-, del 20 de setembre 1967, un llibret amb que ens varen obsequiar durant la visita al laboratoris i a la cova, que la Lluïsa i jo varem fer l’agost de l’any 1972 en el decurs del nostre viatge de noces. Traducció resumida i no literal.
Historia de creació del Laboratori de Moulis:
Any 1945: El Professor René Jeannel, dins del Congrés de l'Association Française pour l'Avancement des Sciences, proposa la creació a França, d'un laboratori subterrani.
Amb el vist-i-plau del CNRS -Centre National de la Recherche Scientifique-, organisme encarregat d'absolutament tots els treballs científics a França, en molt poc temps es passa del projecte a la realització. El mateix any, es crea una Comissió d'Espeleologia dins del CNRS, sota la presidència del Professor Fage. Aquesta comissió, partint de l'informe d'en Jeannel, pren la decisió d'emprendre el projecte d'instal•lar un laboratori subterrani a França. La decisió es va prendre mercès a la intervenció del Professor L. Fage i a la col.laboració del Professor Teissier, llavors Director del CNRS. Un decret de data 11 de febrer 1948, autoritza a la creació del Laboratori Subterrani del CNRS.

S'ha d'escollir un emplaçament que es correspongui amb les exigències d'en Jeannel, que en el seu informe deia:
"La primera eina de treball per les recerques de biologia subterrània seria un laboratori subterrani que seria necessari instal•lar dins d'una cova a França. L'elecció del seu emplaçament s'haurà de fer amb bon seny; S'haurà de trobar, en una regió calcària, amb una rica fauna cavernícola, una cova amb fàcil accés, amb grans espais, horitzontal, presentant unes condicions morfològiques normals. Aquesta cavitat haurà de tenir grans superfícies, abundants estalagmites, argila, aigües subterrànies perennes. Estarà a prop del ferrocarril i d'una població, de manera que si pugui instal•lar l'electricitat sense masses costos. Edificacions properes hauran d'allotjar el guardià i els treballadors científics; això també comportarà laboratoris exteriors".
Aquest llistat de condicionants és llarg. No seria fàcil trobar una cavitat que podés respondre a totes les exigències.
La elecció es dirigeix cap el Pirineus, doncs no hi ha cap altre regió francesa en que la fauna cavernícola sigui tan rica i tan variada.

Un estudi de les cavitats pirinenques, en que hi contribuí H. Fourès, un arquitecte de Toulouse, també espeleòleg i entomòleg, va conduir a la conclusió que la cova de Moulis era, d'entre totes, la que millor responia a les condicions d'en Jeannel.

René Jeannel torna a Moulis el 4 de maig 1947. Visita de nou la cova, que ja coneixia d'abans -la cova es troba 300 m al sud de la població de Moulis, a la riba dreta del riu Lez-. Com a conseqüència de la visita es fixa definitivament, per part de la Comissió d'Espeleologia, l'elecció de la cova de Moulis per instal•lar-hi el Laboratori Subterrani del CNRS

1948: Entra en funcions el laboratori subterrani, del que Albert Vandel serà el seu primer director. Aquesta labor la porta a terme durant els deu anys següents, fins que l'1 de gener del 1966, és nominat director el Professor del Muséum National d'Histoire Naturelle Claude Delamare Deboutteville.

L'entrada natural no tenia bones condicions per un fàcil accés, pel que es va perforar una galeria de 50 m de longitud. El motiu de no retocar la primitiu accés era una població de coleòpters -Choleva- que hi habitaven i que es volien preservar.


Cria i reproducció de cavernícoles:

Les primera adaptacions de la cova per la cria i reproducció de fauna cavernícola va ser l'any 1953, en que H. Fourès va preparar 3 sales de cria, equipant-les amb 20 taulells i subministraments d'aigua i electricitat. També va preparar un gran receptacle per la cria de Proteus. Al poc temps, es va passar de 20 a 70 taulells, a més de set nous terraris.

Distribució dels espais de treball:

Terrari nº 1: Sala dels miners : Experimentacions amb els Proteus
Terrari nº 2 : Aràcnids, Miriàpodes , Oligoquets
Sala nº 3 : Crustacis Harpacticides i Ciclopides
Terrari nº 4 : Coleòpters
Sala nº 5 : Niphargus i Aselids
Sala nº 6 : Receptacles pels Proteus i aquaris pels Euproctes
Sala nº 7 : Estudis de l'acció de la llum infra-roja sobre el desenvolupament de l'ull del Proteus


La xarxa d'aigua prové del mateix riu interior que alimenta un gran receptacle de 50.000 l com a dipòsit de reserva. Equipaments de bombes la redistribueixen al llarg de les sales. Per assegurar l'aigua en estiatge, es varen construir dues represes a la zona més interior del riu.
La xarxa elèctrica distribueix corrent de baixa tensió a 24 V - per normes de seguretat- a totes les sales. També hi ha una línia especial a tensió «domèstica» per connexió d'equips especials de treball.
Treballs de recerca:

a- Activitats del Laboratori:
-Reproducció i desenvolupament de la fauna
-Metabolisme respiratori
-Ecologia
-Endocrinologia dels animals subterranis
-Regressió dels ulls i despigmentació
-Bacteriologia
-Parasitologia
-Biologia dels endogeus

b- Espeleologia física:
-Hidrologia; Climatologia subterrània ; cristalogènesi
-Química de les aigües
-Sedimentologia
-Estudis teòrics sobre l'espeleogènesi i evolució geodinàmica de les xarxes càrstiques
-Geofísica: Una instal·lació d'enregistrament de moviments sísmics a la Sala de l'argila, a uns 400 m de l'entrada.

Estat actual del Laboratori:

En acabar la direcció d'en Juberthie, les instal•lacions varen entrar en decadència. El Laboratori va estar a punt de ser tancat, però el CNRS va tenir un nou interes i li va voler donar, amb el nou director des del 2007 Jean Clobert, un nou impuls per a la recerca.

Ara el nom és "Station d'Ecologie Expérimentale du CNRS à Moulis", i és el que en denominen una USR -Unitat de Servei i de la Recerca, codi 2936-. La finalitat serà la de formar part d'una xarxa d'estacions de recerca amb projectes que poden provenir de tot el món, facilitant els laboratoris i l'estança dels investigadors. Pel que sembla, dins la cova segueixen tenint i experimentant amb fauna viva, però només amb el Proteus, el Tritó Pirinenc i les salamandres. El material entomològic va ser traslladat al Museu d'Història Natural de París, i els laboratoris exteriors van quedar "sota mínims". Pel que sembla, ho han deixat com a "centre ecològic" per visites escolars i també particulars.
Els treballs científics del laboratori s'editaven en principi a la revista Annales de Spéléologie i més tard a Memoires de Biospéologie. Des del 2003 la redacció va passar a la societat SIBIOS i varen canviar el títol per l'actual: Subterranean Biology.
El nostre col.laborador habitual, Arnaud Faille, va estar-hi treballant durant dotze mesos entre els anys 2003 i 2006 preparant la seva tesi doctoral (Faille, A. 2006. Endémisme et adaptation à la vie cavernicole chez les Trechinae pyrénéens (Coleoptera: Carabidae). Approches moléculaire et morphométrique. Muséum National d’Histoire Naturelle, Paris, 319p.) sota la tutoria de Louis Deharveng i Thierry Deuve. Durant la seva estada va visitar unes 150 cavitats per la recol•lecció dels coleòpters necessaris pels seus estudis.

Anteriors escrits sobre Moulis a l'espeleobloc: Proteus i Moulis, 12 maig 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.