diumenge, 28 de febrer de 2010

El Forat de les Gralles del Cadí

Moltes vegades, sobretot de jovenets, les cavitats ens semblen “primeres” i no ho són.

L'amic i company Oleguer Escolà ens explica una altre de les seves vivències espeleològiques, l'any 1961, en aquest cas una de les seves primeres sortides i una nova cavitat descoberta, un avenc que en realitat ja havia estat explorat deu anys abans i fins i tot publicat.

L'Oleguer recorda que...

Quasi acabat d'ingressar a l'ERE del CEC, en el V curset d'espeleologia de l'octubre del 1960, Oleguer Escolà Boada inicià una pràctica de l'espeleologia intensa amb els "grans" de l'ERE, els instructors (que tenien tres o quatre anys més que els joves i tres o quatre anys més de pràctica espeleològica). Començàrem a fer sortides espeleològiques absolutament tots els caps de setmana i totes les festes (llavors, desaprofitar un pont de tres dies hagués estat un sacrilegi...)

I de l'11 al 16 de juliol del 1961 anàrem a fer unes mini vacances a la Cerdanya, visitant-explorant les següents cavitats:

-Bellver de Cerdanya: Forat de les Gralles, cova de La Fou de Bor.

-Vall d'Ingla: Cova d'Ingla, cova Petita d'Ingla, cova dels Boixos, cova del Cingle. -Foto: La fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre(1970). M. Canals. C. Ribera. R. Viñas. , 98 p. Ed. Montblanc - C.E.C. Barcelona.

Hi anàrem l'inefable Vicenç Cusó Armengol, en Ricard Ramos Jiménez (que van ser els puntals de l'ERE entre l'època d'eufòria dels seus fundadors i els primers cursets de l'ERE que van començar a donar fruit amb cursetistes que farien una feina positiva: Senent, Raventós, Heredia, Armisèn, Ubach, etc.)

Evidentment ningú dels participants havia llegit prou -o gens- els números de Speleon, revista española de espeleología y cuaternario ni sabia que en Montoriol havia publicat un treball sobre el Forat de les Gralles el 1951:

"Estudio espeleológico del Forat de les Gralles (Bellver de Cerdaña, Lérida)"
Speleon, vol. 2 fascículos 2-3 pag. 165-176.

En el qual comença la introducció dient:

"El estudio espeleológico de esta sima, la más importante de las exploradas hasta el presente en la Cerdaña, lo pudimos realizar gracias a la gentileza del distinguido bioespeleólogo Francisco Español quien tuvo a bien invitarnos a la expedición que, patrocinada por el señor I. Jausàs, secretario del Ayuntamiento de Bellver de Cerdaña se desarrolló durante los días 17 y 18 de Junio de 1950..."

També en el mateix treball, Montoriol apunta...

Noticia histórica.- A pesar de que esta sima es conocida en la región desde tiempos inmemoriales, no se halla consignada en ninguno de los catálogos espeleológicos de Faura y Sans, habiendo sido citada por primera vez por Closas (Sota Terra II, 1935). Es curioso observar que mientras la vecina formación de la “Fou de Bor” recibía numerosas visitas, incluso de las más acreditadas figuras de la espeleología mundial (Martel, Jeannel et Racovitza), el “Forat de les Gralles permanecía virgen de toda exploración, probablemente debido a las dificultades que oponía su descenso.
Així doncs, ja feia vint-i-sis anys que la cavitat estava citada i deu que ja havia estat explorada i estudiada!

Les dues topografies coincideixen en la profunditat total, -54m, i no es pot dir que nosaltres copiéssim la que figura en la de Montoriol, car vam tardar encara un temps a conèixer el seu article.

No ens van ajudar gaire els espeleòlegs que hi havia a l’ERE, car a molts parlar-los de “terra rossa” semblava parlar-los en txec…

La boca del Forat de les Gralles s’obre en un paratge abrupt, a uns 30m sobre el tàlveg del torrent de Garravet, a la seva dreta hidrogràfica i a 1490 m snm.

1 comentari:

  1. Molt interessant l'article, hi ha, però, un petit error, Vicenç Cusó Armengou, no pas Armengol.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.