dimarts, 2 de març del 2010

Campaments Regionals d'Espeleòlegs: 1966-1971

Nota inicial:

El tema dels Campaments Regionals, tot i ser ja una documentació "històrica" de la nostra espeleologia catalana, no ha estat mai massa comentat i és per això que s'ha volgut fer ara un recull informatiu. A part de paper imprès, semble que no existeixen gaires fotografies, i les poques que hi ha; diapositives i blanc-i-negre, no són cap meravella. Però millor això que res.

Els Campaments Regionals d'Espeleòlegs va ser una iniciativa per fer activitats en comú, donar a conèixer zones que fins el moment estaven poc treballades, promoure activitats conjuntes entre diferents clubs, i també, encara més senzill, per fer una trobada entre els espeleòlegs catalans.

La cosa ja tenia mèrit!, doncs en aquella època estava de moda el "picar-se" les primeres exploracions de cavitats d'una certa importància. Hi ha bons exemples com el de Solencio de Bastaras, Escuain... i per tant, al donar a conèixer les zones on es treballava podies córrer un gran risc.
El primer campament, el de Serradell l'any 1966, va estar organitzat pel mateix, llavors dit, Comité Regional de Exploraciones Subterráneas, encara dependent de la Federación Catalana de Montañismo, però la feina va estar encarregada al GEB de Badalona, que treballaven la zona des de l'any 1961. Aquesta actes volien tenir una continuïtat però que per altres futures edicions es volia que fossin directament els clubs o centres els que voluntàriament ho organitzessin. I així va ser.
-Primer Campament:

-1966. 28-29 i 30 de maig. Serradell, Lleida.

Organitzat pel Grup d'Espeleologia de Badalona.

-Segon Campament:

1967. 29 i 30 d'abril i 1 de maig. Margalef, Tarragona.

Organitzat per la Secció d'Activitats Subterrànies del Centre Gimnàstic Barcelonès.


Tercer Campament:

1968. 11-12 i 13 d’octubre. Bastaras, Osca.
Organitzat per l'Equip de Recerques Espeleològiques del CEC.



-Quart Campament:

1969. 31 d'octubre i 1 i 2 de novembre. Capafonts, Tarragona.

Organitzat pel Grup de Recerques Espeleològiques de la S.M. de l'AAEEMI de Valls.

Donat que molts des assistents es preveia fossin de Barcelona, moltes gestions administratives de propaganda inscripcions i mitjans de transport es van fer a traves de la SAS del Centre Gimnàstic Barcelonès


-Cinquè Campament:

1971 30 i 31 d’octubre10 i 1 de novembre. Àger, Lleida.

Organitzat per la Secció d'Activitats Subterrànies del Centre Gimnàstic Barcelonès.


Aquesta va ser la darrera edició d'aquestes activitats conjuntes. Pot ser que la influència de l'accident mortal d'en Miquel Altimira dins de la Grallera del Boixaguer en el decurs del campament, fou determinant.

5 comentaris:

  1. Per tal d'evitar mal entesos, voldria aclarir que l'accident d'en Miquel Altimira va succeir al Graller o Grallera del Boixaguer, la del Boixader és a la Serra del Cadí.
    Per altra banda, l'allau de crítiques hagudes des de diferents entitats, a la pèssima organització del 5º campament, que culminaren amb el lamentable accident, foren un dels detonants que acabaren amb els campaments regionals. Ja varen ser premonitoris en el III Campament Regional al citar-los com a "Campeonatos" ja en aquells anys van endevinar en que acabaria convertint-se l'espeleologia al cap dels anys.

    Francesc Rubinat

    ResponElimina
  2. Una ressenya magnífica, me he alegrat de que l'amic Auroux fasi esment a aquest campaments de "germanor", tal com diu ell en una epoca en que el ambient no era propici, donc la pirateria de certs clubs, als "piques" i altres tonteries impedien desenvolupar una espeleologia més conjuntada. Van ser bons catalitzadors i llocs de coneixença de exploradors d'arreu del país.
    Aquest campaments formen part de la historia de la espeleo catalana.

    Enric P.

    ResponElimina
  3. Francesc: Tens raó, és Boixaguer. Ja ho he retocat.
    Lluís

    ResponElimina
  4. De fet avans la competivitat mai se han sapigut portar amb la fluidesa etica i camaderia que convindria
    Cordialment J Coma

    ResponElimina
  5. També caldria afegir que l'espeleòleg que va morir no es dèia Altimira, sinó Altimires. Crec que era del SIS de Terrassa.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.