Tal com es va anunciar dintre d'aquest bloc, es va celebrar a València els dies 10, 11 i 12 de juliol, el
Primer Encuentro Ibérico de Biologia Subterránea, organitzat pel
Museu Valencià d'Història Natural i amb la participació d'unes setanta persones inscrites. El nostre agraïment a
Santiago Teruel que ens ha enviat les fotos que es reprodueixen.
A la cerimònia d'inauguració, a la taula presidencial, hi havia
Martin Quirós Palau, president de la la Fundación Torres Sala i
Ignacio Docavo Alberti, secretari de la mateixa. L'acte inaugural va ser presentat pel
Dr. Giuseppe Messana (italià) i la
Dra. Oana Teodora Moldovan -romanesa-, president i secretària respectivament, de la
Société Internationale de Biospéologie -SIBIOS-. A les taules rodones, es va parlar d'assumptes com la biodiversitat de la fauna subterrània; contaminació dels aqüífers càrstics i la seva incidència en la fauna subterrània; situació i mitjans de conservació de les poblacions de ratpenats; flora i vegetació en cavitats i paisatge càrstic, etc.
El primer dia,
divendres 10, una taula rodona, presidida pel
Dr. Vicente Ortuño, de la
Universitat d'Alcalà d'Henares, y composta pel
Dr. Alberto Tinaut, de la
Universitat de Granada;
Dr. Carles Ribera, de la Universitat de Barcelona;
Dr. Rafael Jordana de la Universitat de Navarra;
Dr. Lluc García del Museu Balear de Ciències Naturals i D. J. Antonio Zaragoza, de la Universitat d' Alacant, van tractar sobre la biodiversitat de la fauna subterrània, centrant les intervencions en la fauna terrestre i aquàtica; la flora i la seva ecologia i evolució.
Mes tard, altre taula, presidida per la
Dra. Ana Isabel Camacho, del
Museo Nacional de Ciencias Naturales, i composta per la
Dra. Pilar Rodriguez, de la Universitat del Pais Basc; la
Dra. Ana María Reboleira de la Universidad de Aveiro (Portugal); el Dr. Miguel Angel Monsalve, de la Societat Espanyola de Conservació i Estudi dels Ratpenats; el Dr. J.J. Herrero Borgoñón, de la Fundación Municipal de Jardinería y Paisaje i el Sr. Juan Modesto, de la Federació Valenciana d'Espeleologia, es va tractar sobre la conservació del paisatge càrstic i els seus fenòmens, parlant de contaminació, protecció del patrimoni subterrani i legislació.
El coneixement bioespeleològic de les regions càrstiques de la
Península Ibèrica i les illes Açores, va ser comentat en l'última taula, presidida pel
Dr. Damià Jaume, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, (CSIC-UIB), taula assistida pel
Dr. Pere Oromí, de la Universitat de La Laguna; Dr. Pablo Barranco, de la Universitat d´Almería; Dr. Alberto Sendra, del Museu Valencià D'Història Natural; Dra. Ana María Reboleira, de la Universitat de Aveiro, (Portugal) i Dr. Carlos Galán de la Sociedad de Ciencias Aranzadi.
El dia següent,
dissabte 11, una serie de conferencies, totes relacionades amb el paisatge càrstic de la
Comunitat Valenciana i la seva biologia, van servir per aprofundir el coneixement que ja tenim d'aquesta zona i conèixer de primera ma els problemes de contaminació que els afecten. Especial interès va tindre la presentació feta pel hidrogeòleg
Ignacio Morell, de la Universitat Jaume I de Castelló, sobre els models i vectors de la contaminació dels paisatges i aqüífers càrstics. Mol interessant va ser una comunicació sobre la problemàtica de conservació de les colònies de ratpenats i els seus refugis subterranis en el País Valencià, donada pel
Dr. M. A. Monsalve, de la Societat Espanyola de Conservació i Estudi dels Ratpenats. El conegut geòleg i espeleòleg
Dr. Policarp Garay ens va parlar de la seqüència del paleocarst als rius subterranis actius actuals, tot centrat en un fenomen del País Valencià. El
Dr. E. Laguna, del Centro de Investigación y Experimentación Forestal de la Generalitat Valenciana, ens va parlar d'un aspecte del paisatge càrstic que sovint ens passa desapercebut: La flora i vegetació del paisatge calcari, flora tan característica que moltes vegades es endèmica d'aquest biòtop.
Com a cloenda, el darrer dia,
diumenge 12, es van visitar dos cavitats en Alacant: L'emblemàtica
cova del Somo, a Castell de Castells, d'uns 1300 metres de longitud i 80 de fondària, en la que es va poder capturar una interessant fauna de coleòpters trèquids i leiodids, malgrat que l'ignorat coleòpter cavernícola
Somodites escolai, trobat pel nostre estimat Oleguer Escolà i estudiat a través d'unes restes, no va sortir, es clar. Després, una curta visita a les
coves de Patraco, un interessant enclau arqueològic on vam poder admirar una serie de pintures del anomenat
"Art Llevantí".
Aquesta trobada ha servit per donar a conèixer teories i opinions sobre la biodiversitat de la fauna subterrània i la conservació dels seus biòtops, tot de la ma de prestigiosos investigadors i biòlegs de primera línia, a més de comptar amb una comunicació mol àmplia i concreta sobre el carst del País Valencià.
A banda del gran interès científic que ha representat aquests actes, s'ha de remarcar l'extraordinari bon grau d'organització que havem gaudit, tot patrocinat i recolzat pel Museu Valencià d'Història Natural.
Altre detall a fer palès va ser l'assistència de una gran nombre d'estudiants de biologia de la Universitat de València, que van participar de l'esdeveniment, afavorit per uns determinats crèdits que es van donar per participar en aquest acte.
Per part de l'
Associació Catalana de Bioespeleologia, hi han assistit els membres
Jordi Comas i F. Fadrique, mentre que dins dels organitzadors cal citar també com a membres de l'ACB, a
Alberto Sendra; Pere Oromí; Carles Ribera i Juan Antonio Zaragoza.
Aquest acte ha sigut, a més, l'experiència pilot pilot i la primera reunió preparatòria del futur
XXI Simposium Internacional de Biología Subterránea, que es celebrarà a València el proper
any 2012 i que si tot va bé, també serà organitzat pels mateixos estaments. El bon èxit d'aquesta Trobada, ens permet quasi assegurar, o així ho desitgem, un simpòsium amb gran èxit.
Autor: F. Fadrique
Ph Häuselmann i l’equip de treball de la UIS “Topography and mapping” estan efectuant una interessant tasca de sensibilització envers la necessitat de fer aixecaments topogràfics que perdurin en el temps.
