Cija

Publicacions espeleològiques a l'Aragó

El Centro de Estudios Espeleológicos de Teruel acaba d'editar el tercer número de la revista espeleològica Cija de Teruel.

Aquest Centre es constituí l'any 2004 amb la participació i col·laboració de diferents persones i entitats amb la principal finalitat de catalogar i estudiar les cavernes de la província de Terol.

La revista de periodicitat anyal publicà el seu primer número a l'any 2006.

Amb la seva seu a Montalbàn, dins d'instal·lacions del Parque Cultural del Río Martín, es creà el Centro de Interpretación de Geología y Espeleología, on s'ha de destacar la interessant mostra didàctica / divulgativa de l'espeleologia de la regió, com, per exemple, la maqueta de la sima de San Pedro de los Griegos.

A Cauce, el butlletí del Parc Cultural, també té presència l'espeleologia, amb articles específics i números monogràfics d'art rupestre i paleontologia de les cavernes.

També les diferents associacions han editat diverses publicacions sobre l'art rupestre de la zona (1996, Royo & Gómez, 55 p.) (1998, Beltrán & Royo, 71 p.) (2005, Beltrán & Royo, 72 p. + làm.) etc.

El GIE del Peña Guara d'Osca fou el promotor de les revistes periòdiques de l'Aragó, Boletín de contribución al catálogo espeleológico de la provincia de Huesca (1972-1974), amb l'aparició de tres volums realitzats amb ciclostil de bona qualitat i planells de gran format, destacant també la documentació bibliogràfica extensa.

Els antecessors immediats de la Federación Aragonesa de Espeleología (1979-1981), editaren, precedit d'article singular masculí, Topo Loco. Destacà, a l'època, l'estil, maquetat i bona qualitat de impressió. L'últim lliurament fou un número triple (3/5) amb el gran de treball de Carlos Puch, Las grandes cavidades Españolas.

El GEB de Barbastre, fou el continuador, als anys 90, de les revistes espeleològiques de l'Aragó. Pirenaica, 6, (1994) finalitzà la sèrie d'aquesta modesta publicació, però presentà la topografia del Sistema Lecherines quan aquest arribà als 804 m de fondària.

La Federación Aragonesa de Espeleología publicà, l'any 1993, Grandes cavidades de Aragón (Gisbert & Carvajal, 161 p.) on fan una recopilació de les principals cavernes distribuïdes per províncies.

El CEA de Saragossa edità el seu butlletí, PRIA-PA, als anys 2003-2004, de distribució interior.

L'any 2004, apareix un nou llibre de tècnica, acompanyat amb un DVD (Castaño & Gil, 180 p.). Novador i original.

Al tancament de Cija, 3 ens diuen que, és a impremta la Guía de cavidades de las comarcas Cuencas Mineras (Teruel), amb gran format i unes 400 planes.

F. Miret

Petites cavitats a l’Ordal

Dilluns passat 02.03.2009 varem fer una sortideta espeleo a l’Ordal (Cantons, Comas, Victòria).

L’organitzador fou l’amic Pere, resident penedesenc, que en les seves tasques de recopilació comarcal contactà amb Joan Esteve i Ros, veí d’Ordal, estudiós local, gran coneixedor de la contrada i descobridor de diverses cavitats que restaven inèdites. Avui en aquesta nota informativa us en donem un primer recull.

L’avenc de la Bardissa, fou localitzat i explorat pels companys ordalencs el 1977.

Es tracta d’una modesta cavitat, situada en un indret molt embardissat. L’accés és presenta amb una boca de 6 x 2,5 metres en forma d’embut selvàtic, don sobresurt una figuera. Després de la primera rampa ressalt, cal baixar un pou de 10 m amb una boca estreta que s’eixampla immediatament.

A la base s’entra en coalescència amb dos xemeneies separades per un generós procés de reconstrucció. La xemeneia major mesurada amb el punter laser dona 13,4m d’alçada.

En Jordi pogué recollir entre d’altres invertebrats un exemplar de coleòpter que tot i esser ben conegut resulta d’utilitat pels estudis que s’estan realitzant en base a la caracterització via ADN.

El tret més interessant d’aquesta cavitat és la profusió d’espeleotemes i el seu estat d’immaculada conservació. Us presentem algunes imatges tot esperant que entre tots sapiguem mantenir-la tan intacta com sigui possible.

Per la nostra part i com espeleòlegs d’antiga escola hem utilitzat únicament ancoratges naturals.

També varem descendir i topografiar altres dues cavitats properes:

l’avenc de Serafí -7m (coordenades 0404724 / 4583087) i

l’avenc de la Llosa -3m (coordenades 045338 / 4583470).

ESTUDIS ATMOSFÈRICS A L’AVENC DEL LLAMP (2008 - 2009)

Ens plau constatar que els amics de la UME de Gavà continuen amb els seus documentats estudis sobre el funcionament del carst de Garraf. En aquesta ocasió ens han fet a mans un estudi inicial realitzat amb el suport del Parc Natural del Garraf i de la Universitat de Barcelona, que anticipa unes informacions molt interessants. Gràcies per la feina que esteu realitzant.

OBJECTIU

S’ha implantat un monitoratge a l’avenc del Llamp per fer un seguiment de l'evolució espaial i temporal del CO2 i O2, i les seves relacions amb paràmetres hídrics com l'alcalinitat pH i duresa. Les condicions ambientals estudiades, tant la composició atmosfèrica com l'aigua de degoteig, manifesten la sensibilitat suficient per a definir aquests paràmetres com indicadors ambientals.


CONCEPTES GENERALS NOUS

- Paràmetres i model de funcionament atmosfèric (estudi del CAI).
- Estratificació atmosfèrica com agent erosiu.
- Relació entre atm-aigua-roca (atmosfera interna Llamp – aigua Falconera).
- El massís càrstic com engolidor de CO2.
- Taxa de mobilització de CO2.
- Taxa de denudació del massís.

INSTAL•LACIÓ ESTACIONS FIXES

Amb l'objecte d'extreure conclusions sobre les dades en continu que proporcionen els detectors de CO2 i O2, així com les estacions meteorològiques (tant d’interior com d’exterior) s’instal•la una estació fixa en el avenc del Llamp (a una profunditat entre 50 i 60 m). A més, un equip complementari s'instal•la a -5m, la seva funció és contrastar dades per a evidenciar l'estratificació atmosfèrica.

Estació -50 m LLAMP:
• 1 detector CO2 dräger PAC 7000 .
• 1 detector O2 dräger PAC 7000 .
• 1 estació meteorològica NECKMARINE: sensor d'humitat, temperatura, pressió i dispositiu d'emmagatzematge de dades.
• 1 Caixa protectora.

Estació -5 m LLAMP:
• 1 detector CO2 dräger PAC 7000 .
• 1 detector O2 dräger PAC 7000 .
• 1 Caixa protectora.

RESULTATS PRELIMINARS

ESTRATIFICACIÓ ATMOSFÈRICA

La instal•lació de les estacions a diferents cotes ha permès constatar com es produeix una diferenciació en profunditat, de manera que els majors percentatges de CO2 es presenten en la base del pou. Al mateix temps s'evidencia com el CO2 desplaça a l' O2.

FLUCTUACIONS DIÀRIES

Les presa de dades en continu ha suposat registrar aquest fenomen, del qual no s'han reconegut referències anteriors.

La representació gràfica on es mostren totes els mesures (%O2 a -5m i a -50M) ordenades per temps al llarg d'un dia revelen com es pot intuir 2 franges horàries on és més probable detectar nivells baixos d'oxigen i 2 franges on els nivells són marcadament més alts:

NIVELLS BAIXOS D'OXIGEN: 2h-6h i 14h-21h
NIVELLS ALTS D'OXIGEN: 6h-14h i 21h-2h

Contrastar aquests resultats amb mesuraments en altres avencs ajudarà a establir franges horàries de seguretat per a la pràctica de l'espeleologia.

MODEL DE BAROCIRCULACIÓ

Amb l'estació meteorològica instal·lada s'ha pogut demostrar la interrelació entre la pressió atmosfèrica i l’ omplert o buidatge de CO2 . El seguiment d'aquest paràmetre ajudarà a proposar un model de barocirculació; on s'haurà de recollir com les variacions diàries i periòdiques de la pressió (marees atmosfèriques) provoquen els marcats canvis de l'aire cavernari.

TREBALLS EN CURS

- Seguiment setmanal de les estacions. -Presa de mostres d'aigua i anàlisi de les relacions amb el quimisme atmosfèric. - Mesuraments d’avencs perifèrics.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Podeu llegir l’anècdota d’en Lluís Auroux sobre l’avenc del Llamp en aquest post anterior.