El sistema cova - avenc de la Roca del Frare, boca superior, i la cova – avenc de les Rondes, boca inferior, (La Llacuna –l’Anoia) constitueix una altre curiosa cavitat d’origen tectònic, produïda pel lliscament gravitacional dels materials dolomítics del muschelkalk.
En l’exterior un gran escarpat domina el relleu enfonsat i caòtic on es desenvolupa el sistema de les Rondes. La topografia mes recent publicada (GERS 1984) li atribueix 552 m de recorregut i -37 m de desnivell.
Es un conjunt de galeries rectilínies amb grans blocs encunyats que li donen un cert aspecte laberíntic per tal que la progressió tan aviat es fa per sobre com per sota d’ells.
La varietat de passos a que ens obliga l’itinerari entre les boques, estretors, grimpades ascendents i descendents, pous, etc. la converteixen en una cavitat de circulació entretinguda i en certa manera “atlètica”. Probablement per això en Jordi Thomas volia portar properament a una colla de muntanyencs a fer el seu bateig “espeleològic” i considerant convenient anticipar-nos dies abans per refrescar la memòria el 16.11.09 (dilluns) en Jordi, el “Víctor” i el Julià varem fer la travessa.
Entrant per la boca superior, molt propera al monòlit Roca del Frare, es davalla amb material el pou de 10 metres, i es surt per la boca inferior grimpant alguns ressalts equipats o no amb petits trams de corda per auxiliar-ne la remuntada.
Es clar que també aprofitàrem per situar les boques amb el GPS, recollir coleòpters cavernícoles per l’estudi de l’ADN, i fer una sessió fotogràfica de la que us presentem una selecció d’imatges que mostren la progressió des de la boca de la Roca del Frare fins la sortida per la boca de les Rondes.
La varietat de passos a que ens obliga l’itinerari entre les boques, estretors, grimpades ascendents i descendents, pous, etc. la converteixen en una cavitat de circulació entretinguda i en certa manera “atlètica”. Probablement per això en Jordi Thomas volia portar properament a una colla de muntanyencs a fer el seu bateig “espeleològic” i considerant convenient anticipar-nos dies abans per refrescar la memòria el 16.11.09 (dilluns) en Jordi, el “Víctor” i el Julià varem fer la travessa.Entrant per la boca superior, molt propera al monòlit Roca del Frare, es davalla amb material el pou de 10 metres, i es surt per la boca inferior grimpant alguns ressalts equipats o no amb petits trams de corda per auxiliar-ne la remuntada.
Es clar que també aprofitàrem per situar les boques amb el GPS, recollir coleòpters cavernícoles per l’estudi de l’ADN, i fer una sessió fotogràfica de la que us presentem una selecció d’imatges que mostren la progressió des de la boca de la Roca del Frare fins la sortida per la boca de les Rondes.
eyyyy que guapooo tio,yo este jueves quiero hacer una vuisita por ahi no soy especialista pero soi un entusiasta con cabeza,por donde cae este lugar y por cierto habeis probado algu avenç en la montaña magica de montserrat saludos amigos
ResponEliminaVictor, buenas fotos,y buen reportaje.
ResponEliminasaludos Fèlix alabart.