Set dies a la presó per entrar a una cova

Dos espeleòlegs catalans terroristes?


El nostre company del GEB i soci de l'Associació Catalana de Bioespeleologia, Francesc Alfambra, juntament amb la seva companya Montse, aquest estiu van fer un viatge a Síria, i van estar set dies incomunicats en tres diferents presons pel motiu d'haver fet fotografies exteriors i interiors a una cova que van trobar al costat mateix de la carretera.

Com a bons espeleòlegs no es van poder estar de guardar un record càrstic del seu viatge... que els va costar molt car. Aquest és un resum de les seves vivències!

Del 20 al 26 de juliol de 2009 i en cotxe llogat haviem visitat Malula; Bosra; Damasc; Beirut i el riu Barada, als voltants de Zabadani.

Dissabte 27 : Sortim en el cotxe des de Zabadani. Ja dins l'autovia de Beirut, molt prop de Damasc, veiem unes boques de cova al mateix costat de la carretera. Parem i jo prenc un llum frontal i la càmera de fotos. Faig alguna toma exterior i entro. Mentrestant, la Montse resta al voltant del cotxe.

La cavitat, d'uns 150 m de recorregut, no semblava tenir gaires condicions ni per la foto ni per la fauna -per la que jo hi tinc un gran interès-, ja que tot el terra era pols, tot i així, vaig poder recol·lectar uns pocs coleòpters i algunes aranyes que vaig guardar dins de tubs i a més, fer quatre fotos. De tornada a l'exterior vaig veure el cotxe i la Montse envoltats de paisans armats. Ja hi som!

Parlant només en àrab, ens retiren els aparells de foto i els passaports, i ens obliguen a pujar a un dels seus cotxes. Jo tenia moltes ganes de fer un riu, moment que vaig aprofitar per llençar la caixeta anb els tubs i els quatre bitxos que havia trobat. Seguidament ens porten a una caserna militar a Asomaría

Durant cinc hores varem suportar diversos registres d'absolutament tot el que portàvem, sempre dient-nos que això era rutinari i que el problema és que la cova estava en una zona militar.

D'aqui ens porten, sempre sota custodia de gent armada i de paisà a una presó de Damasc.

Aquí tornen a registrar-nos, amb molt més deteniment. Demanem parlar amb la embajada, el que ens deneguen, i ens condueixen als calabossos, tot dient-nos que seria per dues hores. El meu, el d'homes, era una habitació de 4,5 x 4,5 m en la que vaig estar amb vint persones i tres nens. La Montse va anar a la de dones i va estar amb dues dones més en un petit recinte de 3 x 1,7 m.

A partir d'aquí, les dues hores es van convertir en 6 dies més de calabossos en calabossos, dormint vestits al terra i amb una manta. Tot i demanar de parlar amb la família, embajada, etc, sempre ens deien que no podíem comunicar-nos amb ningú. Durant tres dies no varem saber res l'un de l'altre, fins el quart dia en que van deixar-nos veure un sol minut.

Dijous 2 d'agost: Al matí ens treuen del calabós i en cotxe ens porten al subterrani d'un altre edifici, al centre de Damasc. Tornen a registrar tot el que portàvem, tirant pel terra totes les nostres pertinències. Ens porten a un despatx i tornem amb amb els registres i preguntes. Un soldat ens diu que estem a la Direcció General del servei d'Inteligència Militar. Ens condueixen a un altre despatx, tenint que passar pel davant de varis calabossos plens de persones nues, esposades, amb els ulls embenats i amb senyals de ferides i sang per tot el seu cos.

Tornem amb els interrogatoris, repetint fins el limit tots els passos que vam fer des de la nostra arribada i en especial volien saber perquè varem anar a Beirut -hi varem estar un sol dia, el dia abans de tot aquest enrenou- i també amb molta insistència si havíem estat a Israel; Jordània; Egipte; Turquia; Aràbia Saudí o Irak. Per sort era la primera vegada que viatjàvem a l'Orient Mitjà.

Divendres 3: Al migdia ens diuen que la ambaixada espanyola ja els havia donat la garantia de que érem ciutadans espanyols i amb els passaports en regla. Ens tornen totes les nostres pertinències i... podem anar-nos lliures!

En resum: Creien que érem agents israelians i que els nostres passaports eren falsos, i el problema era que la cova estava en zona militar, però no estava senyalitzat perquè no volien que es sabés. Qui ho entén això?

Nota: L'escrit principal és el resum d'un relat original del mateix Francesc Alfambra. Les fotos són les originals, no les van eliminar i les van poder conservar.