Seguint amb les prospeccions bioespeleológiques pel Cap de Creus varem fer una visita de recol·lecció a la Cova de l’Aigua de la Malaterra i aprofitarem per documentar aquesta petita cavitat de 25m de recorregut.
El interès faunístic d’aquestes cavitats es deu al seu aïllament ja que situades en un relleu molt metamorfitzat constitueixen unes veritables illes d’evolució biològica diferenciada.
Cova de la Poada
Dins la rossellonesa serra de l’Albera, el Floren ens conduí fins aquesta cavitat de gran interès bioespeleologic, que presenta un accés singularment còmode ja que podem aparcar el vehicle a pocs metres de la seva boca.
Ja era avançat el vespre i ens calia fer molts quilòmetres de tornada, i per això varem fer una visita superficial, tot constatant que la cavitat constitueix un curs subterrani alternatiu de la propera riera. 
Pèrdua i surgència en calcaries metamòrfiques, que tant sols deu funcionar en èpoques de crescuda.
Tot i que al catàleg d’en Salvayre se li atribueixen 80 m de recorregut, nomes veient la topografia que acompanya, creiem que aquesta xifra està molt subestimada i fàcilment deu de assolir el doble, això si, majoritàriament les dimensions reduïdes de les galeries obliguen a avançar ajupits.
Caldria fer-hi una topografia acurada.
A part de fer una nova topografia, hauriem de restablir els topònims autòctons en català, arrabassats pel colonialisme francès. Com sempre, hi ha molta feina a fer...
ResponEliminaEnric P.
La cova de l´Aigua o Malaterra, nom de la partida on es troba, esa força curiosa: espeleologicament va estar perduda durant sisanta anys o més. Zariquiey la va donar a coneixer, troban un coleopter troglobi, Anillochlamys raholai sub. bofilli (1930?), actualment anomenat Pseudospeonomus raholai. Posteriorment. el Catáleg Espeleologic de Catalunya, Alt Emporda, parla de "un forat impenetrable del que el Dr. Zariquiey va extreure, mitjasant una larga canya, algun exemplar de coleopter", i el califica com "cavitat no catalogada" dubtan de la seva existencia. Efectivament, el Dr. Zariquiey va fer servir la "larga canya" per posar esquers al fons de la esquerda que forma la petita cavitat, i que merçes a la col.laboració del Sr. Palou de Roses, ha pogut ser catalogada i topografiada correctament.
ResponEliminaFloren.