El passat dijous 19.03.09 (Jordi, Julià, Pere i “Victor”) vàrem anar a la coneguda com a Cova Miseracs i que més pròpiament caldria anomenar-la Cova de Can Mata del Racó, dins del terme de Sant Pau d’Ordal / Subirats.L’objectiu primordial era recol·lectar algun exemplar de coleòpter cavernícola pels estudis d’ADN que el Jordi està interessat que es facin per establir una classificació genètica més acurada. Per molt que remenarem les bestioles que ens interessaven no van aparèixer i com que no val posar-hi trampes, ja que falsegen l’anàlisi posterior, vol dir que caldrà tornar-hi.
La situació
Les Coordenades GPS (30T DE50) son força diferents de les figuren als catàlegs
X 0399782
Y 4582955
Z 344
La cavitatContràriament a les ressenyes habituals que la descriuen com una cavitat simplement “tectónica” el cert es que presenta abundoses formes de dissolució.
Aqueología
Les troballes arqueológiques son probablement el tret més rellevant de la cavitat i com a mostra aquí teniu una col·lecció de punxons d’ossos treballats correponents al paleolític provinents de la col·lecció del company ordalenc Joan Esteve i Ros.
VandalismeAquesta cavitat ha sofert el vandalisme d’un atemorit visitant que ha traçat un itinerari continuat de pintura boca-fons. Tot i que podem reconèixer una certa possibilitat de desorientació per la seva estructura caòtica, la veritat és que auesta malifeta no te cap justificació i menys en una cavitat de 60 m de recorregut! Vergonyós.
La topografia
Coneixem dues topografies publicades, si tinguesim que escollir diriem que cap de les dues ens satisfà plenament, de fet es complementen, una té seccions i l’altre alcat, per això us les presentem agrupades.
La Geozona 340Com que teniem temps sobrer ens acostarem a la Pedrera de Can Sala per veure els registres de les successions marines de plataformes mixtes (terrígenes i carbonatades) amb dipòsits escullosos coral·lins del Miocè mitjà de molt interessant significació plaeoclimàtica.
Les FlandesCom que encara no teníem prou, ens acostarem al petit llogaret de Els Cassots per preguntar per el camí per arribar a uns grans esquerdaments de les proximitats.
La veritat es que les indicacions foren bones però ens advertiren, “potser està un xic embardissat...”
De veure-les les vam veure; des de sobre i de costat, però d’entrar-hi res de res, axó si d’esgarrinxades i estripades sortirem ben farcits. Total que caldrà tornar-hi amb un equipament d’explorador amazònic, o de segador per tal d’obrir camí. Tot i els cants de sirenes varem resistir a la temptació de calar-hi foc, la veritat es que tan de verd fa patxoca.
Pels escèptics acompanyem una imatge que demostra que realment les escletxes existeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.