Estem veient per la "tele" un programa que ens agrada i, en la publicitat, ens tallen l’emissió i ens anuncien un avanç informatiu.
-Malament- ens diem- aquí passa alguna cosa. I ens preparem per escoltar allò pitjor.
I apareix davant les càmeres, elegant i distingit, el Molt Honorable President Hilari Moreno, i amb aire solemne i misteriós comença a fer-nos un discurs.
I sense dir cap nom, parla d’algú que tots devem conèixer i li dedica tantes flors i tants elogis que ens convenç que va per algun company que marxa a viure a l’estranger o que el pobre està en fase terminal.
-Ostres noi, i quin disgust!. Qui diu ser?. el Pau?, el Victòria, el Salvador?...
No en tenim ni idea però ens adherim entusiasmats a l’homenatge perquè, per molt que exageri el president, ben segur que s’ho mereix. I quan ja estem patint per saber qui es aquest company que ens abandona i volem anar a expressar-li el nostre mes sentit condol, va i sentim que pronuncia el nostre nom!!.
I quedem tan impactats que ens posem les mans el cap tot exclamant -Però que diu ara aquest home?. I el pobre fotògraf que tenia per comesa captar l’ instant tant glamuros de la sorpresa, va i es queda amb una imatge on es veu un personatge fent un gest de “tierra tràgame”.
Es per això que, en desgreuge per la foto esguerrada, us envio aquesta de l’amic Salvador Vives on faig un petó a l’Honorable President. I el faig extensible a tots vosaltres, junta directiva de la Federació i als companys espeleòlegs, presents o no en aquest acte. Gràcies per la sorpresa i per aquesta mostra d’amistat.
Montserrat Ubach
Barcelona, 29.03.2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.