Fauna endèmica de la Comunitat Valenciana

Un important llibre: Invertebrados endémicos de la Comunitat Valenciana, un llibre de consulta però també per introduir-nos, a més de la fauna exterior, en el coneixement de moltes formes de fauna cavernícola i en les particularitats dels endemismes.

Sota la coordinació de Jordi Domingo Calabuig, Sergio Montagut Alario i Alberto Sendra Mocholí, un equip de 43 autors més 33 autors-consultors han fet un gran treball de catalogació de la fauna endèmica d'invertebrats, molts dels quals necessiten mesures de protecció. És una publicació de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana.

Molt bon treball fotogràfic, ja que quasi la totalitat de les fotos s'han fet amb fauna viva. Una gran feina. Aquí se n'han seleccionat algunes mostres.
La comunitat té una extensió de 23.258 km2, amb un repartiment molt paral·lel al Mediterrani i un traçat marcadament vertical nord-sud. No hi ha grans barreres geogràfiques ni geològiques que l'aïllin de la resta de la península, però tot i així, conté una important fauna endèmica, en particular la subterrània gracies a les grans extensions de relleus calcaris i de guixos que omplen més del 50 % del territori.

Quan parlem d'endemismes s'han de tenir presents una serie de factors i de teories. La descripció més senzilla és que una determinada espècie és endèmica si se la coneix exclusivament d'una àrea geogràfica ben delimitada, i pel general, reduïda. Pot ser que un endemisme sigui originari d'una espècie que hagi esdevingut nova per una recent evolució i que estigui en una etapa inicial d'expansió. També pot ser a l'inrevés, que sigui la resta d'una antiga espècie que a causa d'una involució s'hagi anant reduint la seva població fins a quedar confinada a una petita zona.

Hem de tenir present que les línies divisòries d'aquesta comunitat, i en general de totes, no té res a veure amb unes possibles barreres naturals, tres de la zona est, negada pel mar, per tant, i amb bon criteri, en aquest treball s'ha optat per incloure totes les espècies exclusivament confinades dins les delimitacions polítiques, més les espècies que també s'estenen per continuacions geogràfiques, conques orogràfiques o aqüífers de zones properes que ja pertanyen a d'altres comunitats veïnes.

Explica el llibre que...Un total de 166 tàxons són considerats com a veritables endemismes valencians. La majoria són invertebrats artròpodes, que suposen més del 85 % del total de tàxons endèmics, en comparació a prop d'un 15 % de no artròpodes. Només els els insectes ja omplen 84 tàxons endèmics, dels que 80 corresponen a coleòpters de diferents famílies: caràbids, estafilinids, tenebriònids, curculiònids i leiòdids, entre altres de menor nombre d'elements endèmics. A més, s'afegeixen 91 tàxons inclosos en la categoria de "probablement endèmics". Els 166 tàxons endèmics comprenen 97 gèneres diferents dels que 11 són exclusius de la Comunitat Valenciana. Aquests gèneres inclouen aràcnids, crustacis, i insectes coleòpters. D'aquests 11 gèneres endèmics, 10 tenen una sola espècie i 1 dues espècies. Els representants de tots aquests gèneres endèmics viuen exclusivament en el medi subterrani valencià.

També hi ha menció d’espècies adaptades, al Medi-Subterràni-Superficial, abreviat, MSS, un hàbitat encara poc conegut, però que des dels inicis dels estudis està donant interessants troballes. Es tracta de la zona que trobarem sota la primera capa prima de terra i composta de pedres petites i mitjanes soltes, una mena de grava, que pot ser derivada de la descomposició o fragmentació de la roca base o, per exemple, d'una tartera o torrentera que s'ha anat recobrint de terra.

Parlant exclusivament de la fauna cavernícola profunda i del medi MSS, hi ha un total de 60 tàxons (38 % del total dels 166 endèmics), dels que 54 són terrestres (troglobis) i 6 aquàtics (estigobis), i a tots aquests, n'hi podem afegir 18 més de tendència troglòfila, el que donaria en total 78 tàxons, gairebé un 47 % dels 166, el que demostra el gran predomini de la fauna cavernícola valenciana.

El llibre complet es pot descarregar lliurement d’Internet des de l’adressa del Museu Valencià d’Història Natural http://www.naturamuseo.org/ entrant a l’apartat Investigación i desprès Publicaciones. Són 12 Mb, però és una eina important de coneixement i consulta.