Fou l'any 1896 quan E.A. Martel visità Catalunya. Coincidint al mateix any, Eusebi Güell emprengué i capitalitzà les obres amb l'objectiu de captar les aigües del riu subterrani de la Falconera.
Barcelona en plena expansió urbanística, amb l'eixample en construcció, no disposava de suficient aigua per abastir els nous i futurs edificis. L'ajuntament convocà un concurs públic sol·licitant cabals d'aigua per a la ciutat.
L'any següent, 1897, ja s'havien realitzat moltes de les obres per a intentar captar el riu subterrani. Els minaires excavaren pous i túnels recercant el riu.
També sondejaren, exploraren i excavaren als avencs més propers. No aconseguiren trobar un un nou accés al riu subterrani.
Aquestes circumstàncies foren de gran importància per a motivar a Font a emprendre les seves exploracions al Garraf. Obtingué el permís i el recolzament del propietari, no gaire més, i visità la Falconera. Acompanyant de minaires que el van pujar i baixar pel pou de l'Eusebi (-53 m) amb un torn, una corda i una guindola.
Als interessats a la història espeleològica de la Falconera us recomano el recent article de l'amic Ferran Cardona, El repte de la Falconera (Avenc de l'Esquerrà 100 anys d'història 1908-2008).
Font, que coneixia l'obra espeleològica de Martel, continuà sondejant avencs d'altres zones del massís. No disposava de suficient material, personal ni diners.
Ja varem publicar des d'aquí la llista d'avencs sondejats, ens va cridar l'atenció el de Ruiz de la Mola, que ha de tractar-se d'una falla tipogràfica. Sens dubte és l'avenc del Puig de la Mola, mol possiblement conegut avui pels espeleòlegs com l'avenc de les Banderes.
Doncs, a continuació els escrits de Font publicats al diari La Renaixensa, són la millor crònica de com van anar els preàmbuls del que a l'any següent fora la primera campanya metòdica d'exploracions al Garraf.
Font, que coneixia l'obra espeleològica de Martel, continuà sondejant avencs d'altres zones del massís. No disposava de suficient material, personal ni diners.Ja varem publicar des d'aquí la llista d'avencs sondejats, ens va cridar l'atenció el de Ruiz de la Mola, que ha de tractar-se d'una falla tipogràfica. Sens dubte és l'avenc del Puig de la Mola, mol possiblement conegut avui pels espeleòlegs com l'avenc de les Banderes.
Doncs, a continuació els escrits de Font publicats al diari La Renaixensa, són la millor crònica de com van anar els preàmbuls del que a l'any següent fora la primera campanya metòdica d'exploracions al Garraf.
F. Miret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.