dilluns, 29 de desembre del 2008

Paisatges sonors

Dimarts 11 de novembre de 2008 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, vaig tenir l’oportunitat d’assistir al seminari "Paisatges sonors de Catalunya", organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona i la Fundació Caixa de Catalunya.

“El paisatge s'ha relacionat tradicionalment amb el sentit de la vista, però l'oïda, l'olfacte, el gust o el tacte poden arribar a ser tan o més determinants que el mateix sentit de la vista a l'hora de percebre i viure un determinat paisatge.

El so d'un lloc configura la seva identitat i és una dimensió essencial del seu paisatge. Com estudiar i sistematitzar aquests sons? Com evolucionen? Quins i com són els paisatges sonors de Catalunya? Aquesta jornada pretén mostrar algunes de les experiències més reeixides de Catalunya i intercanviar perspectives i propostes metodològiques”

Fou una estimulant jornada que ens fa veure la importància de recollir mostres sonores, també de sota terra. Els espeleòlegs, hem desenvolupat la nostra percepció del mon subterrani escorcollant-lo i fixant-hi una representació en imatges i textos. Nomes ocasionalment ens hem aturat a escoltar-lo i a escoltar-nos en aquesta caixa de ressonància tan diversa que configura el nostre subsòl natural.

Hem aprés a penetrat sota terra amb la disposició visual adequada, la triada essencial de l’espeleòleg conscient: receptivitat, exploració, preservació.

Ara cal fer-la extensiva també al paisatge sonor: l’empremta auditiva dels vents, la remor de les aigües, el ressonar del nostre pas, el xiulet d’una pedra llençada al gran pou, el cascavellejar del material, el replicar d’un espitador, el dringar perillós dels rebots d’una pedra despresa, el degoteig de les estalactites, etc.

Es una part de la veu del mon que estem particularment cridats a escoltar, i perquè no a enregistrar aquesta experiència sensorial carregada de connotacions estètiques.

Aquí us presento una petita mostra del degoteig d’unes estalactites.



Us animeu a preservar “els nostres sons”?

Si ens ho proposem fora una bona idea col·laborar en el projecte lliure de freesound o encara millor el del paisatge sonor català on és georeferencien les mostres de sons captades.


És una tasca per espeleòlegs sensibles i conscients de que també hi ha un "altre" paisatge a preservar!

Endavant companys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.