L'autor d'aquest llibre, José Benavente Hernández, ja publicà l'any 1997 la monografia Historia de la Espeleología Almeriense 1954-1994 (200 pp.).
Fa coincidir l'inici de la història espeleològica a aquesta província amb els treballs efectuats pel geòleg i espeleòleg català N. Llopis Lladó (1911-1968) el qui, a un escrit de més abast, publicà les primeres topografies i estudis espeleològics de la zona (1954).
Dins d'aquesta obra de Benavente s'inclou el catàleg provincial, llistat per municipis, noms de les cavernes i números de referència de les cavitats.
Fa coincidir l'inici de la història espeleològica a aquesta província amb els treballs efectuats pel geòleg i espeleòleg català N. Llopis Lladó (1911-1968) el qui, a un escrit de més abast, publicà les primeres topografies i estudis espeleològics de la zona (1954).
Dins d'aquesta obra de Benavente s'inclou el catàleg provincial, llistat per municipis, noms de les cavernes i números de referència de les cavitats.
El llibre que us presentem ara, Almería Subterránea (238 pp., 298x210 mm), és l'ampliació i actualització del catàleg, tant pel numero de cavernes com per la diversitat de dades en general.
Després del primers capítols de generalitats segueix el catàleg, estructurat per serres, a les que el geòleg Luis Delgado fa una introducció descrivint les principals característiques del carst,
Les fitxes de les cavernes amb les topografies són distribuïdes per termes municipals.
Després del primers capítols de generalitats segueix el catàleg, estructurat per serres, a les que el geòleg Luis Delgado fa una introducció descrivint les principals característiques del carst,
Les fitxes de les cavernes amb les topografies són distribuïdes per termes municipals.
S'esmenta la participació dels grups catalans en el coneixement de les cavitats del sector, l'EDES-CECB de Manresa que va efectuar la campanya Opeluc (1976), els espeleòlegs de Badalona (GEAB i GEB) que també des del decenni dels 70 fins a l'actualitat fan exploracions, principalment a la comarca dels Vélez, al RES-CEP que a l'any 1980 visità la sima del Roquel i els espeleòlegs de la SIS-CET de Terrassa que participaren molt activament en l'estudi del carst en guixos de Sorbas
Resta fora d'aquest catàleg la zona de Sorbas, encara que es fa referència i es presenta una topografia del sistema de la Cueva del Agua, on pràcticament s'han explorat 8 quilometres.
L'autor del llibre ja diu que, aquest sector, per si sol, li cal un catàleg propi. Té raó, doncs n'hi han més de 1.500 cavitats localitzades als guixos.
El geòleg, professor a la Universitat d'Almeria, Josep M. Calaforra és un dels principals estudiosos de les particularitats del carst autòcton de la zona de Sorbas, fent una important divulgació per mitja de diferents monografies i altres publicacions. En recent, els companys d'Almeria, han publicat la seva revista Espeleotemas, on també ens ofereixen altres articles interessants de diferents indrets.
La cavitat més fonda de la zona calcaria era la sima Anastasia - 142 m., dic era perquè espeleòlegs de la Asociación de Espeleólogos Velezanos, el mes passat, han sobrepassat aquesta fondària a la sima del Saliente, on continuen explorant.
Com una qüestió anecdòtica, no puc deixar de dir que, m'havien comentat que aquesta publicació la van distribuir com un suplement dominical del diari El Mundo a la província d'Almeria, tot afegint 1€ al preu del periòdic.
Es clar que vaig pensar que la publicació fora una mena de fulletó o màxim una revista, també el títol m'ho feia creure. Però vet aquí que es tracta d'un voluminós llinbre amb bon paper i bona enquadernació! Com se l'han fet?
Potser, al catàleg espeleològic de Catalunya l'haurien de canviar el títol per altre més comercial i/o suggerent, a mi no en sabria greu, fins i tot arribaria a pagar el doble del suplement d'Almeria i també el preu del diari, encara que no arribes a llegir-ho.
F. Miret
L'autor del llibre ja diu que, aquest sector, per si sol, li cal un catàleg propi. Té raó, doncs n'hi han més de 1.500 cavitats localitzades als guixos.
El geòleg, professor a la Universitat d'Almeria, Josep M. Calaforra és un dels principals estudiosos de les particularitats del carst autòcton de la zona de Sorbas, fent una important divulgació per mitja de diferents monografies i altres publicacions. En recent, els companys d'Almeria, han publicat la seva revista Espeleotemas, on també ens ofereixen altres articles interessants de diferents indrets.
La cavitat més fonda de la zona calcaria era la sima Anastasia - 142 m., dic era perquè espeleòlegs de la Asociación de Espeleólogos Velezanos, el mes passat, han sobrepassat aquesta fondària a la sima del Saliente, on continuen explorant.
Com una qüestió anecdòtica, no puc deixar de dir que, m'havien comentat que aquesta publicació la van distribuir com un suplement dominical del diari El Mundo a la província d'Almeria, tot afegint 1€ al preu del periòdic.
Es clar que vaig pensar que la publicació fora una mena de fulletó o màxim una revista, també el títol m'ho feia creure. Però vet aquí que es tracta d'un voluminós llinbre amb bon paper i bona enquadernació! Com se l'han fet?
Potser, al catàleg espeleològic de Catalunya l'haurien de canviar el títol per altre més comercial i/o suggerent, a mi no en sabria greu, fins i tot arribaria a pagar el doble del suplement d'Almeria i també el preu del diari, encara que no arribes a llegir-ho.
F. Miret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.