A l’IMAX de Barcelona es projectà aquesta pel·lícula com un acte més de la Setmana de la Ciència.
També varem tenir l’oportunitat de veure el documental Endurance , l’exposició de fotografies que és mostrà a les Drassanes amb motiu de l’any Polar Internacional 2007-2008, llibres i webs. De tot això us faig un petit “collage”.
Direu quina relació té amb la ciència i encara més amb l’espeleologia? Fou una expedició, una aventura i una exploració alhora en una natura hostil...ja us resulta més familiar? Però potser la part més interessant és el lideratge de Shackleton, on podem extreure unes quantes lliçons,
Si l'escenari canvia, sé flexible amb els objectius.
El vaixell en què veníem acaba de ser aixafat pel glaç. El pla inicial, creuar l'Antàrtida, queda descartat. No hi ha rescat possible. Nou objectiu: cal tornar.. El líder ha canviat la seva visió, a la llum de les noves circumstàncies, i seva és la missió de tornar a fer creure a l'equip en ella.
El discurs equilibrat.
En les situacions de crisi, Shackleton parla amb la seva tripulació i els transmet “idees fortes”. No es deuen alarmar per la pèrdua del vaixell, perquè amb treball dur i una cooperació lleial seran capaços de tornar. El discurs serveix per tornar la calma i la confiança, a través d'una exposició realista dels fets. Shackleton adoptava sempre un to sincer i resolutiu, lluny dels histrionismes.
El líder guia amb el seu exemple.
El treball més pesat correspon al líder. Ell els va ficar en l'aventura i ell els traurà. Ell encapçalarà totes les partides del rescat. A més a més, cada vegada que hi havia problemes Shackleton redirigia l'esforç dels seus homes a tasques pròximes, per evitar el defalliment moral. Aixecar un campament, sortir a caçar, arrossegar l'equip una milla pel glaç... Objectius a curt termini, fàcils d'aconseguir, però, sense oblidar l'objectiu a llarg termini, tornar. A més a més, les seves declaracions i les seves accions posteriors eren coherent. Per exemple, després de recordar als seus homes que qualsevol pes superflu els restaria possibilitats de sobreviure, es va obrir la parca, va treure una portacigarrets d'or i la va deixar caure sobre la neu, abandonant-la.
També varem tenir l’oportunitat de veure el documental Endurance , l’exposició de fotografies que és mostrà a les Drassanes amb motiu de l’any Polar Internacional 2007-2008, llibres i webs. De tot això us faig un petit “collage”.
Direu quina relació té amb la ciència i encara més amb l’espeleologia? Fou una expedició, una aventura i una exploració alhora en una natura hostil...ja us resulta més familiar? Però potser la part més interessant és el lideratge de Shackleton, on podem extreure unes quantes lliçons,
Si l'escenari canvia, sé flexible amb els objectius.
El vaixell en què veníem acaba de ser aixafat pel glaç. El pla inicial, creuar l'Antàrtida, queda descartat. No hi ha rescat possible. Nou objectiu: cal tornar.. El líder ha canviat la seva visió, a la llum de les noves circumstàncies, i seva és la missió de tornar a fer creure a l'equip en ella.
El discurs equilibrat.
En les situacions de crisi, Shackleton parla amb la seva tripulació i els transmet “idees fortes”. No es deuen alarmar per la pèrdua del vaixell, perquè amb treball dur i una cooperació lleial seran capaços de tornar. El discurs serveix per tornar la calma i la confiança, a través d'una exposició realista dels fets. Shackleton adoptava sempre un to sincer i resolutiu, lluny dels histrionismes.
El líder guia amb el seu exemple.
El treball més pesat correspon al líder. Ell els va ficar en l'aventura i ell els traurà. Ell encapçalarà totes les partides del rescat. A més a més, cada vegada que hi havia problemes Shackleton redirigia l'esforç dels seus homes a tasques pròximes, per evitar el defalliment moral. Aixecar un campament, sortir a caçar, arrossegar l'equip una milla pel glaç... Objectius a curt termini, fàcils d'aconseguir, però, sense oblidar l'objectiu a llarg termini, tornar. A més a més, les seves declaracions i les seves accions posteriors eren coherent. Per exemple, després de recordar als seus homes que qualsevol pes superflu els restaria possibilitats de sobreviure, es va obrir la parca, va treure una portacigarrets d'or i la va deixar caure sobre la neu, abandonant-la.
Pensament en positiu.
Podem. La fortalesa mental i la paciència són dues característiques bàsiques de tot líder. Quaranta graus sota zero, a més de 1.000 milles de tota civilització, les reserves de menjar s'exhaureixen. Tot això i molt més, però, Shackleton no sucumbeix. Continua pensant en positiu.. Shackleton no perd el temps en autoqüestionat-se. Està convençut de les seves possibilitats i lluita només contra elements externs, ja per si suficientment durs.
Podem. La fortalesa mental i la paciència són dues característiques bàsiques de tot líder. Quaranta graus sota zero, a més de 1.000 milles de tota civilització, les reserves de menjar s'exhaureixen. Tot això i molt més, però, Shackleton no sucumbeix. Continua pensant en positiu.. Shackleton no perd el temps en autoqüestionat-se. Està convençut de les seves possibilitats i lluita només contra elements externs, ja per si suficientment durs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.