dilluns, 24 novembre de 2008

La Cova del Gegant (Sitges)

El passat 20.11.08 vam anar a fer unes fotos a la Cova del Gegant. Es tracta d’una petita cavitat força interessant.

Per un pou de 14m situat a la vora del penya-segat de la costa s’accedeix pel sostre a la sala principal (25x5m). Aquesta comunica amb el mar i les onades arriben fins el peu de la vertical, de manera que segons el nivell d’aigua i d’habilitat de l'espeleòleg es pot gaudir d’una dutxa gratuïta d’aigua salada.


A través d’unes estretes galeries, amb unes gateres tan selectives que no vam recórrer, comunica amb la Cova Llarga, totalitzant el conjunt uns 180m de recorregut.




Es tracta d’una cavitat residual, ja que l’acció marina ha desmantellat un part d’ella, tal com passa amb el conjunt de cavitats de la Punta de les Coves.


L’estructura dels sediments estudiats per Ramón Viñas que contenen bretxes i platges fòssils (tirrenianes), evidencien una complexa paleografia relacionada amb les transgressions marines.



De ben segur que el major interès de la cavitat resideix en la troballa d’un jaciment prehistòric i singularment d’una mandíbula de Neandertal.


En el moment de l’ocupació humana el límit de la costa distava quilòmetres de la línia actual. La invasió marina posterior ha alterat profundament la cavitat i els seus sediments, i a més a més en temps recents les modificacions dels ports i esculleres de les poblacions properes han contribuït a l’alteració de l’onatge, que es bat contra aquest relleu coster, dificultant encara més que anys enrrera l’accés pel vessant marí.


Neandertals

La mandíbula és una de les més antigues de Catalunya. Segons els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz que el 2005 van estudiar la troballa, va pertànyer a un home de Neandertal de com a mínim 15 anys que va habitar la cova fa entre 100.000 i 40.000 anys.


L'ós no tenia matèria orgànica, per això els experts no han pogut utilitzar la prova del carboni 14 per datar-la, sinó que han hagut de recórrer als estudis d'estratigrafia, les restes de vertebrats fòssils, de la indústria lítica i de la mateixa morfologia de la peça.

Les restes humanes es trobaven en possessió de l'Arxiu Històric de Sitges des del 1998, d'on l'han rescatada els citats arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari – Universitat de Barcelona. Havia estat una cessió del paleontòleg Santiago Casanova, que guardava l'extraordinària troballa del Neandertal des del 1952 a casa seva, juntament amb 600 fòssils més.


Moltes vegades es representa l’evolució dels humans amb la típica seqüència que comença amb un mico, passa per uns homínids primitius i acaba amb l’home modern que generalment porta una llança i té marcades faccions anglosaxones. És una imatge molt explícita però molt errònia, perquè ni es va començar amb un ximpanzé, ni va ser lineal. I els pobres Neanderthals que acostumen a posar al mig no van ser els nostres avantpassats.


Encara es viu el debat sobre quin va ser el motiu de l’extinció dels Neanderthals. La visió clàssica segons la que es van extingir degut a la pressió dels Homo sapiens, més evolucionats sembla que potser no sigui massa exacta. Ara s’analitza si canvis climàtics van tenir-ne alguna cosa a veure, encara que tampoc està massa clar. Al final li donarem al clima la culpa de tot!

En realitat, sembla que els Neandertals eren auténticament europeus, mentre que els humans moderns tenim origen africà.

És per Europa on s’ha trobat la majoria de restes i fòssils i també a Europa hi ha els darrers jaciments Neandertals. Sembla que al final, i durant uns quants segles quedaven grups aïllats de Neanderthals escampats pel sud d’Europa.

A continuació reproduïm l’article publicat a espeleocat pels arqueòlegs difusors de la troballa.




Bibliografia recomanada :

Ferrer, A. (1966) Les Coves de Sitges. Cavernas (7) : 216-219

Viñas, R. (1972) Observaciones sobre los depósitos cuaternarios de la Cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Speleon (19): 115-126

1 comentari:

  1. Hola,

    Algu sap on demanar la clau per accedir al Avenc del Gegant ?

    Salutacions.

    Josep Viver
    Espeleo Club de Gracia

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.