dimarts, 4 de novembre del 2008

La Cova d'Altamira. Vídeo recreació.

Produït per Artehistoria us presento un vídeo/recreació de la Cova d’Altamira i tot seguit trobareu el text en català de la locució d’aquest petit documental.



En el Paleolític Superior, fa entre 18.000 i 14.000 anys, la Cova d'Altamira va estar habitada per poblacions d'Homo sapiens sapiens.

La cova es troba situada a la part alta d'uns dels suaus tossals que envolten la vall on s'emplaça actualment Santillana del Mar, a Cantàbria. L'entrada de la cova tenia una àmplia boca de 20 metres d'ample i sis d'alt, que donava accés a un vestíbul d'uns 200 metres quadrats. Aquest espai era el lloc d'habitació, estant il·luminat per la llum del dia. Aquí es realitzava la vida entorn de llars, sent un lloc ple d'activitat i objectes d'ús quotidià.

Els seus pobladors vivien de la caça, la pesca, la recol·lecció i el marisqueig. Vestien prendes molt diverses confeccionades amb pells d'animals, que els protegien del clima fred. La seva indumentària no es diferenciava substancialment de l'actual: pantalons, casaques, caputxes, impermeables, bótes... Les seves vestimentes s'adornaven amb penjolls i objectes d'os, closques o dents. Per a la seva feina diària, disposaven de nombrosos instruments en sílex, os i asta, especialitzats per a cada ús com a ganivets, raspadors, punxons, arpons, atzagaies, agulles, burins, etc. El foc de les llars els proporcionava llum i calor, els servia per espantar les feres i cuinar aliments. S'il·luminaven també amb llums de moll: en un recipient el moll servia com a combustible i fibra vegetal com a metxa.

L'interior de la Cova no estava habitat. La cova en total té un recorregut complex de 270 metres i un traçat irregular a través de diverses sales, totes elles amb pintures i enregistrats paleolítics. Es distingeixen en ella quatre parts: el Vestíbul, la Sala de Policroms, la Foia i la Cua de Cavall. De totes les àrees, la Sala de Polícroms es la més execpcional per albergar una de les millors col·leccions d'art rupestre del món.

Aquesta sala va ser considerada per Breuil la Capella Sixtina de l'Art Paleolític i on es localitzen els famosos bisons. En aquesta sala es conserven bisons, cavalls, cérvols, mans, antropomorfs i signes, pintats i enregistrats, dels períodes solutrians i magdalenià. Les pintures i enregistrats estan situats al sostre de la sala, l'altura de les quals oscil·la entre 0,70 i 2 metres.

Per confeccionar-los, primer s'enregistraven i dibuixaven amb carbó el contorn exterior i alguns detalls anatòmics. A continuació, s'aplicava el color vermellós de reompliment. Sobre aquesta massa cromàtica, es realitzaven raspaments per separar plans i donar relleu a l'anatomia.

L'ocupació del relleu natural i la textura de la pedra ajuden a donar realisme a la figura. Molt s'ha elucubrat sobre el sentit de les pintures. Els especialistes consideren que són manifestacions d'alt valor simbòlic, podent servir com a figures totèmiques, elements propiciatoris o ritus de fecunditat, entre d'altres teories. Actualment es pensa que, en tractar-se d'una manifestació cultural tan estesa en el temps i l'espai, és difícil fer cap lectura sobre el sentit i significat d'aquestes figures.

Enllaç amb un post anterior a l’Espeleobloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.