Espeleòleg, segons Francesc Vicens

Francesc Vicens i Giralt (1927) és un dels fundadors del GES i el seu primer president a l'any 1948. Enhorabona i felicitacions pel 60é aniversari!

Es llicencià en dret a l'any 1949, però, com es llegeix a la notícia biogràfica del seu llibre, Avencs i Coves (1958), la seva vocació el menà per altres camins que el de les lleis. En aquesta obra, quedà molt clar, que un d'aquests camins era l'espeleologia, on també fou el primer en presidir la Comissió Tècnica d'Exploracions Subterrànies de la FEM de la FET i les JONS.

Ja des d'aquesta primera comissió es va intentar crear una federació autònoma d'espeleologia que trigà 25 anys en arribar.


Dimiteix l'any 1956, per causa d'ocupacions de caràcter particular. A aquest any, Vicens, era el responsable del grup d’intel·lectuals i estudiants de l'organització política clandestina del PSUC (altres camins i ocupacions particulars).

El 1957 es sotmès a un consell de guerra per un tribunal militar de les forces d'ocupació.

Després de la presó, exiliat a França, Santiago Carrillo, secretari general del PCE, expulsà a varis membres del partit per dissidència, entre ells a Vicens, el 1965, per les seves idees catalanistes, (era membre del comitè executiu del PSUC, amb el nom de guerra, Joan Berenguer i encarregat de la revista Nous Horitzons) i a Jorge Semprún, futur ministre de cultura, que escriví un guió per a Joseph Losey, participant Vicens com actor a la pel·lícula, Les rutes del sur (1978).


Estudiós de l'art i l'estètica, ha escrit varies obres sobre aquests temes (Prolegomenes a esthetique Autre de Michel Tapie (1959), Antoni Tapies o l'"Escarnidor de Diademes" (1967), Artesania: Art popular (1968), Catedral de Tarragona (1970) i Jorge Castillo (1970). Entre 1969 i 1973 dirigí una historia de l'art universal en 10 volums...), començant amb obres de divulgació de la col·lecció Pulga, on trobem L'Espeleologia (1955).

Forjador de la història esportiva de Catalunya (1987). En recent la UFEC li va retre un homenatge, junt amb altres forjadors de l'espeleologia catalana, la FCE edità una entrevista, un fulletó amb un DVD, que ja varem donar referència des d'aquí.

Vicens fou director de la Fundació Miró,(1974-1981). El 1980 s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el que fou diputat al Parlament de Catalunya el 1980-1982 i a les corts espanyoles el 1982-86. Posteriorment s'afilià a Iniciativa per Catalunya, el 1991, des d'aquest any fins al 1995 fou regidor a l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Quan a Vicens se li pregunta, quina ha estat la seva vida pel que fa a l'espeleologia, diu que llegim Avenc i Coves, i allà ho trobareu tot.

Encara que la principal obra espeleològica de referència de Vicens, ha quedat clar, és Avencs i Coves, avui reproduirem una altra, no tan coneguda però també de molta importància.

Tractant-se d'un veritable assaig, que ha vençut el pas del temps i excepte en algunes qüestions tècniques la seva temàtica és completament actual.

L'escrit va més enllà d'una reflexió o una divulgació del concepte de l'espeleòleg, doncs ens introdueix en alguns aspectes del que s'ha vingut a dir, la condició humana, que a la fi, és la que reflecteix el text, fent-se una adaptació personalitzada per a l'espeleòleg. Parts d'aquest escrit, després, foren reproduïts, seguits o al llarg del text, al llibre que hem fet referència.

Francesc Vicens, sempre ha estat a la disposició dels espeleòlegs, ha acudit quan s'ha demanat la seva presència.

Rebí el meu agraïment, felicitacions i admiració. De ben segur que alguns dels paràgrafs que gaudirem a continuació es mereixen ser reproduïts en propers llibres d'iniciació, divulgació o història de l'espeleologia. Gràcies.

F. Miret