El govern va aprovar el 22.01.08 la declaració de les coves prehistòriques de Serinyà com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica.Aquestes coves conformen el parc arqueològic de Serinyà (Pla de l'Estany), integrat per quatre abrics oberts en un talús de roca de travertí. Aquest parc és uns dels pocs llocs de l'Europa occidental on es pot veure l'evolució humana des del Neandertal fins a l'home modern. Comptant Serinyà, ja són 111 els jaciments amb aquest tipus de protecció.
El conjunt de coves, obert en un talús de roca travertínica, es va començar a excavar el segle XIX, per iniciativa del farmacèutic banyolí Pere Alsius (1839-1915). Després, altres investigadors com ara Josep Catà, Edouard Harlé, Josep Bosoms i Josep Maria Corominas van reprendre les excavacions a les coves en diferents períodes.Actualment estan obertes al públic les coves del Reclau, nucli del parc: la cova de l'Arbreda, la de Mollet, la d'en Pau i la del Reclau Viver. A més, al voltant del municipi de Serinyà hi ha altres coves, encara de propietat privada, com la cova de Bora Gran, on s'han realitzat els descobriments més importants.
L'home de Neandertal va habitar les coves de l'Arbreda i del Mollet fa entre 200.000 i 40.000 anys, i la de l'Arbreda també durant el paleolític superior, fa entre 38.000 i 16.000 anys. L'equip d'experts ha treballat durant els últims anys en nivells on s'alternen les ocupacions de l'home de Neandertal amb les dels óssos de les cavernes. Els arqueòlegs han trobat, al costat d'una rica indústria lítica, una fauna escassa dominada per restes d'Ursus spelaeus, sobretot dents de llet. Tots els objectes recuperats han estat coordinats, i després se n'han informatitzat els registres per a poder obtenir plantes i seccions.
A Catalunya hi ha un total de 1.978 elements patrimonials –entre els quals hi ha 1.820 monuments històrics– declarats bé cultural d'interès nacional i altres 235 que es troben en procés de ser declarats.
Tot seguit reproduïm un treball publicat al butlletí del Boletín Geologico y Minero, vol. 116 (2005)
A Catalunya hi ha un total de 1.978 elements patrimonials –entre els quals hi ha 1.820 monuments històrics– declarats bé cultural d'interès nacional i altres 235 que es troben en procés de ser declarats.
Tot seguit reproduïm un treball publicat al butlletí del Boletín Geologico y Minero, vol. 116 (2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.