El cas de la tragèdia de la Fou Bor (1965)
Com “coneixedor” de la cavitat vaig ser citat a una reunió prèvia a la sortida del primer contingent de Bombers de Barcelona. A les tres de migdia és decideix partir cap a Bor, són un contingent de quatre bombers (no espeleòlegs) i hem demanen que els acompanyi.
Evidentment que vull col·laborar en el que sigui possible, especialment si tenim en compte que en Subils era més que un company d'afició; havíem compartit diverses exploracions, era veí del meu barri i a més a més era president del Comité Regional de Exploraciones Subterráneas, del que jo formava part com a vocal.
Com que en aquella hora no podia demanar permís a la feina, la meva mare s'encarregà de trucar en horaris d'oficina, explicant la situació i demanant que es comptin com a vacances els dies que pugui estar absent per a participar en el rescat.
Vuit dies després al reincorporar-me a la feina l'administrador del RACC (Bernardo Bercero) hem diu que no té mes remei que obrir-me un expedient per abandonament del lloc de treball.
Pocs dies després el president del RACC (que cal tenir en compte que estatutariament és una entitat esportiva sense afany de lucre) rebé una carta d'agraïment del Delegado Nacional de Educación Física y Deportes D. José Antonio Elola-Olaso, per possibilitar la meva col·laboració en l'operatiu de rescat.
Total que s'anul·là l'expedient d'abandonament, i en Salvador Fabregas (el president del RACC) encara hem va felicitar pel meu esperit “humanitari i esportiu”.
En aquella època, i potser ara també, el socorristes “voluntaris” tenen problemes laborals per participar en les tasques de rescat, i per altra banda els “professionals” poden necessitar l'auxili dels espeleòlegs coneixedors del lloc de l'accident.
Malauradament he tornar a viure aquesta situació en d'altres accidents, i encara que anteposis a qualsevol altre consideració el rol de espeleòleg+rescatador, la veritat és que la problemàtica del qui treballa per compte aliè pesa com una llosa. Quan una operació s'allarga més enllà d'un parell o tres dies, l'absència del lloc de treball pot ser causa d'acomiadament.
Com es resol aquest dilema?
Aprofito per incloure un video trobat a YouTube de la Fou de Bor
Amb aquests comentaris, em ve al cap el problema que vaig tindre a la meva empresa (una important empresa elèctrica de Barcelona) quan el accident de la grallera del Boixaguè. Ni el informe de la Guardia Civil em van lliurar d´un (malament resolt per antecedents sindicals)expedient disciplinari.
ResponEliminaFloren.