Encara que han passat molt anys, les repercussions de la tràgica perduda, són ben presents entre els companys que els van conèixer i també entre els de les primeres generacions posteriors d'espeleòlegs.
La placa d'homenatge, situada a l'entrada de la tuta Gran, fa remembrança d'uns esdeveniments que alguns els veuen propers i altres, quasi, els desconeixen.
A la recerca dels possibles supervivents van intervenir i es va intervenir amb tots els recursos humans i tècnics que es van poder disposar. Amb tot, encara que en aquest cas ja no havia cap oportunitat de poder salvar a les víctimes, va quedar palesa la minsa operativitat dels mitjans de rescat quan actuen sense gaire concordança ni direcció global. Això no treu, els mèrits, de l'esforç i coratge de molts dels que van participar a la recerca i el rescat.
Des de la desaparició dels espeleòlegs fins la recuperació de l'últim cadàver van passar vuit dies.
Com continua sent habitual, les noticies que genera l'espeleologia mereixedores de ser recollides pels mitjans de comunicació, són, principalment, les tràgiques. No té gens d'estrany que durant una setmana aquesta notícia ocupes portades i primeres planes dels diaris més importants.
Durant la llarga època que el regim feixista reprimí les llibertats d'expressió, informació, etc., el mes d'agost encara era més difícil omplir un diari. A més amb la lliga de futbol aturada i els governs de vacances, només restaven com temes principals els braus i les cròniques de l'Espanya negra, que tampoc es podia dir d'aquest color, també les al·lusions al vermell, llavors, eren tabú, doncs, junt amb el gualda, quedava reservat per l'ensenya nacional.
Amb l'antiga tècnica de tallar i enganxar (adaptada), seguirem les noticies i cròniques dels diaris, amb la intenció que les noves generacions d'espeleòlegs, i els curiosos en general,
rebin una informació difícil de recopilar.
La col·lecció de retalls prové d'una carpeta elaborada, al seu temps, per la senyora mare de Josep Ml Victòria, el que me l'ha confiat , via Canela, per a que “me la mirés”. Acció, que jo he interpretat com una clara incitació per a fer-hi divulgació.
F. Miret
Nota de l'editor: Demanem disculpes per la qualitat d'alguns retalls de diaris que acusen la seva antiguitat i també les dificultats en la seva reproducció degudes en part pel seu gran format original, que ha calgut escanejar per fragments, tornar-los a composar, per reduir-los finalment a una mida “publicable”.
La desaparició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.