Art rupestre càntabre

Enguany la UNESCO va acceptar la proposta per estendre la declaració de Patrimoni de la Humanitat que va concedir el 1985 a Altamira a altres 17 coves amb art rupestre paleolític d'Astúries, Cantàbria i el País Basc.

Aquesta és una descripció de totes elles, presa fonamentalment de l'obra «Art paleolític a la regió cantàbrica», publicada per Cèsar González Sainz, Roberto Cacho Toca i Takeo Fukazawa (2003):

Astúries

1) Tito Bustillo: Cova de Ribadesella descoberta el 1968 pel grup d'espeleologia Torreblanca, entre els que es trobava Celestino «Tito» Bustillo. Compta amb diverses sales de pintura, tot tipus d'animals (són famosos els seus cavalls), diverses classes de signes i un desplegament de recursos tècnics que és considerat pels experts com el més variat de la Cornisa Cantàbrica. L'antiguitat de les seves pintures i enregistrats oscil·la entre 20.000 i 12.500 anys, a cavall entre el Solutrià i el Magdalenià.

2) Peña de Candamo: Situada en Sant Romà de Candamo, aquesta cova va ser estudiada el 1914 per Eduardo Hernández Pacheco. A les seves sales es poden contemplar signes, uros, cavalls, cérvols ferits per venables i figures antropomorfes. Es creu que les seves representacions van ser realitzades entre fa 21.000 i 13.000 anys.

3) Llonín: Ubicada en Pellamellera Alta, es diu d'ella que va ser descoberta el 1957 per elaboradors de formatge de Cabrales. El 1971, el grup d'espeleologia Polifem, d'Oviedo, la va donar a conèixer. Posseeix figures de bisons, rens i cabres, entre altres motius, datades en els períodes Gravetense, Solutrià i Magdalenià

4) Pindal: Situada en Pimiango, al costat del cap de Sant Emeteri, el seu conjunt parietal va ser descobert el 1908 per Hermilio Alcalde del Rio. Va ser la primera cova amb art rupestre trobada a Astúries i en ella poden contemplar-se signes abstractes, cavalls, bisons i fins a un peix, que és una de les seves representacions més característiques. Se l'ha enquadrat en el Magdalenià, amb una antiguitat d'entre 14.500 i 12.000 anys.

5) Covaciella: Aquesta cova del consell de Cabrales va ser descoberta el 1994 gràcies a una voladura realitzada en unes obres d'una carretera. Compta amb bisons enregistrats i pintats en negre en un excel·lent estat de conservació. La seva antiguitat estimada és d'uns 14.000 anys (període Magdalenià).

Cantàbria

6) Chufín: Situada a la vora del riu Lamasón, en les proximitats de Riclones, les seves pintures van ser descobertes el 1972 per Manuel de Cos Borbolla i el guarda d'un embassament pròxim, Primo González. Les seves manifestacions artístiques més conegudes són 14 cérvoles i un bisó traçats mitjançant enregistrats profunds. També compta amb cavalls, bòvids i signes abstractes. Pertany al període Solutrià i se li adjudica una antiguitat d'uns 17.420 anys.

7) El Castillo: Cova que domina la muntanya del mateix nom, en Puente Viesgo. El 1903, un professor de la comarca, Hermilio Alcalde del Rio, va trobar un important jaciment arqueològic en el seu vestíbul i abundants pintures i enregistrats al seu interior. Les seves sales compten amb enregistrats i pintures de cérvols, cavalls i bisons. Aquestes mostres artístiques estan datades en diversos períodes, entre 16.500 i 13.000 anys d'antiguitat.

8) Las Chimeneas: Situada al Monte Castillo, va ser descoberta el 1953. Compta amb representacions de cérvols, cabres o isards. Les seves pintures han estat datades entre el Solutrià i el Magdalenià, amb una antiguitat d'uns 17.000 anys. Altres datacions més recents les situen fa 15.000 o 14.000 anys.

9) La Pasiega: Una altra de les coves del Monte Castillo, descoberta el 1911 pels investigadors alemanys Hugo Obermaier i Paul Wernert. A les seves parets s'han catalogat més de 200 figures, entre cabres, cérvols, uros, bisons i altres animals, com el «megaceront», un cèrvid ja extingit de gran talla. L'antiguitat de les seves pintures comprèn des dels 20.000 fins als 13.000 anys.

10) Las Monedas: Enclavada a la vessant sud-oest del Monte Castillo, va ser descoberta el 1952 i deu el seu nom a què en ella van aparèixer 23 monedes de l'època dels Reis Catòlics. Investigadors com Jesús Carballo, Joaquín González Echegaray i Eduard Ripoll van publicar per separat la notícia del seu descobriment. A les seves parets hi ha cavalls, rens, cabres i signes abstractes. La seva antiguitat és d'entre 12.310 i 11.710 anys.

11) Hornos de la Peña: Aquesta gruta emplaçada prop de la població de Tarriba, en Sant Feliç de Buelna, va ser una de les primeres coves amb art rupestre conegudes en el món. Els seus enregistrats van ser descoberts també el 1903 per Alcalde del Rio i mostren animals com el cérvol, el cavall o l'uro. Se'ls ha enquadrat en el Magdalenià Inferior i Mig, amb una antiguitat d'entre 15.500 i 13.300 anys.

12) El Pendo: Cova ubicada en Escobedo de Camargo, el dipòsit arqueològic del qual va ser sondejat per Sanz de Sautuola a la fi del segle XIX. El seu fris de pintures va ser descobert el 1997 per l'equip de Ramón Montes durant unes excavacions sota una capa de pols i fongs. Compta amb 14 animals i nou signes, l'antiguitat del qual volguda és d'uns 19.000 anys (període Solutrià).

13) La Garma: Descoberta el 1995 en Omoño, ofeeix un dels pocs jaciments paleolítics intactes que queden a la Cornisa Cantàbrica. Les seves representacions artístiques (animals, mans en negatiu) són modestes comparades amb altres coves, però el seu valor resideix que és un cofre del temps on tot està gairebé com ho van deixar els qui van viure allí fa entre 40.000 i 12.000 anys.

14) Covalanas: La més important de les coves de Ramales de la Victòria, les seves pintures van ser descobertes el 1903 per Alcalde del Rio i Lorenzo Sierra. A les seves parets es veuen sobretot cérvoles (18 en total), però també un cavall, un uro i altres representacions. La seva antiguitat és d'entre 20.000 i 17.000 anys.

País Basc

15) Santimamiñe: Situada en Kortezubi (Biscaia), deu el seu nom a què a l'ermita de Sant Mamés (Santimamiñe, en èuscar). La troballa de les seves pintures ho va realitzar el 1916 un grup de nois, encara que va ser el compositor Jesús Guridi qui ho va comunicar a la Diputació de Biscaia. En ella van treballar Henri Breuil i els pioners de la investigació prehistòrica al País Basc: Aranzadi, Barandiaran i Eguren. Les seves cambres mostren bisons, cavalls i fins i tot un ós, datats en el Magdalenià.

16) Ekain: Pertanyent al municipi de Degui (Guipúscoa), les seves pintures van ser descobertes el 1969 per Andoni Albizu i Rafael Rezábal i estudiades per la Societat de Ciències Aranzadi. Compta amb un dels millors conjunts parietals de la Cornisa Cantàbrica, entre els que destaca la bandada de cavalls de la sala Zaldei. S'atribueix a les seves representacions artístiques una antiguitat d'entre 13.500 i 12.000 anys.

17) Altxerri: La cova va aparèixer el 1956 en les proximitats del poble d'Aia (Guipúscoa), durant la construcció d'una carretera, encara que no va ser fins a sis anys més tard quan tres joves espeleòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi (Felipe Aranzadi, Javier Migliaccio i Juan Cruz Vicunya) la van explorar i van trobar les seves pintures. Al seu interior compta amb gravats i pintures de diversos tipus d'animals, sobretot bisons, realitzats durant el Magdalenià Superior