L'obra de 319 planes, principalment, és una compilació de les dades, sintetitzades, provinents de la bibliografia que fa referència, o al·lusió, a la presència de cavernes al nostre país.
Per tant, trobarem les fitxes elaborades amb els apartats dels que es té coneixement, com topografies, coordenades, descripcions, etc., i també la localització de qualsevol topònim o indicació que dóna evidència d'una cavitat, potser inexplorada o no divulgada.
Es segueix l'ordre alfabètic de les cavitats per comarques, seguit de la relació per termes municipals i un índex final del total de cavitats dels municipis anomenats.
L'abundància de dades i l'estil converteix l'obra en vademècum, que actualitza, deixant al dia, l'estat de les informacions que es disposen, tant les correctes com les incorrectes, així per exemple la quasi inutilitat de les coordenades antigues.
El projecte d'aquest catàleg va ser anunciat amb prou temps i per diferents mitjans, amb la intenció de rebre l'aportació d'autors que vulguesin divulgar els seus estudis inèdits. La crida ha tingut el ressò de Ferran Cardona, Josep Guarro, Oleguer Escolà, Lluís Pérez, Cristophe Bes, Sandrine Maillard ... Com això només ha començat, segur que hi hauran més respostes.
Com en el cas dels altres catàlegs, predecessors, aquest podria servir de punt de partida per tractar d'organitzar un centre de dades, on realment s'actués partint d'un model preelaborat que aconseguís crear catàlegs on les cavitats foren fàcilment identificables, tant a la relació com en situ.
S'inventarien 526 cavernes, repartides per quatre comarques administratives, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d'Aran, amb 337 topografies que es corresponen amb 275 cavitats subterrànies diferents.
Es segueix l'ordre alfabètic de les cavitats per comarques, seguit de la relació per termes municipals i un índex final del total de cavitats dels municipis anomenats.
L'abundància de dades i l'estil converteix l'obra en vademècum, que actualitza, deixant al dia, l'estat de les informacions que es disposen, tant les correctes com les incorrectes, així per exemple la quasi inutilitat de les coordenades antigues.
El projecte d'aquest catàleg va ser anunciat amb prou temps i per diferents mitjans, amb la intenció de rebre l'aportació d'autors que vulguesin divulgar els seus estudis inèdits. La crida ha tingut el ressò de Ferran Cardona, Josep Guarro, Oleguer Escolà, Lluís Pérez, Cristophe Bes, Sandrine Maillard ... Com això només ha començat, segur que hi hauran més respostes.
Com en el cas dels altres catàlegs, predecessors, aquest podria servir de punt de partida per tractar d'organitzar un centre de dades, on realment s'actués partint d'un model preelaborat que aconseguís crear catàlegs on les cavitats foren fàcilment identificables, tant a la relació com en situ.
He omitit a Enric Porcel, involuntariament, com aportador de dades inèdites del Catàleg. Perdó ...!
ResponEliminaF. Miret
Un saludo Jordi desde Castellón, y ahora a por los otros tomos.
ResponEliminaEl trabajo de catalogación en general es un palizón que muy poca gente aprecia y valora.
En Castellón tenemos un estupendo catálogo on-line, con casi 5000 cavidades y más de 2000 topografías, visitable en www.cuevascastellon.uji.es