LLopis. Introducció a la geoespeleologia.

Nadal Llopis i Lladó (Barcelona, 1911 - St. Vicenç dels Horts, 1968)

Geòleg. Represaliat amb cinc anys d'inhabilitació pels feixistes del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Catedràtic a les universitats d'Oviedo, 1948, i de Madrid, 1959. Excursionista, escalador. Estudiós i divulgador de l'espeleologia, fundà la primera revista espeleològica de l'Estat, Speleon 1950.

Solé i Sabarís publicà la seva biografia al volum d'homenatge dedicat al mateix Llopis, Speleon, 22, (1975-76): 7-34, també al CSIC, Institut de Geogràfia Econòmica (1969).





Les primeres formacions que reben els espeleòlegs, són, generalment, als cursets d'iniciació, basant-se, aquests, en els temaris i guions, elaborats i homologats per les Escoles d'Espeleologia.

Tant l'Escola Catalana d'Espeleologia, a la que el primer director fou el geòleg J. Montoriol (1963), i l'Espanyola, on també el primer director fou un geòleg català, A. Carreras (1967), han anat evolucionant, allunyan-se de l'espeleologia científica, fins a convertir-se, primordialment, en centres de formació de tècnics en progresions a cavitats subterrànies.

Així, els espeleòlegs que tinguin l'interès d'aprofundir en el coneixement de les ciències naturals vinculades amb l'espeleologia, s'han de convertir en autodidactes, o bé, recercar fora de l'ensenyament “oficial” de l'espeleologia.

Llopis, a més de ser un estudiós i divulgador de la carstologia, va tractar de formar als espeleòlegs amb uns coneixements del medi, pronunciant conferències - lliçons d'iniciació a la geospeleología, etc., que va anar publicant a Munibe, 1953.



Aquestes conferències foren la base per a publicar la primera monografia de divulgació de morfologia i hidrogeología del carst (1954).

NOCIONES DE ESPELEOLOGÍA (Con la descripción de la zona de la Piedra San Martín).
N. Llopis Lladó. (1954).
72 p. + III làm. + III grà. (188x386), 31 fig., 9 foto. b/n., 4 topo.; 188x137 mm.
Ed. Alpina. Granollers.

Avui, el títol d'aquesta obra sembla enganyós, ja que no parla de tècnica. També té la particularitat de ser el primer estudi d'espeleología de la zona de la PSM.

Fins entrats els anys 60, encara, es diferenciaven els “cursets” d'iniciació a la geoespeleologia dels d'exploracions subterrànies. Els cursets d'iniciació a l'espeleologia, tot inclos, són més recents.
A l'any 1956 arribà a les llibreries la traducció de l'obra de Félix Trombé, Las aguas subterráneas, escrit el 1951. Aquesta mateixa obra es torna a reimprimir, en altres formats, als anys 1978 i 1987.

Foren els geòlegs, Hernánz i Carreras, de l'Institut d'Estudis Hidrogràfics de Madrid que publicaren, Introducción al estudio del karst (1968), com resum de les seves conferències al CCCE. Aquests autors també escriviren artícles de divulgació del carst a diferents revistes espeleològiques de l'època.



Una altra obra que ens arriba de França és, La espeleología científica, Bernard Gèze (1968), edició original de 1965. Tornada a reimprimir-se en castellà el 1976. El llibret, molt il·lustrat, serví de guia a molts espeleòlegs.


Però, dos anys després de la mort de Llopis, inesperadament, surt al mercat la seva obra més didàctica. D'utilitat pels principiants i pels espeleòlegs més veterans, com es diu a l'introducció.



FUNDAMENTOS DE HIDROGEOLOGÍA CÁRSTICA (Introducción a la geoespeleologia).
Nadal Llopis Lladó. (1970).
XII + 269 p., 87 fig., 4 topo.; 245x165 mm.
Ed. Blume. Madrid / Barcelona.

Obra inacabada, pòstuma, completada per membres del Departament d'Estatigrafia de la Facultat de Ciències de Madrid. Ens estranya l'absència de fotografies.






Philippe Renault (1971) ens presentà la seva obra, més recent (1970), La formación de las cavernas. Reimpressa a final de la dècada dels 90.









Ens arriba un altre llibre científic d'introducció del mateix Trombé, La espeleología (1974), aquest escrit l'any 1965. Es torna a reimprimir en castellà també a finals de la dècada dels 90.






Després vam tenir que esperar fins l'any 1995 per a què la FEE edités, Introducción a la geología kárstica. Havien passat vint-i-cinc anys des de l'obra de Llopis. I ara ja han passat tretze d'aquesta darrera.




A l'actualitat, les seccions d'Arqueologia - Paleontologia i la de Bioespeleologia de la Federació Catalana organitzen cursets d'iniciació de les seves especialitzats. Però no tenim cap departament, secció, escola o com s'hagi de dir, de carstologia.

La SEDECK ha revifat els estudis carstològics, fent trobades monogràfiques, congresos, publicacions, etc., però no s'ha dedicat a fer divulgació didàctica d'iniciació.

Fa pocs dies, l'eminent geòleg Josep M Calaforra, ens deia: potser fóra convenient reeditar el llibre de Llopis, Fundamentos de hidrología cárstica, ja que les figures que presenta són altament didàctiques.

Jo, ja li vaig dir que sí.

F. Miret