Nascut al novembre de 1934, morí a Santpedor, Bages, l'onze de setembre de 2005. 
Periodista. Escriptor de temes excursionistes, elaborà vàries guies de Catalunya, també s'especialitzà en publicacions esotèriques. Espeleòleg, soci d'honor del G.E. Edelweiss de Burgos (1957), premi del GES del CMB (1958). 
Ingressà al GES l'any que s'afiliaren més espeleòlegs, 1951. Participà en vàries de les noves exploracions que organitzà o en que col·laborà aquest grup, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. 
Ja des del primer número de Cordada s'inclouen ressenyes espeleològiques, ampliant-se després, amb notícies, cròniques, articles d'opinió, etc.
Des d'aquesta revista es dinamitzà, principalment, l'espeleologia catalana, al servir de mitjà de comunicació i informació dels múltiples grups d'espeleologia que s'anaven creant a l'època.
Ara, Cordada, a mode de crònica, ens serveix per saber una bona part de la història espeleològica de tots aquells anys, fins el 1964 on apareix Geo y Bio KARST.
Armengou, de nou, es llença a l'aventura, editant un revista especialitzada en espeleologia. De Geo y Bio Karst es publicaren 34 números, arribant a l'any 1972 on s'acabaren d'esgotar les possibilitats econòmiques.
Aquesta revista fou calidoscopi de les activitats espeleològiques realitzades a l'Estat.
Ha estat la única revista dels nostre tema que s'ha pogut trobar en alguns quioscos.
Andrés, Raventós i Escolà, amb altres companys del Comitè Català d'Espeleologia, publiquen, cicloestilat, l'índex de Geo y Bio Karst, 1978.
Armengou publicà dos llibres de divulgació de l'espeleologia,
EXPLORACIONES SUBTERRÁNEAS. (1959)
311 p. + XXXII làm, 10 fig., 32 foto. b/n.; 190x140 mm.
Ed. Temple. Barcelona.
LA INCÓGNITA DEL MUNDO SUBTERRÁNEO. (1968)
206 p., 19 fig., 19 foto. b/n., 9 topo.; 182x124 mm.
Ed. Telstar. Barcelona.
També col·laborà, escrivint un capítol sobre Ojo Guareña, al llibre, Técnica y Aventura Subterránea (1964) de Màrius Lleget i Colomer (Granollers, 1917 - Barcelona, 1988).
D'en Lleget ja vam comentar alguna cosa a l'escrit que des d'aquí vam dedicar a Ribera.
Armengou a l'any 1972 cofunda i dirigeix la revista Karma 7. També innovador en aquest camp, on fou artífex de la primera publicació esotèrica publicada a Europa.
Durant divuit anys, ininterrompudament, Armengou va ser difusor i divulgador de l'espeleologia.
Possant a la disposició, de tots els espeleòlegs, una publicació des d'on podien donar a conèixer els seus treballs, anunciar les activitats i donar les seves opinions.
També feu divulgació de l'espeleologia amb els seus escrits publicats a les revistes il·lustrades i a la premsa.
Encara que va participar activament a noves exploracions, la seva visió, principal, de l'espeleologia va ser la del periodista i de l'escriptor.
Sempre va tenir una opinió particular, que és la que va reflectir als seus escrits. No es va deixar influenciar per ningú.
La seva independència, estil i tarannà van impedir que no fos benvolgut per alguns companys, però, de ben segur, que aquests reconeixen els molts mèrits d'Armengou que van ajudar a omplir una llarga etapa transcendental de la història de l'espeleologia.
No es va considerar que disposés dels suficients requisits per a proposar-ho com Forjador de la història esportiva de Catalunya? O va ser ell que no va voler?
F. Miret
No sé si l´Armengou ha de ser considerat un Forjador o no, peró sempre se l´haurà de recordar com a iniciador d´una revista espeleològica d´imprempta. Va ser molt criticat a travers d´altres revistes (llavors ciclostilades), recordem Espeleòleg nº6, pp 232-233 i el nº 8, pp 361,en que, dins de l´apart Fulls Informals a tothom se´l pasava per la pedra, unes crítiques fruit d´un grup que, en aquell temps, es creia pel damunt de tot e món. Per sort, al nº 17, pp 849-850, tot fent-se ressó del final de la revista Geo y Bio Karst, sembla que ja en parlaven més bé. I és que quan un és mort, tots en parlem millor d´ell.
ResponEliminaLluís Auroux
al fin se algo de ti. fuimos muy amigos. nos veremos. MIGUEL ROGLA
ResponEliminaAl començament d'aquest article diu que, en Josep Mª havia nascut el mes de Novembre de 1934, quan en realitat la data del seu naixement es el 18 de Desembre de 1933.
ResponEliminapilar
En Josep Mª, havia nascut a BCN el dia 18 de desembre de 1933. No el Novembre de 1934 com diu el començament de l'article.
ResponElimina