Ferraté. Espeleologia de les comarques tarragonines

Joan Ferraté i Gili (Reus, 1884 - 1936)
Comerciant, escriptor, excursionista, espeleòleg i aficionat a l'arqueologia.

ESPELEOLOGIA DE LES COMARQUES TARRAGONINES
Joan Ferraté. (1918).
136 p., 1 map. plegat, 22 fot. b/n., 12 topo.; 214x138 mm.
Dedicat a Font i Sagué. Pròleg de M. Faura i Sans.
Ed. Agrupació Excursionista de Reus.
Impremta d' Antoni López, Barcelona.
Enquadernat en tela. (Preu, 3 ptes.)

Ferraté fou un iniciador de l'excursionisme i l'espeleologia. Formà part de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus i també de l'Agrupació Excursionista de la mateixa ciutat, 1915-1918, entitat fundada, principalment, per estudiants, entre ells Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975) una de les figures més destacades de l'estudi de la prehistòria catalana.

Amb els precedents de les exploracions espeleològiques que havien realitzat i divulgat a la zona, Pau Teixidor, 1896-1901, Font, 1899, Faura, 1906, i Jeannel i Racovitza, 1909-1911, tots reconeguts científics naturalistes, no té gens d'estrany, a l'època, que Ferraté comencés l'introducció a la seva obra amb aquestes paraules,

Aquest recull espeleològic, lliure de tota científica pretensió, és la desinteressada obra d'un excursionista.

Al 1908, Ferraté, davalla per primera vegada un avenc, el de la Miloquera, utilitzant escales de corda i fusta. A l'any següent enuncia la conferència Espeleologia de la provincia de Tarragona al Centre de Lectura.

Continuà les seves recerques espeleològiques i fent divulgació a la revista Atheneum, portaveu del CLR i al butlletí de l'Agrupació Excursionista, fins la publicació de l'obra que fem referència.

Al llarg d'aquesta obra es cataloguen 176 fenòmens, numerats, encara que al text es citen més. A l'apartat de cada cavitat adjunta totes les dades de que disposa, topònim, descripció, localització, topografia, història, relació de fauna i flora, etc.

Encara que han passat 90 anys de la seva publicació, aquest catàleg mereix l'interès dels espeleòlegs, ja que les comarques de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre no han estat posteriorment inventariades en conjunt.

Retre la meva admiració a Joan Ferraté i a la seva obra que va passar desapercebuda a les històries de l'espeleologia catalana que saltaven de Faura i Sans a Amat i Carreras, fins que Joan Borràs i els seus companys van publicar Resum Històric de l'espeleologia Catalana (1984-1985).

Francesc Miret