espeleobloc: Bioespeleologia al Museu

El Departament de Bioespeleologia del Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona. Etapa 1960-1970.

El primer Laboratori d'Entomologia

Foto: Instalacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals. Barcelona 1917

Breu història de la tradició bioespeleològica a Barcelona

Els inicis a Catalunya, s´han d´establir el 1869 amb una troballa puntual. L´alemany G. Dieck va descobrir a la Cova del Salnitre de Montserrat un nou coleòpter troglobi que va descriure ell mateix, el Speophylus kiessenwetteri, el primer troglobi català.

L´any 1907, M. Faura i Sans descubreix un nou coleòpter cavernícola, descrit per l´alemany E. Reitter el 1908 com el Troglocharinus ferreri.

Els primer treball bioespeleològic fet per gent catalana va ser un estudi de conjunt dels coleòpters cavernícoles catalans del Dr. Ricardo Zariquiey l´any 1917, un metge que va ser actiu col·laborador del museu.

L´any 1923 el nostre sempre recordat Francesc Español va descobrir el seu primer insecte cavernícola nou, un coleòpter que va ser descrit per Jeannel com el Speophylus españoli i també és l´any que coneix al Dr. Zariquiey. Tot això va ser l´impuls que l´inicià en el món de la bioespeleologia. L´any 1932 Español va entrar a treballar al Museu i l´any 1934 ja va fer el seu primer treball de fauna subterrània amb un estudi dels coleòpters cavernícoles de St. Llorenç del Munt.

El trist període 1936-1940 va ser d´inactivitat, amb motiu de la guerra. El període 1940-1960 es va iniciar amb un ressorgiment per acabar fent un grup estable de col·laboradors, amb moltes campanyes, estudis i publicacions de resultats. Noms com C. Altimira, E. Balcells, M. Bech, M. Gonzàlez, A. Lagar, R. Margalef, J. Mateu, J. Negre, M. Rambla, A. Villarrubia, J. Vives, (alguns ja hi eren abans) van ser les bases i referències pels que varem venir després

El primer magatzem-arxiu de fauna cavernícola (1964)

El Departament de Bioespeleologia al Museu: Període 1960 al 1970

La creació oficial del Departament va tenir lloc l´any 1960 sota l´impuls de Francesc Español, que llavors encara tenia el càrrec de conservador, tot i que feia totes les tasques de Director. El Departament, físicament no existia, era un ens, un grup de persones, dedicades majoritariament a la bioespeleologia, que es reunien al Museu per poder-hi trobar els companys i fer-hi estudis. El lloc de reunió era el mateix espai del Laboratori d´Entomologia, una saleta de no més de 30 m2 que era el lloc habitual de treball de l´Español, al segon pis del Museu i dins d´una de les quatre torres de l´edifici, la torre en front del carrer de la Princesa.

A més dels col·laboradors que ja feia anys que freqüentaven el Museu, l´any 1960 es produeix un important fet: La incorporació de nova gent: L´Oleguer Escolà, en Joan Senent, l´Isidro Gonzàlez Urgelles, l´Armando Ávalo, el Carles Ribera, en Ramón Viñas, i d´altres, una serie de persones que pel moment no són especialistes en cap grup de fauna, són espeleòlegs interessats en buscar i capturar fauna cavernícola tot aprofitant les seves sortides. La gran quantitat de material recollit obliga a crear un arxiu per emmagatzemar i conservar la fauna recollida.

Va ser l´Isidro Gonzàlez Urgellés qui em va iniciar en les reunions i treballs del Museu a finals de 1963. Jo acabava d´entrar al G.I.E. del Club Excursionista de Gràcia, precisament d´on també n´era soci l´Isidro. Quan ell em va explicar que dins de les cavitats hi recollia mostres de la fauna que hi habita, m´hi vaig interessar molt. Em va proposar anar al Museu per conèixer d´aprop tot aquest món d´estudi i especialització que tant m´atreia. Hi vaig anar. Semblava que parlessin en no sé pas quina llengua, doncs no hi entenia res de res. Tot eren noms científics i tecnicismes que m´eren aliens. Que si un bathyscinae, que si l´aparell genital tenia els estils més curts, que si l´alcohol s´ha de rebaixar amb aigua destil·lada, que si la falsa fisogàstria i més coses per parlar-ne dos díes sencers.

A les poques sortides ja em dedico plenament a la recerca i captura i entro a formar part del Departament. Español, llavors encara no era el Director del Museu, però en feia les tasques, ho portava tot, si bé s´ha de dir que la burocràcia no era cosa del seu interès i fer de Director i haver d´anar sovint a l´Ajuntament i rebre visites que no fossin del món entomològic el posava nerviós, deia que “Aixó és perdre el temps“, no el deixaven fer el que més li agrada: Estudiar els seus coleòpters. Per sort hi havia la Sra. Sofia, podem dir-ne la seva secretaria, que li estalviava de fer tota la paperassa oficial.

Taulell de treball del Departament d'Entomologia (1964)

Amb l´Español hi treballava la Sra. Conxita, que era una màquina de fer feina, feia de tot… i més. Era la Bibliotecària, s´havia d´enfilar per les fosques i estretes escales de fusta per pujar als altells i al pis dels armàris dels llibres. Era la preparadora dels insectes, una feina que exigeix bona vista, bones mans i sobre tot, molta paciència. S´hi passava moltes hores amb els ulls sobre la lupa binocular i amb una serie de pinzellets i agulles per retornar les petites bestioles a la seva postura original i encolar-les sobre trocets de cartolina. Sempre es queixava, deia que ja no tenia edat ni vista per fer-ho, però sempre acabava bé la seva feina.

Gonzalez i jo ens dedicàvem a l´arxiu, tant dels bitxos com de les fitxes del material existent. El cicle començava per prendre un tub que ens havia portat algú i del que s´havien de separar un per un tots els bitxets, netejar-los i agrupar-los en tubs nous amb alcohol net, ben etiquetats i ben tapats. Periòdicament es repassava tot per reomplir l´alcohol, reapretar els taps i revisar els tubs, doncs de tant en tant n´apareixien d´esquerdats.

Pel 1964 Español tenia la ideia d´ampliar el Departament i fer un Laboratori amb cara i ulls, o sigui, dedicar un espai exclusiu per a les activitats bioespeleològiques i tant es així que començà a buscar una persona per posar-la al front de la tasca. M´ho va proposar a mí, dient-me que jo era una persona amb molt futur en aquest camp, que em sería fàcil anar estudiant la carrera de Biològiques al mateix temps que treballava al Museu, que ser funcionari de l´Ajuntament era una feina “vitalícia”, etc., això sí, em prevenia de que el sou no era gaire alt. Jo ja treballava en feines tècniques de mecànica i electricitat i el canvi el veia molt sobtat.

Tot i això ho vaig reflexionar molt… i no m´hi vaig atrevir. Español en va tenir un disgust, m´insistí molt, la veritat és que em tenia molta estima i li feia il·lusió poder-me tenir al Museu

.

El Dr Francesc Español a la seva taula-despatx dins del Departament d´Entomologia.

L´inici del Laboratori va arrivar l´any 1965 el día que l´Español ens proposa crear un nou despatx i traslladar-hi tot el material. El lloc escollit va ser al mateix pis però en una altre costat de l´edifici, la torre de sobre la entrada principal del museu, lloc a on segueix avui dia. La sala no s´havia utilitzat des de feia molts anys. Estava encimbellada de caixes, mobles vells, armaris mig plens de papers. Molta cosa per llençar. Varem començar fent neteja i portant-hi alguns mobles útils; taula i cadires, per poder-hi estar i treballar.

Un problema va ser que la instal·lació elèctrica que hi havia estava en molt mal estat, així que jo mateix vaig comprar tot el necessari i vaig fer la nova instal·lació. Com sigui que no es podien justificar les despesses del material elèctric, se´l va pagar com a subvenció per una sortida de camp i tots tant contents.

Per aquells anys, el museu era un lloc un tant llòbrec, doncs tret de les escales de l´entrada i de les sales principals, la resta tot eren passadissos estrets i foscos, plens d´animals dissecats sense condicions per estar exposats.

Al nivell més alt de l´edifici hi havia, una sèrie de grans espais que també emmagatzemaven caixes i més caixes d´insectes guardats en sec. La labor de conservar en bon estat aquestes col·leccions, obligava periòdicament a revisar caixa per caixa i reposar els conservants; les pastilletes de Paradiclor, o l´essència de Nirvana. En ocasions i per falta de temps per revisar-ho bé, s´amuntegaven les caixes dins d´un gran bagul i es ruixaven amb sulfur de carboni, deixant-ho ben tancat durant uns dies. Això ho matava tot.

També els anys 1965 al 66 hi van haver més i molt importants novetats: Les incorporacions de gent com Miquel Nebot, Joan Seijas, Jordi Comas i finalment Xavier Bellés i que el 1966 Español va assolir el càrrec oficial de Director del Museu.