Segons publicà La Vanguardia del 18.07.1965 entre l’Estartit i l’Escala s’explorà amb un primer pou de quasi 100m una cavitat de prop de 250m de fondària total.Veieu el retall de premsa cedit per l’Oleguer Escolà que ens lliurà en Josep Manuel Miñarro.
Per poc que hi reflexionem veurem que la noticia és falsa:Primer.- “cerca de la costa” en aquest massís les cotes màximes a prou feines superen els 100 metres. La “mesa cárstica” citada és desenvolupa entre els 100 i 150 m.
Per trobar una cota de 250m ens cal anar molt endins als cims de l'alineació Rocamaura – Ullà.
Segon.- Com és que d’una cavitat tant important pel nostre país, no es tenen més noticies? Ni els seus “exploradors” han tornat a dir res, ni és probable que ho facin mai. Si no és totalment inventat, és una exageració tan monumental, que els ha donat vergonya repetir la història, ni ubicar amb precisió la “presumpta” boca d’accés. Tercer.- El topònim afrau no és propi del Montgrí. El company Miñarro en una comunicació personal sospita que aquesta denominació es degui a un grup d’espeleòlegs que començava a funcionar per aquella època a Figueres, ja que al sector occidental de l’Empordà i part de la Garrotxa és una denominació freqüent.
"Pou de la Calella" nova cota -57
Un primer “candidat” per l’afrau, podia ser el Pou de la Calella o Pou del Cap de la Barra, amb un primer pou d’uns 28 metres! Tot i que després de la descoberta de la via SIRE, l’any 1977 s’arribà fins els -55m.
Ahir 02.03.08 vàrem veure que algú ha estat desobstruint al fons del segon pou, afegint-hi 5 metres més a la cota -52, es a dir cota -57m i bufa corrent d’aire....entre blocs!.
En qualssevol cas la boca s'obre a 90m d’altitud i a uns 50 m del penya-segat de la costa.
Un segon “candidat”, aventura en Miñarro que potser fora el Pou d’en Narcís.
Però aquest avenc no es troba en la plataforma càrstica, sinó penjat a mitja paret del cingle (el seu descobridor accedí per un itinerari agosarat entre cornises i grimpades a la vertical del mar).
El darrer tram de pou espetega a peu de cingle, tocant l’aigua als -70, i a la vertical, ja sota el nivell del mar a -80 (-10 dins l'aigua) es desenvolupa una plataforma submarina horitzontal.
Seguint de nou al Miñarro, una tercera opció la constitueix un avenc a l’Escala, citat per Font i Sagué, que posteriorment Faura el 1910 en llistar les majors cavitats de Catalunya li atorga, uns 130? de fondària. –l’interrogant és d’en Faura- i tampoc no ha estat trobat mai.
En resum l’Afrau Sunyer, és un encanteri.
De tota manera, els inventors varen tenir una bona pensada: el Montgrí bé es mereix una cavitat important!
Amb ella somniem, tot i sabent que els somnis rarament es fan realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.