Republicans Espanyols Iniciadors de l'espeleologia a Mèxic

Bioespeleòlegs Republicans Espanyols iniciadors de l'espeleologia a Mèxic.

A les actes de l'últim congrès mexicà d'espeleologia es reconeix als entomòlegs madrilenys exiliats Ignacio Bolivar Urrutia (1850 - 1944), Cándido Bólivar Pieltaín (1897 - 1976), Dionísio Peláez Fernández (1915 - 1998) i principalment a Federico Bonet Marco (1906 - 1980) com els iniciadors de l'espeleologia a Mèxic.

Exiliats pel franquisme a Mèxic

Les lleis, encara que selectives, d'inmigració que va promulgar el govern de Mèxic permeté que científics, artistes i dirigents polítics republicans espanyols, catalans i vascos, al final de la insurecció armada del 1936 poguesin exiliar-se a aquest país fugint de les represàlies dels feixistes.

Els polítics tornaren a reconstituir els seus governs en aquelles terres. Els científics, també els naturalistes, seguiren amb les seves activitas integrant-se a les institucions i creant altres de noves al país, elaborant investigacions, treballs i publicacions, especialment la revista Ciéncia que com totes les obres seves i les dels altres col·legues foren silenciades al llarg dels anys al seu país d'origen.

Bonet a l'any 1930 es llicencià en ciències naturals i medicina a Madrid, el mateix any ja és catedràtic de l'Institut Nebrija i professor auxiliar d'entomologia a la Universitat. A l'any següent publica la seva monografia Estudios sobre colémbolos cavernícolas con especial referéncia a los de la fauna española.

S'afilià al Partit Comunista l'any 1934. És capità d'una bateria d'artilleria, instalada a la Zarzuela, Madrid, formada amb milicians de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la UGT. Participà a la batalla de l'Ebre. Es confinat al camp d'Argelès.

L'any 1953 publica a Mèxic la primera monografia espeleològica d'aquest pais Cuevas de la Sierra Madre Oriental en la región de Xilitla. L'any 1971 edità un altre llibre sobre el nostre tema Espeleología de la región de Cacahuamilpa, Guerrero. Bonet, també estudiós de la paleontologia i la geologia, fa interesar-se a grups de muntanyencs mexicans per l'estudi i exploració de les cavernes.

Ignacio Bolivar considerat com el pare de la espeleología en Mèxic va destacar, principalment, en dues activitats generals, a la zoologia, així dins l'entomologia es va interesar per la fauna de les cavernes, a Mèxic va reunir una bona col·lecció que avui es troba perduda.

Abans a España, a més, es dedicà a la politica educativa. Amic del president de la república M. Azaña, fou president de la Junta d'Ampliacions d'Estudis i catedràtic fins el final de la guerra. A Mèxic fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma. El seu fill Cándido seguí les aficions del seu pare i col·laborà amb l'estudi dels cavernícoles i les exploracions a les cavernes junt amb Bonet ja des que vivien a Madrid. També Dionisio Pelaéz participà en estudis d'aquesta especialitat, encara que la seva dedicació principal fou l'entomologia mèdica.

Aquests quatre biospeleòlegs van fer avançar l'estudi de la fauna i de les cavernes americanes, però la seva obligada absència, la mateixa que la dels seus companys ideològics, afegí més tristor i incultura a un país que ja va quedar prou deprimit i famèlic.

Article publicat per en Paco Miret