Dins del terme de Coll de Nargó, i a la mateixa vora del Segre, en les rodalies del pont d’Espia hi ha una cova llegendària. Els raiers i la gent del país l’anomenen el Forat de les Fades, però la seva llegenda espeleo ve de la seva aparició/desaparició gracies al pantà d’Oliana.
Efectivament la vàrem visitar i topografiar parcialment fa més de trenta anys, i no vàrem poder continuar, ja que al següent intent, les aigües embassades van pujar de nivell i cobrien la boca .
Després en període d’aigües baixes és considerà totalment taponada pels sediments de la cua del pantà. Potser no era cert, o tal vegada no la situàvem correctament ja que la cavitat en sequera, com ara mateix, és perfectament visitable.
Ahir dos de desembre, poguérem reprendre la topo, i localitzarem una nova galeria (explorada en el 25.10.1969 per UEU segons consta en una inscripció parietal).
Després d’un pou fangós d’uns 20 metres, sala i sifó final. Senyals evidents d’inundació que fins i tot remunten el pou.
La nostra visita fou una col·lectiva, fins una dotzena d’espeleos per un forat tan modest!
Però ja passa això, costa molt trobar gent disposada a treballar, però quan una cova té un accés molt assequible, els uns invitem als altres, i la bola va creixent... en fi, el més agradable és poder compartir l’exploració amb els amics i, si és com en aquesta ocasió de diversos grups, encara millor.
PD: He dit dotze, i potser n'erem tretze!
La Núria, i l’Ariadna (dins la panxa)... aquestes embarassades es fiquen a tot arreu!
El nom popular no és Cova del Pont d'Espia ni Forat de les Fades. A Nargó, sempre se n'havia dit Forat de les Encantades. Jo hi vaig entrar l'any 1969 amb un grup de la Seu. Segurament hi vam fer la inscripció que dieu, però no ho recordo.
ResponEliminaAbans, molt abans, el Pere Ramoneda, de cal Guillot hi havia guiat un grup d'espeleòlegs. En Joaquim Mir, en la seva estada a Nargó,es va fer una foto a l'entrada i Mercè Rodoreda en parla en una de les seves novel·les.