dijous, 13 de desembre de 2007

Antoni Ribera i Jordà

Imatge de Font d'Estramar. L'espeleologia subaquàtica, capitol d'Avencs i Coves 1958

ANTONI RIBERA i JORDÀ
(Barcelona, 1920 – St. Feliu de Guixols, 2001)

Als mitjans de divulgació dels espeleòlegs ha passat inadvertida la desaparició de personatges que han esdevingut importants en el desenvolupament de l'espeleologia catalana. Un d'aquests ha estat Antoni Ribera que va destacar en els primers temps de l'espeleobusseig, més per les tasques divulgatives que per les seves exploracions subaquàtiques a coves continentals i marines, però formà part de l'equip que assoliren les primeres fites en aquesta especialitat.

Escriptor, poeta, traductor. Antifascista i catalanista. Ufóleg. Espeleobussejador. Movilitzat a armes a la lleva del biberó. Després de la guerra fou activista clandestí. Condecorat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1990.

S'interessà per les exploracions subaquàtiques quan traduia el llibre de Cousteau, The Silent World, on es relata l'èpica immersió a La Vaucluse de l'any 1946. Ràpidament contactà amb Admetlla i altres companys de l'APS i de l'ERE de l'AEC com Ballester, Sibila, etc., aquests havien realitzat la primera exploració amb escafandres autonòmes a l'Estat (Falconera, 1953). A l'any següent Ribera amb altres membres d'aquestes entitats fundaren el CRIS, el primer club d'activitats subaquàtiques, incluint-hi des de bon principi una secció d'espeleologia.

Ribera escriví el primer llibre en català sobre l'aplicació de les noves tècniques subaquàtiques (Els homes-peixos 1954). Amb pròlegs de Lluis Pericot, Salvador Espriu i el mateix Cousteau!

Seguí amb la seva obra de divulgació (La Conquista de las profundidades 1955), (Guía submarina de la Costa Brava 1956), sempre amb capítols d'espeleobusseig. Col·laborà amb l'important llibre de Francesc Vicens, Avencs i coves (1958), on redactà l'apartat L'espeleologia subaquàtica.

Rebent la Creu de Sant Jordi

Traduí al castellà els següents llibres d'espeleologia, GM. Ghidini (Hombres cavernas y abismos 1964), B. Gezè (La espeleología científica 1968), G. Dematteis (Manual de la espeleología 1975).

Però la seva major dèria fou l'estudi i divulgació del fenòmen OVNI. Comparteix aquesta afició a l'ufologia amb Màrius Lleget que ja havia estat el seu coautor a La conquista de las profundidades i havía escrit un llibre de divulgació espeleològica (Técnica y aventura subterránea 1964), també traduí un altre de M. Jasinski (La espeleología el alpinismo de las profundidades 1972).


Rapa Nui 1975

Ribera fou cofundador del Centre d'Estudis Interplanetaris (1958), llegant una abundant obra escrita sobre aquests temes que també va difundir en nombroses conferències.

El 1975 dirigí amb J. Mascaró i Passarius l'expedició catalana a l'illa de Pasqua (Operación Rapa Nui, 1975).

Comunicació rebuda d'en Francesc Miret

1 comentari:

  1. Ribera morí a Sant Feliu de Codines. No a St. Feliu de Guíxols, com diu al text, tractant-se d'una errada de transcripció

    ResponSuprimeix

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.