Es prou popular la denominació incorrecta de Les Estunes. Consultat el Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) interpretem que el genèric Tunes és un sinònim d’esquerda, cova alta i estreta.
Efectivament Les Tunes son un conjunt d’esquerdes, a cel obert, amb petits trams enfosquits, que poden ser recorregudes fàcilment. El passeig pel magnífic bosc d’alzines i roures de Les Tunes, ens permet veure tot un seguit d’exemples, des d’ensorraments incipients, petites esquerdes, fins a grans conjunts decametrics, sobre roques de travertí.
Els dipòsits travertinics originats per precipitació carbonatada en l’ambient lacustre de l’antiga extensió del conjunt de Banyoles, ha sofert un procés d’esquerdament i desplaçament degut al lliscament translacional sobre el substrat plàstic guixós.
Probablement es un dels esquerdaments catalans més populars. La seva proximitat als espais d’interès naturalistic de Banyoles, fa que estigui adaptat i senyalitzat com a itinerari d’alt valor geobotànic. Freqüentat per escoles i excursionistes diversos, que recorren les esquerdes més amples per les que no cal material ni il·luminació de cap mena.
Les Correjades, La Febró, Les Esclextes del Papiol, Les Esquerdes del Mamut, etc. son altres exemples del mateix mecanisme genètic.
Les Tunes han estat lloc d’inspiració literària i origen de llegendes. La mateixa senyalització de la zona s’ha fet a partir d’un simpàtic dibuix d’una fada.
Costa, Pontacq i Porxas, en el seu llibre sobre arbres monumentals de la comarca, recullen que “Aquestes grans clivelles ens permeten accedir a l’interior dels bancs de roca i anar a l’encalç del palau on viuen les fades (...) uns éssers bellísims que durant el dia es fan invisibles (...) És clar, però, que sempre podem veure-les mentre canten i ballen a les ribes de l’estany. Això si, caldrà ser prudents i esperar que la claror de la lluna i els estels inundin la superfície de l’aigua”.
Costa, Pontacq i Porxas, en el seu llibre sobre arbres monumentals de la comarca, recullen que “Aquestes grans clivelles ens permeten accedir a l’interior dels bancs de roca i anar a l’encalç del palau on viuen les fades (...) uns éssers bellísims que durant el dia es fan invisibles (...) És clar, però, que sempre podem veure-les mentre canten i ballen a les ribes de l’estany. Això si, caldrà ser prudents i esperar que la claror de la lluna i els estels inundin la superfície de l’aigua”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.