Els magnífics talls que ofereixen els penya-segats de la costa del Montgrí, posen de manifest estructures que son molt difícils d’identificar des de terra estant.L’exemple que us presentem, sortint de l’Estartit, navegant cami dels Arquets, mostra un cingle d’uns 90 metres d’alçada, de calcàries bioclàstiques i oolitiques marró clar, d’edat Hauterivià-Barremià –Cretaci inferior-.
Si observem la seva part superior, presenta un relleu fossilitzat que deuria correspondre al perfil d’una vall, o depressió, que hem destacat en la ampliació que us presentem.
Les calcàries grises que reomplen aquest antic perfil per seu contingut fossilífer les podem atribuir a l’Aptià. –Cretaci inferior-.Aquest contacte discordant tot i que en presenta continuïtat estratigràfica, ens parla que entre el dipòsit dels materials més antics i els més recents, va transcorre el suficient temps per permetre que es carstifiqués i es desenvolupessin xarxes hidrogràfiques.
Posteriorment el massís ha sofert una etapa erosiva que ha aplanat tota la superfície, destruint el relleu anterior, convertint-lo en una plana.
El que ja és mes difícil d’aventurar, és saber si les fissures reomplertes, que he destacat en vermell, corresponen a una etapa anterior a la “peneplanització” (axis ho crec) o bé poden ser posteriors. En qualssevol cas també mostren un primer procés d’excavació i un posterior de reompliment. Aquest aspecte el tractarem amb més detall en una propera noteta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.