dijous, 12 de juliol del 2007

Determinació molses del Montgrí

En Miquel Jover m’envia un e-correu del que em permeto extreure el següent:

De moment m'he posat amb les mostres del cau de les Serps (potser li haurien de canviar el nom per "cau de les Formigues"), allà hi he pogut identificar fins a tres espècies diferents:

- Cololejeunea rossetiana
- Lejeunea cavifolia
- Eurhynchium stokesii (determinació a confirmar per les expertes de la UAB)


D'aquestes, les dues ultimes són novetats per al Montgrí, o sigui que això d'explorar les coves dona uns resultats ben interessants...


Aprofito per recapitular un xic d’informació bàsica sobre les molses:

Les molses són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i algunes cèl·lules conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit conductor.

Gràcies a posseir una epidermis impermeable que evita la seva dessecació van ser els primers organismes fotosintètics que colonitzaren els continents. Com manquen de teixit conductor l'aigua ha d'ascendir de cèl·lula a cèl·lula. Aquest ineficaç mecanisme fa que no sobrepassin uns pocs centímetres d'altura. Presenten estructures semblants a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses arrels, falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten vasos conductors de saba.

Van aparèixer per evolució a partir d'alguna espècie d'algues que vivia en la zona de vaivé de les ones. La majoria viuen en zones molt humides, com sòls de boscos. Unes altres són aquàtiques. Algunes espècies són capaços de viure en zones molt seques, aguantar secs diversos anys i passar a la vida activa quan torna a ploure. Això els permet viure en llocs inhòspits com sobre roques, murs, teulades, etc. Tenen prou amb què, de tant en tant, plogui per a poder-se reproduir.

Presenten reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb alternança de generacions.
Aquesta consisteix en que la molsa presenta dues formas, una amb forma de filament amb moltes falses fulles de color verd i que és molt abundant, i una altre amb forma de filament llis de color marrò i poc abundant.

Les formes de color verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins i per això s'anomenen gametòfits.
Si hi ha aigua els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicarse i genera una forma de color marró. Aquesta quan és adulta produeix espores sexuals (espores amb la meitat d'informació genètica) i per això aquesta forma s'anomena esporòfit. Posteriormente aquestes espores cauen al terra, germinen i cada una de elles dóna lloc a una forma de color verd.

Les cèl·lules de la forma verda tenen la meitat de cromosomes que les cèl·lules de la forma marró i per això es diu que en la reproducció sexual de les molses s'alternen dues formes, tenint una el doble de cromosomes que l'altre.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Enllaços recomanats:

Els briòfits a Catalunya

Molses a les cavitats Valencianes.


2 comentaris:

  1. La molsa que quedava per confirmar és, efectivament, Eurhynchium stokesii. Per tant és una novetat més per al Montgrí.

    Moltes gràcies per l'ajuda!!

    Miquel

    ResponElimina
  2. Per si serveix, aqui teniu un article sobre les molses del Montgrí publicat al nº 3 de Scientia Gerundenis (1978):
    http://www.raco.cat/index.php/Scientia/article/view/54325/63330

    Felicitats per aquest magnífic bloc.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.