divendres, 21 de juliol de 2017

Cova del Granit (1). Torla, Huesca.

La cova del Granit fou descoberta per l'amic Toni Robert el 1976 tot aprofitant les campanyes d'exploració que el Grup Aranyonera (GIE-ERE) desenvolupava en la vall de Bujaruelo. (paràgraf redactat de nou, vist el comentari del propi Toni Robert, amb l'objectiu d'esmenar la confusió originada per tal de interpretar que la publicació és realitzà en una revista de l'Espeleo Club de Gràcia i que al peu de pàgina és diu que l'autor era - en la data de la publicació- membre de l'Espeleo Club de Gràcia).

Fou el propi Toni, conscient de l'interès de la cavitat, que proposà una maratoniana visita fotogràfica pel grup d'Espeleodijous pel dia 13.07.2017. L'equip era format per: Dolors Boter, Pere Cantons, Jordi Perera, Toni Robert, Jordi Roca, Antoni Torra i "Víctor"...amb la companyia de la gosseta Duna que també va recorrer la totalitat de la cavitat.

Antecedents
L'excel·lent treball publicat per l'Antoni Robert en la revista Exploracions 5 (1981) continua sent encara el treball fonamental sobre aquesta cavitat i ens permetem inserir-lo íntegrament a continuació.
Recentment  en el llibre Excursiones Subterráneas por el Pirineo Aragonés (PRAMES 2016) els autors Alejandro Martín i Benito Mata seleccionen aquesta cavitat entre les visites recomanades i li dediquen quatre pàgines, en les que inclouen 6 fotografies i redibuixen la topografia original

Toponímicament tenim dubtes de si cal respectar el nom original (Cova del Granit) o si potser tindriem de castellanizar-ho com Cueva del Granit (com fan en la publicació mes actual) o Cueva del Granito... o tal vegada altre més ajustat a la llengua local, (Espelunga del Granito?) tema en el que potser podria orientar-nos la Federazión de Ligallos de Fablans de l'Aragonés.

Tot i que té una importància menor, és estrany que quan el treball original se li atorga un recorregut de 453,5 metres i 59 de desnivell positiu, en la nova ressenya s'augmenta el recorregut fins els 580m
sense que ens expliquin d'on surten aquest 130 metres de major desenvolupament?.

...segueix en l'apunt de demà...

6 comentaris:

  1. El 1976 el ECG no estava realitzant cap campanya a Aranyonera.
    De fet encara no existia.
    Una involuntaria confusió amb el GIE?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, l'Espeleoclub de Gràcia no existia l'any 1976. Va ser fundat l'octubre de 1979. L'activitat en aquestes dates la portava a terme l'anomenat "Grup Aranyonera" integrat per membres de l'ERE i del GIE. La confusió ha pogut venir perque, quan es va publicar el treball, es va fer a nom de l'ECG i a la seva revista Exploracions (1981).
      També voldria puntualitzar, que tant la descoberta, l'exploració, com tota la feina posterior és gràcies a l'esforç de tots els integrants del "Grup Aranyonera", als quals aprofito l'ocasió per donar-los les gràcies pels magnífics anys que varem passar junts als inicis de l'exploració del Sistema Aranyonera. Toni Robert

      Elimina
  2. El tema està prou aclarit.
    Només cal que l'administrador del bloc rectifiqui el text.
    O no va ser casual l'error?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normalment no rectifiquem els escrits per respectar la "regla" de mantenir l'integritat del que és publica. En aquest cas faig una excepció que crec justificada per l'aclariment del propi autor de la descoberta tot i que entenia que era suficient de mantenir el seu comentari. Lamento que algú pensi que hi cap interès ocult que no sé a qui podria beneficiar. Disculpeu si algú s'ha sentit perjudicat.

      Elimina
    2. Com ve dius el tema estava aclarit. Comprenc que la publicació inserida pot prestar-se a confusió. Pel que sembla l’etapa de batalletes entre sigles encara és viva i al meu parer el darrer comentari imperatiu considero que està fora de lloc i recomanaria al que signa com Arr que reconsideri si seria adequat eliminar-lo.
      Aprofito per agrair la tasca excepcional que fan els editors de l’Espeleobloc, oferint-nos diàriament una lectura i unes imatges força interessants.
      Joan Desclot

      Elimina
  3. Magnífiques fotografies d'una cova també magnífica. Tinc un imborrable record dels anys del Grup Aranyonera, quan vam demostrar que es pot treballar en comú i que la bona relació personal transcendeix les sigles. Una abraçada, Toni. Ja t'explicaré algunes novetats, algunes ben recents, de la cova del Granit, que per aquelles casualitats de la vida, també ocupa actualment una part del meu temps de geòleg.
    Josep M Cervelló

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.