Un nou campodeid troglobi de l'Illa Reunion

Una de les entrades de la Caverne Bateau, Illa Reunion, territori francès      Foto: internet

Aquest post és un exemple on veurem la importància que tenen els estudiosos de la fauna subterrània ibèrics dins de l'àmbit mundial. És habitual veure articles dels nostres especialistes, que treballen amb els d'altres països pel coneixement i descripció de noves espècies.

El Dr. Alberto Sendra, de València, és un especialista reconegut mundialment per la seva especialitat en els insectes campodeids. En aquest cas, està com a primer autor, entre els cinc que han intervingut en el treball de la descripció d'una nova espècie provinent la Caverne Bateau, de l'Illa Reunion. No és la primera vegada que col·labora amb altres especialistes per descriure noves espècies o fer estudis faunístics: Portugal, França, Mèxic, etc. Sendra ens ha fet arribar el seu darrer treball i el permís per a la seva divulgació de l'original.

S'insereix el treball complet, havent traduït alguns capítols com són: Resum; Ecologia de la cavitat i el Troglobiomorfisme en els campodeids. Aquest darrer capítol té l'interès de tocar un dels temes més interessants dins la biologia subterrània: l'evolució que ha hagut d'afrontar la fauna subterrània (dedicat als campodeids) per arribar a la seva actual forma; variacions morfològiques, costums, alimentació, reproducció, etc. Les traduccions estan al final de l'article original.

En el treball hi ha un lèxic molt especialitzat al parlar dels òrgans i parts diverses del cos, pel que farem una petita introducció per mostrar les particularitats morfològiques d'aquest grup de fauna.

La figura de la nova espècie, de la pàgina anterior (96), més detallat

Figura 7, ampliada

Figura 8, ampliada

Els tres capítols traduïts: (en blau, comentaris aclaridors)

Resum (de la pàgina 95)

Es descriu una nova espècie: Lepidocampa troglobia de l'Illa de la Reunion. Certes característiques taxonòmicas suggereixen que els subgèneres tradicionalment posicionats dins del gènere Lepidocampa han de ser eliminats. A continuació, les principals característiques troglobiomórficas dels diplurs campodeids: mida corporal gran, apèndix llargs, elevat nombre d'antenòmers (cada un dels segments de les antenes) i articles cercals (cada un dels segments dels cercs), presència de crestes laterals (prolongacions dorsals a les ungles) i processos laminars en el telotarsus (la part distal del tarsòmer), elevat nombre dels complexos sensors a les antenes i absència d'un cicle reproductiu estacional, es revisen a fi de valorar el seu valor adaptatiu al medi subterrani. Finalment, s'explora el creixement dels cercs (els dos llargs apèndix posteriors) en relació amb la mida corporal dels campodeids, utilitzant dades originals recollides de la literatura i analitzades mitjançà un especial anàlisi de regressió. Un cos gran i apèndix llargs poden ser especialment beneficiosos en els campodeids quan habiten entre les fissures subterrànies. Tot i així, el patró al·lomètric (al·lometria: canvis dimensionals desproporcionats en certs òrgans, respecte al cos) de la longitud dels cercs en relació amb la mida corporal entre subfamílies apunta a uns senyals filogenètics, probablement relacionada amb les preferències de l'habitat de cada grup i que remarca la importància de l'espai físic en què resideixen les diferents famílies. Alguns grups taxonòmics com ara els Plusiocampa tenen un patró al·lomètric definit (tenen els apèndixs del cos llargs per viure sempre en hàbitats subterranis) però en el cas de Lepidocampa o Campodea la seva resposta al·lomètrica és una resposta l'hàbitat subterrani que tan sols unes poques espècies ocupen.

3.1.7. Ecologia (de la pàgina 101)

Els sis exemplars de Lepidocampa beltrani n. sp., van ser recol·lectats pels quatre darrers coautors (JR, VL, SG, GC) en la "Caverne Bateau ", un tub volcànic situat a Bourg Murat, a Cafres, que es desenvolupa en el volcà "Pitón de La Fournaise" en l'illa de La Reunion. La formació de la cavitat es remunta als 17.000 anys d'antiguitat (Villeneuve, 2000). La cova, d'un desenvolupament de 1.910 m (Audra, 1997). Està situada a una altitud de 1500 m. Es tracta d'una xarxa de tubs de lava propers a la superfície, amb vàries entrades que donen pas a quatre sectors. Les parets de les galeries estan recobertes de gotes d'aigua i la humitat és molt elevada. Així mateix, la majoria de parets de la cova estan recobertes per una gruixuda capa, barreja de fang i matèria orgànica (bacteris i fongs) (Northup et al., 2011). Ocasionalment, hi ha algunes pel·lícules d'aigua al llarg de les parets de la cova, després de pluges. Hi ha zones on les arrels de les plantes exteriors penetren a través de les fissures del terreny.

La humitat és molt elevada i la mitjana anual de temperatura exterior (no hi ha dades de les temperatures interiors) va dels 9º de mínima als 19º de màxima (Jumaux et al., 2011). És una cova, com moltes volcàniques, sotmesa a les influències de la climatologia exterior i s'aprecia una lleugera corrent d'aire dins la cavitat. La cova del Bateau està habitada per l'ocell troglòfil Aerodramus francicus, que és una espècie endèmica protegida a les illes Mascarene (UICN-Francia et al., 2013) i és el responsable de la presència de guano dins la cova.

Algunes altres espècies d'artròpodes que es poden trobar en la cova són: l'hemípter troglobi Brixia briali; el coleòpter estafilínid troglobi Lobrathium pauliani Jarrige,1957 i l'isòpode Pagana n.sp. (Trachelipodidae) (comunicació personal d'Stefano Taiti 2015).

Lepidocampa beltrani n. sp., és molt escàs a la cavitat; els exemplars recol·lectats i fotografiats són els únics coneguts al llarg d'un centenar d'hores d'observacions durant set anys de visites. Les trampes amb esquer de formatge blau, no n'han atret cap. Els exemplars es van trobar caminant per les parets en zona fosca a uns 260 m de l'entrada més pròxima i a una profunditat de -10 m. (Fig. 9). Pel que sembla són sensibles a la llum de les il·luminacions personals (Cazanove G., comm. Pers., 2014). S'han trobat restes de micro artròpodes en els tubs digestius de tres exemplars adults de la nova espècie.

L.beltrani podria estar present en altres cavitats, coves encara sense mostrejar, situades en les terres altes de l'Illa Reunion. Això és similar al cas d'altres espècies troglòbies, com l'aranya Trogloctenus briali i l'hemípter Brixia briali, que es coneix de vàries coves de diferents antiguitats, separades algunes desenes de quilometres. Aquestes coves volcàniques són totes d'edat recent però amb algunes diferències que depenen del temps transcorregut des de l'erupció.

4 Troglobiomorfisme en els campodeids (de la pàgina 102)

Troglobiomorfisme és un tema que de sempre ha desconcertat a naturalistes i biòlegs des dels temps d'en Darwin. L'estranya morfologia de la fauna amb vida adaptada al món subterrani de les cavernes, s'ha mencionat freqüentment dins la literatura biospeleològica; però, no és fins que Racovitza (1907: 426-7) va escriure sobre "le Cavernicole idéal" que podem trobar una descripció precisa de les característiques notables de la fauna troglòbia. Molts anys han hagut de passar per acceptar el terme troglomorfia per tal de classificar els caràcters evolutius regressius morfològics: de comportament o bé fisiològics, relacionats amb els organismes que habiten l'ecosistema subterrani (Christiansen, 1965).

La pèrdua d'estructures o d'òrgans (evolució regressiva) associada a l'absència de llum, com la reducció de la pigmentació i la degeneració dels fotoreceptors, no és aplicable als campodeids, ja que no se sap de cap espècie que hagi tingut pigments o qualsevol tipus de receptors visuals (no hi ha espècies epigees de campodeids). Quan als ritmes circadiaris o estacionals, no hi ha estudis específics amb campodeids troglobis, si bé estudis histològics sobre dues espècies cavernícoles suggereixen l'absència de qualsevol cicle reproductiu estacional en els mascles. Vint mascles adults de Campodea majorica valentina Sendra & Moreno, 2004 i vint-i-quatre mascles adults de Paratachycampa hispanica Bareth & Condé, 1981 van ser capturats al llarg d'un any, fixats amb solució de Bouin, tancats dins de parafina i tallats amb un micròtom per obtenir una serie de fines seccions de l'abdomen que finalment van ser acolorides amb Tricrom de Masson. Les preparacions han deixat veure que, en les dues espècies troglòbies, els testicles i les cèl·lules glandulars es mantenien actives durant tot l'any (A. Sendra i D. Planelles in lit. 1998). Al contrari, té lloc una interrupció de la reproducció en algunes espècies de campodeids que endogeus durant l'estació freda (Bareth, 1968). Els testicles i les cèl·lules glandulars del primer uroesternit (un dels segments de l'abdomen) descansen durant aquest període i, en algunes espècies, les sedes (pels sensorials) desapareixen, per reaparèixer uns mesos després.