espeleobloc: Miretades Espeològiques (18)

(1966) Exploració de la Grallera de Guara, Sierra de Guara, Osca. Aquesta avioneta va sortir amb una part del material des de Monflorite, l'altra part del material fou transportat en un camió de l'ajuntament de Badalona fins a Yaso i a continuació amb cavalleries a la Grallera. Participà a aquesta exploració, Secció d'Investigacions Espeleològiques del CE Àliga de Barcelona, Peña Guara d'Osca i Grup d'Espeleologia de Badalona. (Fot. R. Canela)

(1966) Exploració anterior parcial que es va fer amb mal temps

Traduíem i traslladem, des de Cavernas núm. 8, les següents línies de l'article d'en Ramon Canela, Exploración de la Grallera de Guara

En les primeres passades són llançats diversos paquets, sofrint algunes pèrdues de queviures, a causa de dos llançaments a excessiva alçada. Durant tot el matí, cada 45 minuts, l'avió fa un llançament. El pilot ens dóna mostra de la seva perícia amb llançaments a 5 metres del terra, això fa que tot el material i la resta dels queviures ens arribin perfectament.

De fet, des de l'any 1954, ja n'havien precedents de que dos avions Junkers de l'aviació francesa llençaren material per recolzar l'operació espeleològica de la recuperació del cadàver de Loubens a la Piedra San Martín, però el llançaren amb paracaigudes! No en vol rasant i deixar-lo anar! Encara van estar de sort que l'avioneta no va atropellar a ningú i que el pilot va tenir bona punteria i no va desencertar amb algú de la nombrosa colla que s'aplegà a la Grallera!

Julve, el pilot de l'avioneta, morí en un accident aeri. Li dedicaren el seu nom a una cova situada al Barranco de la Glera de la mateixa serra de Guara

ENDEVINALLA Nº 49
Tancament de cavernes.

Al primer congrés de naturalistes que es va realitzar a Saragossa l'any 1908, ja es va sotmetre a la votació de l'assemblea el tancament de les cavernes per a la seva preservació. Hi van ser presents espeleòlegs catalans com Font, Faura, etc. Per unanimitat es va donar suport a la proposta.

En aquest targeta postal podem veure al primer espeleòleg que va anar a pregar per a que les obrissin.
Quina cova és aquesta?
1.Cova de St. Gil a Nuria
2.Cova de St. Ignasi a Manresa
3.Cova d'Altamira a Cantàbria
4.Coves de St. Miquel del Fai
5.Cova del Toll a Moià
6.Coves del Bolet a St. Quintí de Mediona
7.Mammouth Cave als EU
8.Cova de Mura
9.I/o... ?

(1973) Cova de Rialb. Envà per a l'aïllament, aixecat per a una prova de llarga permanència en solitari a sota terra. (Observeu la finestra situada al marge inferior esquerra de la fotografia). Aquest és un exemple de que també s'efectuaren tancaments per altres diversos motius que no tenien finalitats preservatives ni profilàctiques. (Fot. Jaume Ferreres)

(2012) Forat de l'Or. No feia gaire que s'havien reiniciat les activitats subaquàtiques a aquest important riu subterrani quan es van trobar amb aquesta singular obra inacabada de maçoneria just al lloc més estret de la galeria d'accés als sifons. No trobem una altra explicació que no sigui que a algú o alguns no els sembles bé que la gent passes d'aquest punt. Els motius? A nosaltres ens resulten inescrutables! L'obra ja no va continuar, de moment tampoc, potser no els va respondre a les seves expectatives i/o se'ls va exhaurir el pressupost

El Centre de Protecció de les Cavernes i Entorn (CPCE), fundat a Barcelona l'any 1988, fou l'associació de diferents espeleòlegs, i d'altres participants i col·laboradors provinents de diverses branques científiques amb l'interès comú de la preservació de la natura.

Realitzaren diverses i moltes activitats, des de l'edició de monografies i d'un propi butlletí, passant per la divulgació directa, organització de cursets específics, conferències, xerrades a cursets d'iniciació de l'espeleologia, etc., fins a l'organització de treballs de neteja a diferents cavitats. De la següent monografia també es feu una edició en castellà

TANCAMENT DE CAVITATS / C.P.C.E.
1997. Edició Carles Bertran, Antoni Amenos, Susana Royo, Xavier Bargalló. CPCE, Barcelona. Monografies del CPCE, 1.
31 p., portada foto. b/n., 3 taul., 17 foto. b/n.; 296x210.

TANCAMENT DE CAVITATS PER LA PROTECCIÓ SANITÀRIA DE L’AIGUA / Jordi Icart i Castelló.
TANCAMENT DE CAVITATS. ASPECTES JURÍDICS / José Luis del Río Fernández.
TANCAMENT DE CAVITATS AMB RESTES ARQUEOLÒGICS: UNA NECESSITAT / Josep Serra i García.
TANCAMENT DE CAVITATS: CODI DE BARRES, DROGUES I ALTRES / Josep Ortiz i Comerma.
PRESERVACIÓ DE LA COLÒNIA DELS RAT-PENATS / Francesc Xavier Samarra.

(2009) Encara que en el primer cop de ull us pugui semblar un iglú inflable, doncs no! És una cova! Això sí, inflable! El CSD i la FEE van fer una promoció de l'espeleologia pels més joves amb aquesta cova de color glaçat i un retallable (Fot. Salvador Vives)

És d'agrair que dibuixessin les estalactites i estalagmites amb la morfologia de tipus montserratí. La FCE plantà l'inflable a la Fira del Llibre de Muntanya a Cantonigròs, doncs aquella edició era dedicada al Món Subterrani. De tornada deixaren la cova a la plaça del davant del CE de Terrassa, ells tampoc es complicaren molt i la replantaren al mateix lloc de lliurament, doncs feien una festa de la seva entitat. Desprès va tornar a Cantonigròs en un acte que van fer del 40è aniversari de la SIS. Cantonigròs va ser el lloc de Catalunya a on van veure més vegades aquesta cova

Directius desinflant i plegant la cova. A veure ara que diuen els de les males llengües que sempre van repetint això de, que només que es foten mariscades i no més saben que firmar talons (Fot. Josep Lluís Galdón)

Aquí si que resulta evident que s'ha menjat marisc, s'aprecien perfectament quatre musclos i el cap d'una gamba, però no n'hi han rastres de potes de llagosta ni de closques del més suculents i exquisits fruits del mar

Aquest es l'únic cop que la càmera ha captat a un espeleòleg amb un marisc penjant del coll! Tot fa pensar que ell no es va menjar el bitxo de la petxina de pelegrí. Però, si se l'hagués fotut, davant de la seva expressió de penediment i consternació, nosaltres, els d'aquest món, fins i tot el concedirien una butlla per a que es prengués una bullabessa, amb la condició de que ens convidés, és clar!