Miretades Espeològiques (16)

En aquesta època que es desenvolupen les campanyes d'estiu a les grans cavitats, fora convenient que els espeleòlegs que fa temps que no practiquen fessin una repassada mental i/o del manual de tècnica, us podria dir més d'un cas d'espeleòlegs que només feien exploració a la campanya d'estiu, a més participaven en l'equip de punta! (Fot. Sabaté)

ENDEVINALLA

En aquest cas quina és la primera maniobra que ha de fer aquest distingit espeleòleg?

1. Treure el dit gros de la mà dreta de a dins del mosquetó
2. Passar el pes de la corda verda a la blava
3. Desinstal·lar-se de la corda blanca
4. Passar la corda vermella al mosquetó de la verda
5. Deslligar-se la corda del voltant del coll
6. Cagar-se en tot el que no es mogui
7. Aplicar-se la tècniques d'auto - socors
8. No actuar, sota cap concepte, sobre la corda marró (Aquí és on s'amaga el perill )
9. Enviar un SOS per SMS

(1981) Jo, Ballarin, Diego Ferrer i el seu fill a Bonansa, Ribagorça. Agustín Ballarín fill de la vall de Veri / vall de Benasc, treballà a Barcelona. Entusiasta espeleòleg, manteguera contactes amb diversos  grups estatals d'espeleologia de l'època. Cap al final de la dècada dels anys 60, promocionà entre aquests les cavitats desconegudes de la zona.

Foren els companys de Sabadell els que més s'interessaren, així, exploraren la cova d'Alba i moltes més cavitats d'aquesta zona pirinenca (1968)

Personalment mantenien correspondència, converses telefòniques i entrevistes personals. Ell ens explicava que, va venir a Benasc un famós director de cinema que volia rodar unes seqüències de la seva pelicula a dins d'una cova, i ell, naturalment, el va dur amb un equip dels seus tècnics cinematogràfics a la cova d'Alba! No va acabar d'entendre mai com van acabar fent el rodatge a dins d'un túnel de la carretera. Amb la bonica que és la cova d'Alba! Entre trist i content ens solia dir: Soc l'únic espeleòleg alt-aragonès que existeix al Pirineu d'Osca!

Ja sé que no ve gaire al cas, però com una cosa porta a l'altra, aquí posem una targeta postal de l'any 1908 on destaca un molt i molt alt i alt-aragonès

ENDEVINALLA Nº 46

Els espeleòlegs també ploren

Doncs si, encara que els espeleòlegs som una mica rars, a la vegada també som molt sentimentals. Com ara aquest espeleobussejador, què... ?

1.L'ha entrat una medusa troglòbia a dins de les ulleres

2.De sobte s'ha recordat del plaç de la hipoteca

3.El seu company l'ha picat amb les ampolles a la ...

4.Se l'ha enredat el fil guia just als ...

5.S'ha deixat les claus de casa seva sobre el piano

6.No plora, només és tristor.

7.L'han sortit ampolles a les ampolles

8.I/o ... ? 

ENDEVINALLA Nº 48

Permanències sota terra.

Al final de la dècada dels anys 60 i principis dels 70 l'espeleòleg francès Michel Siffre va posar de moda les llargues permanències en solitari, o acompanyats, sota terra. Naturalment, alguns espeleòlegs catalans també participaren a aquelles curses amb la intenció de contribuir a l'avançament de l'espeleologia o passar a la posterioritat o com mínim sortir a la premsa, i sinó al butlletí de la seva entitat o passar-s'ho d'allò més bé

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2008/02/fora-del-temps.html

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2008/09/com-passar-una-setmana-sota-terra.html

Però vet aquí, que va haver un que es va ficar i no va dir res a ningú. La família i els companys ens creien que s'havia anat d'incògnit a Sudamerica sense avisar. Casualment, l'altre dia, quan recorrien una dolina a la recerca d'un bitllet de 500€ que tot just va sortir volant quan li ensenyava a un company, incrèdul, que ens deia que, aquests bitllets no existien, doncs ell encara no els l'havia vis mai, tot just sortia del forat el de la permanència. Ens va dir que va entrar l'any 1976, i ens va preguntar que: si havia batut el rècord de la foscor...? Ja li vam contestar que no. Doncs que encara moltes i molts dels que tota la vida romanien ficats a dins de l'armari no havien sortit de la foscúria.

Com duia tancada una mà, li vam preguntar que si al sortir havia vist un bitllet. Ens va contestar que no, continuà dient, però, només vaig treure el cap el vent em va enganxar un paper a la cara. El vam tractar de convèncer per a que ens el tornès, no hi va haver manera! Doncs ens argumentava que, després de tants anys de meditació i reflexió s'havia fet creient, i que aquest paper l'havia vingut del cel amb un missatge que hauria de desxifrar, que així a primera vista només havia entès 500!

A la tornada el company encara em va dir, quin bon cor que tens! L'has deixat el bitllet per a que no comencés de cero! Al que li vaig contestar, si el bitllet no fos una fotocopia, desprès de fallar la fase d'intentar-l'hi convèncer per les bones, hagués començat la segona fase progressiva fins a arribar a tallar-l'hi els tendons del canell  per a que s'obrís el puny, això si, només en el cas de que no l'hagués obert abans! Em reservo la contesta que em va fer el meu amic, doncs això forma part de la més intima intimitat 

En quin forat estava ficat?

1.Coves de les Anes 

2.Avenc del Solitari

3.Cova de Chaves (Encara va estar de sort, doncs si triga més se l'haguessin dut les excavadores)

4.Cova de Mura

5.Cova del 30 de Febrer

6.Cova de l'Avenc del Forat de la Balma

7.Cova del Drac del carrer Ganduxer

8.Cova de Ria d'Alb

9.I/o... ? 

(1963) Campament espeleològic a prop del refugi de Goriz, Sobrarbe (Fot. R. Canela) Els que aneu de campanya i no trobeu a on endollar el mòbil o us falla la cobertura, mireu de no amoïnar-vos gaire, sempre n'hi han alternatives! Bones campanyes a totes i tots! 

Elmír-Ete