A una topo nova que van publicar senyalaven un sifó a la part terminal. Ens ho vam creure i vam anar amb membres del GGG de l'Orfeó Gracienc i equips d'immersió. En Diego Ferrer porta al petate una de les ampolles...
L'amic Jaume Mas ens va deixar el següent comentari sobre la foto anterior, Aquesta noia era la primera vegada que es penjava d'una corda, l'altra ampolla la portem una bona estona entre Ferran Cardona i jo. A part, en sortir es va trencar la funda de la corda, marca Beal, i J.Urquiza va baixar uns metres penjant només de l'ànima, afortunadament tots vam sortir vius.
Al que jo li vaig replicar, doncs sí, però al que se li va trencar la corda va ser a en Diego Barquero. La noia la va haver de pujar el Diego Ferrer per l'altra instal·lació del GELl
Encara que erem espeleòlegs experimentats, menys dos, vam fer coses imprudents, la primera instal·lar la corda fregant a uns 10 m de la capçalera del pou, ara no fora cap disculpa dir, que a l'època només es reinstal·lava si el frec era molt evident. En Barquero, inexpert, se'n va anar, de sobte, uns metres avall quant es va tallar la camisa de la corda a la pujada. Va cridar primer en la caiguda, que es pensà que era lliure, i desprès quan es va quedar penjant, pensant que acabaria caient al fons. Com que erem un grup nombrós, els que havien pujat abans ja s'havien anat cap els cotxes, només a dalt hi era jo, però encara vam tenir sort, doncs n'havia corda sobrera en la instal·lació, la vaig tallar i enviar per a que s'assegures i ja es va quedar més tranquil, però penjat, daixò ve allò que diuen, m'has deixat penjat!
Quan vam arribar als cotxes encara ens van escridassar, a veure que c... havien fet per trigar tant! El que el sifó en realitat fos un toll, això no va ser pas per culpa nostra.
SIMBIOSI
Reunits amb un arqueòleg de Ata A La Puerca, al bar Cel Ona de Badalona, em va explicar que, una de les incògnites més apassionants és saber per què els homes havien sortit de les cavernes. Ja que desprès d'aquesta decisió tot se'ls va anar complicant. Una de les branques d'aquesta investigació es l'estudi de la simbiosi dels diferents grups que interaccionen. Per això em va lliurar aquesta foto, on es pot observar la interacció d'un troglòfil i un trogloxè, amb l'esperança de que els intel·ligents seguidors de les endevinalles pogueren contribuir a l'avançament de les ciències.
1.Li vol parlar a cau d'orella
2.Bufa a la flama, és el seu aniversari
3.Té fred, vol escalfor
4.Practica l'hipnotisme i la suggestió
5.Ni se'l mira, recerca l'argent del sostre
6.No ha dinat, i s'ho pensa ...
7.L'amaga de l'Oleguer per a que no al fiqui a la bossa
8.Se l'ha cagat a sobra a la cella dreta
9.Aquest és l'únic exemplar de quiròpter del món no afectat per la gravetat
10.I/o ...
Els 7 errors
Aquest engolidor és el C-6 a Escuain, any 1977 o 78. Les tècniques de fortuna en espeleologia són les no recomanades pels fabricants de material, ja que d'aplicar-se sovint, per molts motius diferents, baixarien molt les ventes dels seus productes, però pujarien els ingressos dels reparadors de cossos
Trobeu els 7 errors!
EL CALIU DELS COMPANYS.
Haima al campament del B-15 a Escuain (1978). Aquest any vam arribar als 700 m de fondària. L'excés del pes de la carrega i el volum del material va provocar la situació d'indigència. Al no poder disposar de cap element d'acampada per l'estada de dues setmanes, ni roba suficient, etc.
Què fan aquests espeleòlegs?
1.La migdiada
2.No són dos, és un amb quatre potes
3.Un fa de matalàs i l'altre de coixí
4.Esperen a que algú els serveixi el cafè
5. L'acoplament dels manuals de supervivència
6.Demostració d'amistat fonda
7.Trobar el veritable caliu i escalfor dels companys
8.I/o ... ?
S’havia de pagar el préstec del refugi de Ramales. L’assemblea de la FEE no va saber com sortir-se. Vaig fer una proposta, personal a l'assemblea, per a que les federacions territorials paguessin una quota com, des de sempre, han pagat els espeleòlegs per la llicència, així com els grups, tècnics i jutges, ja que les federacions són membres de ple dret i no contribuïen econòmicament com la resta d’estaments. A la propera assemblea, la majoria aprova una quota per a les federacions. Desprès, onze federacions decideixen no complir aquest acord de l’assemblea. Al no pagar són desintegrades, recorren i tornen a integrar-se, però continuen sense pagar.
En el seu dia s’aprova la compra del refugi amb els vots negatius dels opositors a la junta directiva de torn. A les properes eleccions continua el mateix president, però membres de la seva junta directiva anterior passen a l’oposició i membres de l’antiga oposició passen a formar part de la junta directiva. Aleshores, molts dels que abans havien votat no, ara voten si, i a l’inrevés, el que vol dir que la gran majoria dels membres de l’assemblea, en un moment, o en altre, van acceptar la compra del refugi.
El major causant del deute és el refugi. Alguns diuen que és la dolenta gestió de la Federació, potser també tenen raó, però alguns dels que fan aquest tipus de manifestacions i/o declaracions han estat partícips actius de l’adquisició del deute, i lluny de mostrar-se solidaris s’han estimat més adoptar l’estratègia del capità Aranya.
Si no estaven d’acord amb la presidència i junta directiva de la FEE, és clar que, des de fa molt temps també podien haver fet l’ús del vot de censura, i sinó els agradava la FEE dissoldre-la ells, però ...
Els polítics no només no han tingut que afrontar una unitària protesta contra la seva discriminatòria i injustificada decisió, sinó que els ha caigut del cel uns, inesperats, molts bons col•laboradors. A la fi, la situació dóna per fer-se creus, i/o tips de riure, segons creences i/o estats d’ànims.
Pel que fa a mi, només em resta que expressar el meu més sincer agraïment als meus primers presidents Pérez, Vives i Membrado que van instaurar i consolidar les federacions, i a tots els molts contribuïdors i companys que han fet possible que l’espeleologia arribes a ser independent fins avui
A les federacions les van dividir en dos grups, però als espeleòlegs no!
La gran majoria dels milers d'espeleòlegs confraternitzen i són solidaris siguin d'on siguin! Tant se'ls fa si un és d'aquí i l'altre és d'allà, o si un és de l'associació tal i l'altre de la qual, o si un ha d'anar al territori de l'altre i l'altre ha de venir al seu!
Però, encara haurà de passar més temps i hauran d'arribar més nous dirigents per a que ens prioritzin als espeleòlegs, abans que a les irreconciliables disputes dels de la dotzena i escaig dels que volen el millor per a tots nosaltres amb la formula de mantenir-nos dividits burocràticament, això sí, però dins del seu bàndol, que és molt millor i que té moltes més avantatges que l'altre!
Només els nous dirigents que accedeixen sense heretar les rancúnies personals dels pocs que van arrossegar a tots els demès, faran que l'espeleologia i els espeleòlegs avancin més col·lectivament, sempre que des d'un bon principi es dediquin a aixecar ponts i no a reforçar les trinxeres.
Elmír-Ete
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.