Avenc de l'Amistat. Sitges.

Una petita cavitat del massís de Garraf, no absenta d'interès, i força apropiada per dedicar-hi una visita matinal, tot i l'inconvenient que representa una estretor en els primers metres que pot ser un veritable obstacle pels més corpulents.

Ens aplegarem set companys, més la visita a l'hora d'esmorzar al Lloret del Pere Cantons, que darrerament té d'atendre urgències familiars i no ens pot acompanyar. El grupet d'aquest Espeleodijous del 02.08.2016 és format per: Manuel Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Antoni Torra, Manuel Vizuete i "Víctor"...amb la companyia i el fi olfacte de la gosseta Duna que sempre retroba el millor camí de tornada.

Deixem els vehicles en el Pla del Querol i retrocedim per la carretera fins la propera corba, on darrera de la protecció del vial, neix un corriol que serpenteja per la capçalera del Fondo de les Guineus.

 
Tot baixant anem cap el proper coll on trobem una destacada fita que ens indica que cal canviar de vessant i 20 metres més abaix trobem les dues boques de la cavitat.

Per la boca penetrable baixem prop de dos metres fins l'estretor que ens aconsella passar sense bosses i a ser possible amb el davallador separat del cos. Segueix un tram vertical de 5 metres per on aterrem a una rampa amb diversos spits mig rovellats i obturats que en algun moment deurien de servir per muntar un passamà. Seguint la direcció de l'esquerda generatriu cap el sud desemboquem en una nova vertical de 7 metres amb dues plaques de capçalera.

Al final cap els -18m després d'un pas baix podem remuntar per un sector ascendent.
En l'ascens de sortida vam tenir la precaució de recuperar les bosses i equips fotogràfics des de l'exterior fent una cadena penjada de la corda. Però el franqueig del pas estret de pujada és més fàcil si podem recolzar-nos en alguna presa o amb el bloquejador de peu.

Detalls de les concrecions
Tot i que no resulta una cavitat excepcionalment guarnida, té força racons concrecionats, dels que us presentem una selecció d'imatges.