Avenc Prat de la Riba

El passat dijous 21.04.2016 era un dia plujós, potser massa per acostar-nos fins el primitiu objectiu, situat al fondo de la Pleta (Alex Serrano, Pela...) on la mullena era garantida i de prou consideració.

Allargarem l'estona de l'entrepà al Restaurant Lloret, però la pluja no s'aturava, cercant alternatives que no impliquessin llargues passejades remullant-se vam decidir anar al avenc Prat de la Riba que cap de nosaltres havia visitat, però sabiem que era molt a prop de la pista.

Com correspon a una jornada tan poc estimulant, l'equip d'espeleodijous d'aquest dia, després de diverses desercions, era composat només per sis companys: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert, Antoni Torra i "Víctor".

Localitzada la cavitat, quan la pluja s'anà aturant, tot i que encara amenaçadora, ens permeté equipar-nos en sec, és clar que el dia no invitava gaire i una estretor puntual en els primers metres foren motius suficients per tal que al final en l'equip de descens només hi participarem quatre.

Situació
En el massís de Garraf, municipi d'Olivella, a les coordenades UTM ETRS89: 404599, 4572229 i 271 m d'altitud. Es pot aparcar en la cuneta d'una corba molt pronunciada de la pista i a la vora d'una notable torre eléctrica.

Descripció de la cavitat
Constituïda per un únic pou de 20m d'estructura aparentment molt senzilla.
En el detall és cert que a l'inici presenta una estretor que cal franquejar cercant la posició adequada. Tot l'eix vertical rep aportacions laterals diverses, allargant-se i desdoblant-se a favor de l'esquerda generatriu. En diversos punts apareixen concrecionaments parietals i alhora unes acanaladores i arestes de dissolució que probablement son la resultant de l'impacte corrosiu de les precipitacions.

La base del pou està reomplerta per una acumulació de blocs cantelluts probablement producte de la fragmentació dels envans primitius la unió del quals confereixen a la vertical un aspecte irregular amb coalescències al llarg de l'esquerda generatriu que no es veu representada en la topografia.

Mesures atmosfèriques
En el punt més baix una incipient gatonera a la que li caldria un treball de desobstrucció, mostrà un nivell prou baix d'oxigen (16) que provocà l'alarma del mesurador.

Separant-se uns metres l'aparell recuperà amb rapidesa una concentració superior.

mesura fora de l'estretor

mesura al mig de la base del pou

Fauna

Concrecionament parietal

Una singular perforació
En la base del pou el Toni Robert localitzà una curiosa excavació que considerem producte d'un degoteig agressiu que ataca tant la paret com el concrecionament i que a mida que aprofundeix disminueix les seves dimensions.

Aquesta acanaladura és un exemple didàctic de la corrosió per degoteig. De fet tot el pou està format per aquestes microformes generades per les petites infiltracions que és precipiten o rellisquen quan encara tenen prou poder de dissolució.

La superposició de formes d'excavació i concrecionament representen les variacions de la composició química de les infiltracions lligades a les variacions climàtiques i la conseqüent major o menor vegetació que proporciona el transport de substàncies dissoltes o en suspensió de les aigües de percolació.

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 -1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.
Participà en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa. Com a escriptor, la seva obra cabdal va ser La nacionalitat catalana.