Avenc de les Calobres

7.4.2016 Aquesta vegada, i atenent la petició del Pere que aquest dijous tenia festa, agafem l’autopista de “pillaje” en direcció a les Terres de l’Ebre, concretament a El Perelló per visitar l’avenc de les Calobres. 

Som un nombrós grup format per Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Castells, Floren Fadrique, Teresa Hernandez, José Hidalgo, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Miquel Nebot, Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert, Antoni Torra i la Gemma com a convidada especial.

Vista la colla que som és fàcil preveure que no dinarem, per la qual cosa fem un esmorzar prou contundent, especialment els que varen demanar un entrepà de “baldana” (una espècie de botifarró d’arròs) que els va acompanyar durant tota l’exploració de l’avenc, especialment quan passaven les gateres més estretes.

Situació

Sortint d’El Perelló en direcció a Rasquera, al Km 4 trobem l’accés a un parc eòlic, lloc on es poden aparcar els vehicles. La cavitat es troba l’altre costat de la carretera, a uns 100m i sota mateix d’una conducció elèctrica. La boca s’obre al tàlveg d’un petit torrent que recull les aigües del mateix quan entra en càrrega.

Topografies

Antiga topo de Espeleo Club de Sabadell del 1970

Feia uns dies que havia plogut i al primer pou de 19m ja queia una mica d’aigua. A mitja baixada trobem en un replà un palet de fusta (no creiem que sigui d’origen epigenètic) i a la base del pou una quantitat immensa d’ossos que tota classe d’animals que podem imaginar. Segons sembla, la cavitat va ser durant molt de temps, un canyet de besties mortes. Actualment s’ha posat seny.

Arribem a la primera gatera i la trobem completament entapissada d’ossos i vidres trencats. Home, ja sabem que l’espeleo és dura, però no ens passem, que si et claves un vidre fa mal.

Seguim amb dos ressalts francament antipàtics de superar, d’uns 5m cadascun, fins arribar a un estret pou vertical (cota -33m) que va discriminar una part dels membres de la colla.

El Pere, que havia fet la topografia 36 anys enrere no recordava cap pas estret. Ja és ben cert que amb els anys ens fem més “grans”, causa probable que actualment trobem més estretes les gateres que abans passàvem sense ni adonar-nos.

A partir d’aquí canvia totalment la cavitat, deixem enrere la part seca i entrem en la part més estètica de l’avenc. Estem en una diàclasi de bones dimensions amb signes d’erosió-corrosió  i bastant decorada amb colades i anemolites. Es baixen uns pous de 15,2 m, 10,5m, 16,5m i 3,5m fins arribar a la cota -83,5m ocupada per un petit basal d’aigua.

Tots aquests pous i degut a les pluges, els varem trobar abundantment regats.

A la cota final, una diàclasi paral·lela a la principal, remunta mitjançant una rampa i un pou ascendent completament enfangat (juraríem que sota el fang havia una corda per ajudar a remuntar aquesta via). No sabem on es troba exactament la nova Sala Calamarzo que van obrir els companys de la UEC de Tortosa, però podria ser que aquesta corda enfangada remuntant portés a aquesta nova sala.

Geoformes

Mesures atmosfèriques

Ossos i d'altres restes

Ja de sortida  i després de mullar-nos als pous inferiors, arrebossar-nos a la zona polsosa i tornar-nos a mullar per treure el fang al pou d’entrada (la cavitat és sàvia) fem un entrepà i cap a casa.

Toni Robert