dilluns, 14 de març del 2016

Avenc del Corral Nou.

El grup del Espeleodijous teniem prevista la visita a l'avenc Lung el passat dijous 03 de març.

La nit anterior el company Emili Bifet ens va fer saber que una parella d'àligues Cuabarrada havien fet niu per el "Fondo de Vallbona" i que seria convenient  de no fer fresa per aquell indret.

Així dons vam canviar l'objectiu a l'ùltim moment, i varem decidir anar a l'avenc del Corral Nou.

Antecedents
Amat  i Carreras, R. (1925).- 'Sota el massís de Garraf. Excursions  espeleològiques als avencs de Begues. Campanya del 1924'. Butll.  CEC  XXXV (363-364): 233-267. Centre Excursionista de Catalunya.  Barcelona.   - fragment -
El mes de maig de 2010 l'Espeleodijous ja l'havia visitat tot buscant  els trogocharinus ferrer dins d'un projecte bioespeleològic.

En aquesta sortida érem, l'Emili Bifet, Dolors Boter, Josè Hidalgo, Jaume Juliá, Manuel Vizuete, Toni Robert i Jordi Perera.

Vam deixar els vehicles al Corral nou, intentant ocupar el mínim d'espai per evitar molèsties, i vam agafar el corriol que surt a un centenar de metres mes enllà.
Arribem  al avenc sense cap complicació i en Toni es prepara per baixar el primer, posa en marxa el mesurador d'oxigen i cap avall.

Es curiós les instal·lacions que ens trobem, la punta de la corda la posem en un químic, un metre i mig de passamà i a la vertical del primer tram hi han dos químics més, dotze metres més avall a l'inici del segon tram del pou ja hem retrocedit 20 anys i busquem el Spit que estigui menys malmès, ja no hi han més químics, i tota la via que remunta està instal·lada en "natural".
A la base del pou trobem algunes despulles en forma d'ossos.
Una finestra ens permet posar el cap en una capella totalment cristal·litzada.

I comprovem que algú ha fet feines de desobstrucció i ha guanyat un parell de metres en la fondària de l'avenc.
A sobre d'aquest punt hi ha una colada d'on baixa una corda que està en prou bon estat, si la remuntem uns set o vuit metres ens trobem en una saleta molt concrecionada, amb mostres  de que a vegades hi ha aigua en un gorg.
Aquesta saleta ja era coneguda i tot i que ara està instal·lada en natural si ens hi fixem en la colada hi ha un parell d'Spits força antics i malmesos.
En aquesta saleta ens tornem a trobar un altra corda que remuntem uns 5 metres passant per entre banderes i ens esmunyim per un petit forat on trobem una reinstal·lació en natural, seguim ascendint per la corda uns altres cinc metres més fins a tocar el sostre en forma de cúpula, per un costat hi ha una petita escletxa impracticable on amb la llum veiem  que un metre més amunt s'acaba definitivament amb una nova cúpula.
En tot moment l'oxigen estava dins de la normalitat i no vam tenir cap entrebanc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.